De micos i altres animals

Ara fa tres anys una treballadora d'una institució educativa va consultar-nos a propòsit d'uns marejos, ofecs i altra simptomatologia inespecífica mentre treballava. Tot apuntava a una exposició a productes químics, probablement a més d'un, però no quadrava amb allò amb el que treballava. Hi havia alguna cosa més que arribava des d'altres espais de treball. Vam suggerir-li que informès al servei de Prevenció de la seva empresa.

Tot i que ja havien acabat les restriccions de la pandèmia, els (pressumptes) tècnics en Prevenció van atendre l'afer per teletreball. No pensaven moure's del seu despatx per un problema de confort. En vam parlar en aquestes pàgines, us deiem que "if you pay peanuts, you get monkeys". Moltes direccions pensen que la Salut Laboral és un impost revolucionari, una qüestió administrativa i, coherentment, contracten la seva plantilla en base al preu, sense tenir en compte competències ni experiència professional. 

El malestar va continuar i cada cop eren més els treballadors afectats. Aquells que podien van passar a treballar des de casa, els primers de tots els comandaments que es van amagar covardament sense donar suport a la seva gent davant la direcció. Les reclamacions dels treballadors afectats xocaven amb un mur directiu refractari que els ridiculitzava acusant-los d'escaquejats. Els respresentants sindicals? No sé, algú sap on paren?

Mentre que els treballadors no aconseguien que ningú els atengués, les molèsties van començar a afectar a alguns alumnes i això va donar peu a denúncies a les autoritats i a la premsa... però no es va moure res. Res més que els treballadors afectats, que van anar renunciant a la feina o agafant la baixa. N'hi ha que porten dos anys de baixa. Òbviament, el sistema sanitari no manté un treballador de baixa tant de temps sense motiu. El diagnòstic mèdic parla d'angoixa i sensibilitat química múltiple i les causes: laborals.

Quan la salut d'una persona treballadora s'afecta greument, de forma permanent, per manca de protecció per part de l'empresa, l'empresari haurà de fer front a importants sancions que es poden veure incrementades amb un recàrrec de prestacions. La pensió d'incapacitat s'incrementa, entre el 30% i 50%, i aquesta quantitat l'ha de pagar l'empresari, al comptat i pel total del temps de treball que resti fins la jubilació.

Si l'empresari hagués tingut professionals qualificats al front del servei de Salut Laboral, si hagués tingut ben formats els seus quadres, l'organització hauria donat una resposta àgil i adequada a les primeres queixes i ara no tindriem un grapat de pensionistes tot just a la trentena. En casos com aquest, cap recàrrec em semblarà prou just

De badalls

L’Ergonomia és la part de la Prevenció que intenta adequar les condicions de treball a les necessitats de la persona. Molts creuen que l’ergonomia es centra només en el confort i que és un luxe del que es pot prescindir. Molt al contrari, la correcta adequació material i ambiental dels llocs de treball evita no poques malalties, augmenta el benestar i es tradueix en una millora de la productivitat.

Si, a les escoles també ens interessa la productivitat, veureu. Un exemple d’intervenció ergonòmica en escoles?

Una millora senzilla però alhora molt efectiva és ventilar les aules. Ventilar és canviar l’aire viciat d’un recinte per aire fresc; eliminar el CO2 i les males olors i recarregar d’oxigen els locals. Segons els experts, en una sala tancada cal fer entrar un mínim de 30.000 litres d’aire fresc per persona i hora. Heu llegit bé. Feu números amb la vostra classe. Per ventilar no calen ventiladors ni instal·lacions costoses. Igual que feu (suposo) a casa vostra cada matí podeu ventilar les aules obrint les finestres un parell de minuts cada hora. Proveu-lo.

L’acumulació de CO2 provoca pèrdua d’atenció, dificultat per al raonament abstracte, somnolència, maldecaps, visió borrosa... i badalls. Una classe de matemàtiques a darrera hora del matí tindrà molt poc èxit si no ventilem l’aula. Els badalls són la resposta reflexa d’un cos que necessita més oxigen del que pot rebre amb el ritme d’inspiracions normal. Si l’aire està viciat es badalla més. Així doncs, si ventilem les aules de forma regular cada dia podrem observar que els

badalls són menys, que els alumnes participen més a classe i que entenen millor allò que els volem ensenyar. L’atenció augmenta i per tant el rendiment escolar també hauria de millorar