El nou curs escolar està a punt de començar. Des de fa unes setmanes el material escolar ocupa prestatgeries destacades a botigues i centres comercials. Un dels productes més pregons, si més no per volum, són les bosses i carteres pels llibres.
Va haver un temps en el que els estudiants usàvem una senzilla corretja o goma per a subjectar els llibres. Avui diu cal tot un equipatge per a enfrontar-se amb la tasca escolar…Realment, cal? Cada cop els estudiants hi duen més i més coses:
Llibres, llibretes, agenda escolar, estoig (a cops, més d’un) per a llapis, bolígrafs, retoladors..., l’esmorzar (tant de bo una peça de fruita), el mòbil, “l’emapetres” i qualsevol altre objecte que hi pugui cabre. I si no hi cap tot, una bossa més gran... el procés es realimenta sense parar. A més càrrega, major contenidor; a més espai, més coses a dur, calguin o no.
Amb l’excés de pes a les carteres ens va dur a les motxilles. En efecte, és preferible carregar pesos repartits sobre les dues espatlles que penjant d’una mà. Quan les motxilles van créixer massa varem passar al carro. I desprès?
Per a moure’s per un aeroport és preferible una maleta amb rodes que sense. Els
carros són una solució acceptable per a anar al mercat o per a repartir el correu,
sempre que l’alçada es correspongui amb la talla de qui ho porta i que es dugui al
davant: empenyent, no tibant. Però, i pels infants?
Per a que fossin adequats per als infants els carros haurien de ser regulables en
alçada, amb rodes grosses per a evitar estrebades a cada obstacle, amb una base
àmplia per a fer-los més estables i s’haurien de dur al davant, no al darrera. Mireu,
si no, el gest dels infants pel carrer tibant del carro: braç estirat enrere, espatlles girades, esquena torta... en un cos en creixement, és fàcil acabar en una escoliosi.
Què podem fer des de l’escola? La resposta és evident; d’una banda, cal el compromís de l’escola per a planificar l’activitat i reduir la quantitat de llibres, llibretes... a traginar i advertir els usos incorrectes com ara la motxilla caiguda a les natges o l’ús d’un sol tirant. De l’altra, informar els pares sobre la necessitat de supervisar la càrrega diària dels infants (no dur-ho tot sinó fer la tria del que cal cada dia) i sobre la millor tria al escollir cartera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada