Aquesta darrera setmana he estat en un curs del Centre Nacional de Condicions del Treball, la seu catalana de l'Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. No el coneixeu? Sisplau, dediqueu un matí a visitar-lo, a conèixer la seva biblioteca i els serveis que ofereix. Paga la pena.
Jo hi vaig regularment des de 1996. Allà he participat en més de 40 cursos, seminaris i jornades tècniques, quasi 600 hores de formació gratuïta i de qualitat. Un autèntic regal.
Allà vaig vaig formar-me en Higiene Industrial i assessorament quan l'he necessitat.
Recordo, al poc d'estrenar-me professionalment a la Prevenció que havia d'avaluar un lloc de treball que no apareixia a cap manual: desminador. Hi ha alguna tasca més perillosa que la de detectar paranys explossius amagats i dissenyats per esclatar al menor contacte? Vaig anar a la biblioteca del CNCT i la cara d'estupor de les bibliotecàries al plantejar la meva consulta em va fer pensar que havia errat el tret; res més lluny. Als pocs segons les dues bibliotecàries que en aquell temps atenien el mostrador van posar-se a buscar entre bases de dades d'aquí i d'allà, fitxes, manuals de referència....al cap de poca estona tenia a les meves mans un manual de seguretat per a desminadors civils i diverses guyies de serveis de seguretat i salut militars nordamericans. Quina passada!
Aquesta setmana, us deia, vaig estar en un curs sobre soroll i, entre una i altra pràctica amb el sonòmetre vam mesurar la pressió acústica de dos petits auriculars de botó. Quan, obert a l'ambient, el so de l'auricular era lleugerament perceptible a un metre de distància el sonòmetre marcava per sobre 85 dB(A), el valor límit acceptable. Quan reproduïem les condicions de l'oïda, tancant amb els dits l'espai entre auricular i sonòmetre el registre s'enfilaba per sobre dels 107 dB(A). En aquestes condicions, una exposició superior a 35 minuts a la setmana es considera suficient per a provocar sordesa.
No és un efecte immediat, però és un efecte segur. Quan escolteu des de fora els auriculars d'un altre passatger al metro, d'un noi a l'escola, tingueu la certesa quasi absoluta. D'aquí vint anys serà sord. Sense remei.
Si us importa, aviseu-lo. Ara encara us podrà escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada