Aquest weblog us ofereix enllaços, documents i altres utilitats per aquells que es dediquen a la millora de les condicions de treball als centres educatius i a promoure la Prevenció com a matèria transversal a l'ensenyament, del jardí d'infància a la universitat. Ens agradarà rebre els teus comentaris o suggeriments a través de salutescola@gmail.com.
Gràcies per la teva visita.
Per no perdre el temps us reprodueixo, actualitzat, un post de fa dos anys:
En ocasions el meu interlocutor es queda amb cara de sorpresa. Adaptació ergonòmica? Què vol dir això?
Explicar-ho no és difícil però un exemple s'entén molt millor. Obre el documentValores límite ambientales 2025, vés a la pàgina 28. Passa a la següent. Sents una molèstia al coll?
Ara vés al documentValores límite ambientales 2025, Sembla el mateix, oi? No ho és. Vés a la pàgina 28. Passa a la següent. Notes la diferència?
Això és una adaptació ergonòmica i l'han de fer especialistes en Ergonomia doncs els tècnics d'Higiene Industrial de l'INSST no l'han sabut fer.... des que van crear la primera edició en PDF, fa un grapat d'anys.
Un any més l'Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo demostra l'escassa col·laboració entre els departaments d'Higiene i Ergonomia publicant el seu document de VALORES LIMITE AMBIENTALES amb absolut menyspreu de la usabilitat.
Una vegada més, nosaltres us oferim la versió adaptada del document. Si no enteneu el perquè, compareu els dos documents a partir de la pàgina 29.
Segurament quan em llegeixis tindràs la pell suada. Si no, revisa el termòstat, potser el tens ajustat més baix del que la normativa permet. En un espai interior, en una oficina, en una aula, treballar amb calor és molest, el cos intenta controlar la temperatura transpirant i si la humitat ambiental és elevada la suor ens baixarà per l'esquena. Un corrent d'aire moderat, un ventilador al sostre, ens pot fer la situació molt més suportable en trencar l'estratificació tèrmica i afavorir l'evaporació de la suor.
Ben diferent és el cas dels que treballen a l'aire lliure, exposats no només a la temperatura elevada sino a la radiació solar. En aquest cas, les capacitats de regular la temperatura corporal aviat es quedaran curtes, posar-nos en greu risc. Cal adoptar una sèrie de precaucions:
En hores de forta calor, buscar llocs frescos i ombres. Fes pauses. Demana que et canviin l'horari de treball.
A l'aire lliure, protegeix-te amb un protector solar. Si per una hora a la platja te'n poses protecció per què penses que no et cal en vuit hores de treball a ple sol? Recorda que la radiació solar és el cancerígen laboral amb més treballadors exposats a casa nostre.
Protegeix-te el cap amb una gorra, barret o mocador.
Usa roba lleugera i transpirable, àmplia i de colors clars (així evitaràs també els mosquits).
Beu aigua sovint i també sucs, begudes isotòniques… encara que no tinguis set.
Evitar els menjars molt calents.
Estigues atent a l’orina. Si beus molt però no orines, no beus prou.
I, per si de cas, en cas de mal de cap, febre alta, nàusees, vòmits, set molt intensa, convulsions, somnolència o desmais estem davant d'una insolació o cop de calor.
Traslladar la víctima a un lloc fresc, dona-li aigua a beure (només si està conscient).
Refesca'l la pell amb draps o esponges humides. No descartis possible gravetat, truca al 112 per demanar ajuda.
En ocasions el meu interlocutor es queda amb cara de sorpresa. Adaptació ergonòmica? Què vol dir això?
Explicar-ho no és difícil però un exemple s'entén molt millor. Obre el document Valores límite ambientales 2023, vés a la pàgina 28. Passa a la següent. Sents una molèstia al coll?
Ara vés al document Valores límite ambientales 2023, Sembla el mateix, oi? No ho és. Vés a la pàgina 28. Passa a la següent. Notes la diferència?
Això és una adaptació ergonòmica i l'han de fer especialistes en Ergonomia doncs els tècnics d'Higiene Industrial de l'INSST no l'han sabut fer.... des que van crear la primera edició en PDF, fa un grapat d'anys.
Ho has entès?
Jo no.
(Redactat, per la versió 2022, s'ha actualitzat amb la de 2023. Alguns evolucionen, altres no)
Una antiga col·lega m'ha fet arribar un vídeo que em recorda uns accidents que vaig investigar fa uns anys. El reprodueixo més avall i us explico el cas. En un despatx decorat a la última moda, la gent ensopegava amb la catifa i queia. Ningú es feia massa mal però calia evitar aquestes caigudes abans que hi hagués una mala caiguda.
En cap cas vaig poder detectar plecs ni irregularitats a la catifa que, per cert, tenia un dibuix ben monòton semblant a un inacabable escaquer, igualet al del vídeo.
Al final vaig concloure que la causa de les caigudes s'havia de buscar en el funcionament de les cèl·lules amacrines de la retina. Aquestes cèl·lules són unes neurones especialitzades de la retina que actuen com un autèntic filtre digital de la senyal visual. Disposades en horitzontal, a les capes més externes de la retina, reben informació dels fotoreceptors i modulen la seva transmissió de la senyal visual remarcant la diferència entre punts amb llum i punts foscos. D'aquesta manera, les cèl·lules amacrines proporcionen contrast a les imatges permetent-nos diferenciar formes. Sense elles probablement només veuríem taques de colors de contorns mal definits.
El cas és que, en determinades condicions de llum, l'escaquer de la catifa, una superfície monòtona si ens estavem quiets, prenia "vida" a poc que ens moguessim esdevenint una superfície (aparentment) ondulant i impedint la mesura correcta de les distàncies per part del cervell. La gent percebia arrugues inexistents en la catifa (arrugues que semblaven moure's) i, en intentar evitar-les perdia l'equilibri i se n'anava a terra.
Un canvi de la distribució dels mobles, trencant la visió contínua de l'escaquer, va acabar amb els accidents.
En la societat de consum on estem immersos sovint es confonen valor i cost. Fins i tot en plena crisi econòmica, on hauria de ser més evident la diferència entre el valor de les coses i quant costen és difícil trencar aquesta equivalència tramposa. Un exemple meridià el tenim en la mesura propugnada per les autoritats educatives amb la introducció dels mini portàtils a les aules. Davant els dubtes inicials pels responsables dels centres educatius públics i concertats, el conseller va brandar una pastanaga en forma de promesa de subvencions amb un indissimulat "caixa o faixa" en què la "faixa" no era de general, sinó més aviat un cotilla de balenes i la "caixa", com la de Prim, era un taüt. En l'operació "1x1", en efecte, valor i cost de no són el mateix. Tot i que estarem d'acord en que les màquines que s'ofereixen són d'escàs valor, no crec que ningú hagi valorat amb prou cura quins costos pot tenir l'operació. Cost dels equips: Qualsevol ens dirà que el preu dels equips és molt baix, potser és cert. Però quin és el seu valor? Realment no són una meravella d'ordinadors, són equips francament limitats que duraran, segons els càlculs de les autoritats educatives, 4 anys. Excepte per a equips d'alta gamma, la vida dels ordinadors portàtils rarament arriba aquesta xifra; ¿pretenen fer-nos creure que en mans de nens van a durar tant? Si tenim en compte la vida mitjana dels equips i que les subvencions són només per als primers equips, algú pot creure que sortiran més barats a les famílies que l'actual reutilització de llibres? Segur que no. Costos en infraestructures internes: portar xarxa i alimentació elèctrica a les aules en una operació massiva no és a cost zero i les variables termini de lliurament i incidències per no-qualitat dispararan el preu final.
Costos en infraestructures externes: multiplicar per 4 o 5 el parc d'ordinadors d'un centre educatiu comporta el col lapse de les connexions ADSL existents, més encara si parlem de dotzenes de connexions simultànies a internet. Caldrà multiplicar les línies d'ADSL dels centres o proporcionar connexió de fibra òptica (disponible encara en comptats barris), tot i amb això el funcionament no queda garantit. Si el mateix dia, a la mateixa hora en diverses aules es demana els alumnes que consultin una determinada pàgina web és fàcil que el servidor sigui incapaç de gestionar tantes consultes simultànies i es bloquegi. Si el professorat es basa en referències publicades en comptes de la pròpia cerca el risc de saturació és multiplica.
Costos en salut: Els mini portàtils (coneguts també com "laptops") reuneixen tots els defectes que pot tenir un ordinador pel que fa a efectes de la salut. Si algú dubte de la meva paraula, que intenti aplicar el qüestionari inclòs a la GUIA que s'aplica a llocs de treball amb ordinadors. Com a gran panacea per als dèficits de l'educació es planteja l'ús massiu d'uns equips que, als adults, es recomana facin servir només de manera ocasional. L'excusa de motxilles més lleugeres s'ensorra quan canviem efectes sobre l'esquena per eventuals lesions en extremitat superior, columna vertebral (no per sobrecàrrega per si per males postures), i en la vista. Per cert, algú ha avaluat les radiacions en una aula amb més de 60 equips de radiofreqüència emetent? 31 ordinadors, antena WIFI, 31 mòbils (és difícil trobar algun alumne sense telèfon mòbil )...¿algú sap si aquesta exposició quotidiana pot tenir efectes sobre la salut? Ben segur que no, en la comunitat científica hi ha diversitat d'opinions però ningú sembla disposat a afirmar que són totalment innocus. Costos industrials: evidentment la mesura afavoreix a les empreses de tecnologia electrònica (en general empreses transnacionals); crec no equivocar-me si afirmo que aquests són els únics agents de tot aquest tinglado que tenen garantit benefici. Però què passarà amb les impremtes d'aquí que deixaran de fer llibres? El descens d'activitat, segur, tindrà el seu cost en llocs de treball. Costos pedagògics: Ni a la web de la conselleria ni en cap altre lloc he estat capaç de trobar una justificació pedagògica del projecte. El canvi de llibres i llibretes per ordinadors no té un altre objectiu que l'obvi, donar ordinadors. Ningú ha demostrat que pugui educar als nostres xavals millor, que es permeti un millor aprenentatge ... Pur papanatisme quan es defensa l'ús de mitjans audiovisual i interactius. Què hi ha més audiovisuals i interactiu que un professor explicant, dialogant amb els alumnes, responent a les seves preguntes, escrivint a la pissarra (de guix, per descomptat) i escrivint, aquests alumnes, les seves notes en paper. En una classe així s'activen simultàniament un mínim de sis àrees cerebrals, a la "formació" per ordinador, com a màxim dos. Però, el que és més greu, els responsables de la decisió (total i absolutament política) han descuidat formar els docents per preparar per al canvi. Quants dels nostres professors poden considerar usuaris avançats de les eines informàtiques? Quants han rebut formació específica sobre docència amb mitjans telemàtics? Correm el risc de deixar el mestre en inferioritat davant l'alumne al usar un canal que no coneix prou. La decisió de repartir ordinadors entre els nostres alumnes d'ESO és un disbarat que pocs s'atreveixen a denunciar per no ser titllats de retrògrads. Malauradament només el temps repartirà raons a uns i a altres.
L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha difós entre els seus escolars un fullet informatiu amb alguns consells pràctic per a evitar mals hàbits que afectin l’esquena. Tot i que és un tema que ja hem tractat en aquest blog creiem que és molt adequat insistir-hi, més encara ara que ens trobem en portes d’un nou inici de curs.
El pes de la motxilla no ha de superar el 10% del pes corporal de I'alumne. El material escolar transportat diàriament hauria de ser el mínim i l'imprescindible.
Organitzar la motxilla posant els (libres més pesats tocant I'esquena i distribuint la resta del material per a que es mantingui al seu lloc.
Repartir el pes que es porta a I'esquena de forma equitativa entre les dues espatlles, portant la motxilla amb les dues corretges (mai amb una sola).
Utilitzar motxilles amb corretges amples i amb recolzament capitonat. Evitar les motxilles "bandolera"i les de rodes ja que aquestes provoquen que es corbi excessivament I'esquena.
Ajustar la motxilla amb fermesa procurant mantenir-la a uns 5 cm per damunt de la cintura.
Vigilar que els alumnes mantinguin I'esquena recta, mai corbada, i caminin amb el cap i el tòrax drets.
Cal seure de forma correcta, recolzant I'esquena a la cadira amb fermesa i sense inclinar-se cap endavant.
Afavorir la pràctica d'algun esport per enfortir els músculs de I'esquena i limitar les activitats sedentàries.
El nou curs escolar està a punt de començar. Des de fa unes setmanes el material escolar ocupa prestatgeries destacades a botigues i centres comercials. Un dels productes més pregons, si més no per volum, són les bosses i carteres pels llibres. Va haver un temps en el que els estudiants usàvem una senzilla corretja o goma per a subjectar els llibres. Avui diu cal tot un equipatge per a enfrontar-se amb la tasca escolar…Realment, cal? Cada cop els estudiants hi duen més i més coses: Llibres, llibretes, agenda escolar, estoig (a cops, més d’un) per a llapis, bolígrafs, retoladors..., l’esmorzar (tant de bo una peça de fruita), el mòbil, “l’emapetres” i qualsevol altre objecte que hi pugui cabre. I si no hi cap tot, una bossa més gran... el procés es realimenta sense parar. A més càrrega, major contenidor; a més espai, més coses a dur, calguin o no.
Amb l’excés de pes a les carteres ens va dur a les motxilles. En efecte, és preferible carregar pesos repartits sobre les dues espatlles que penjant d’una mà. Quan les motxilles van créixer massa varem passar al carro. I desprès?
Per a moure’s per un aeroport és preferible una maleta amb rodes que sense. Els carros són una solució acceptable per a anar al mercat o per a repartir el correu, sempre que l’alçada es correspongui amb la talla de qui ho porta i que es dugui al davant: empenyent, no tibant. Però, i pels infants? Per a que fossin adequats per als infants els carros haurien de ser regulables en alçada, amb rodes grosses per a evitar estrebades a cada obstacle, amb una base àmplia per a fer-los més estables i s’haurien de dur al davant, no al darrera. Mireu, si no, el gest dels infants pel carrer tibant del carro: braç estirat enrere, espatlles girades, esquena torta... en un cos en creixement, és fàcil acabar en una escoliosi. Què podem fer des de l’escola? La resposta és evident; d’una banda, cal el compromís de l’escola per a planificar l’activitat i reduir la quantitat de llibres, llibretes... a traginar i advertir els usos incorrectes com ara la motxilla caiguda a les natges o l’ús d’un sol tirant. De l’altra, informar els pares sobre la necessitat de supervisar la càrrega diària dels infants (no dur-ho tot sinó fer la tria del que cal cada dia) i sobre la millor tria al escollir cartera.
L’Ergonomia és la part de la Prevenció que intenta adequar les condicions de treball a les necessitats de la persona. Molts creuen que l’ergonomia es centra només en el confort i que és un luxe del que es pot prescindir. Molt al contrari, la correcta adequació material i ambiental dels llocs de treball evita no poques malalties, augmenta el benestar i es tradueix en una millora de la productivitat.
Si, a les escoles també ens interessa la productivitat, veureu. Un exemple d’intervenció ergonòmica en escoles?
Una millora senzilla però alhora molt efectiva és ventilar les aules. Ventilar és canviar l’aire viciat d’un recinte per aire fresc; eliminar el CO2 i les males olors i recarregar d’oxigen els locals. Segons els experts, en una sala tancada cal fer entrar un mínim de 30.000 litres d’aire fresc per persona i hora. Heu llegit bé. Feu números amb la vostra classe. Per ventilar no calen ventiladors ni instal·lacions costoses. Igual que feu (suposo) a casa vostra cada matí podeu ventilar les aules obrint les finestres un parell de minuts cada hora. Proveu-lo.
L’acumulació de CO2 provoca pèrdua d’atenció, dificultat per al raonament abstracte, somnolència, maldecaps, visió borrosa... i badalls. Una classe de matemàtiques a darrera hora del matí tindrà molt poc èxit si no ventilem l’aula. Els badalls són la resposta reflexa d’un cos que necessita més oxigen del que pot rebre amb el ritme d’inspiracions normal. Si l’aire està viciat es badalla més. Així doncs, si ventilem les aules de forma regular cada dia podrem observar que els
badalls són menys, que els alumnes participen més a classe i que entenen millor allò que els volem ensenyar. L’atenció augmenta i per tant el rendiment escolar també hauria de millorar
