De micos i altres animals

Ara fa tres anys una treballadora d'una institució educativa va consultar-nos a propòsit d'uns marejos, ofecs i altra simptomatologia inespecífica mentre treballava. Tot apuntava a una exposició a productes químics, probablement a més d'un, però no quadrava amb allò amb el que treballava. Hi havia alguna cosa més que arribava des d'altres espais de treball. Vam suggerir-li que informès al servei de Prevenció de la seva empresa.

Tot i que ja havien acabat les restriccions de la pandèmia, els (pressumptes) tècnics en Prevenció van atendre l'afer per teletreball. No pensaven moure's del seu despatx per un problema de confort. En vam parlar en aquestes pàgines, us deiem que "if you pay peanuts, you get monkeys". Moltes direccions pensen que la Salut Laboral és un impost revolucionari, una qüestió administrativa i, coherentment, contracten la seva plantilla en base al preu, sense tenir en compte competències ni experiència professional. 

El malestar va continuar i cada cop eren més els treballadors afectats. Aquells que podien van passar a treballar des de casa, els primers de tots els comandaments que es van amagar covardament sense donar suport a la seva gent davant la direcció. Les reclamacions dels treballadors afectats xocaven amb un mur directiu refractari que els ridiculitzava acusant-los d'escaquejats. Els respresentants sindicals? No sé, algú sap on paren?

Mentre que els treballadors no aconseguien que ningú els atengués, les molèsties van començar a afectar a alguns alumnes i això va donar peu a denúncies a les autoritats i a la premsa... però no es va moure res. Res més que els treballadors afectats, que van anar renunciant a la feina o agafant la baixa. N'hi ha que porten dos anys de baixa. Òbviament, el sistema sanitari no manté un treballador de baixa tant de temps sense motiu. El diagnòstic mèdic parla d'angoixa i sensibilitat química múltiple i les causes: laborals.

Quan la salut d'una persona treballadora s'afecta greument, de forma permanent, per manca de protecció per part de l'empresa, l'empresari haurà de fer front a importants sancions que es poden veure incrementades amb un recàrrec de prestacions. La pensió d'incapacitat s'incrementa, entre el 30% i 50%, i aquesta quantitat l'ha de pagar l'empresari, al comptat i pel total del temps de treball que resti fins la jubilació.

Si l'empresari hagués tingut professionals qualificats al front del servei de Salut Laboral, si hagués tingut ben formats els seus quadres, l'organització hauria donat una resposta àgil i adequada a les primeres queixes i ara no tindriem un grapat de pensionistes tot just a la trentena. En casos com aquest, cap recàrrec em semblarà prou just

Ja era hora!

Deia Paracels que "Tot és verí i res és verí, només la dosi fa el verí". 

Des del segle XVI, només un ignorant pot pensar que els medicaments són bons per tot i per tothom. Allò que a una persona el cura a una altra la pot fer emmalaltir. No obstant això a Europa ha costat, i molt, trencar el tabú i acceptar que determinats medicaments poden fer emmalaltir, i no pas de qualsevol cosa, als professionals que els manipulen, que preparen les dosis, que els administren. A Europa se'ns vol ignorants.

A falta del silenci de les administracions d'aquí respecte aquest tema, al nostre servei de Prevenció fa més de 15 anys que revisem periòdicament els fàrmacs que s'usen  i quins poden representar un risc per les nostres treballadores, per que són totes dones i, per això, amb major vulnerabilitat a mutàgens, reprotòxics i cancerígens. I ho hem fet basant-nos en bibliografia de la FDA (per cert, alguna en castellà fins que un altre ignorant l'ha suprimit).

Avui, per fi, s'acaba la ignorància en aquest tema i el DOUE publica una primera llista de medicaments cancerígens, mutàgens i reprotòxics.

Ja era hora.

Medicaments perillosos

Si no ets treballador sanitari o tècnic en higiene industrial el títol del post t'haurà provocat sorpresa. Què és això dels medicaments perillosos? Parlem de sobredosis? d'efectes secundaris? No, no parlem de res  d'això. Parlem dels riscos per les persones treballadores per la manipulació de medicaments.

Anem una mica enrere, el propassat 3 de juliol el BOE publicava (com sempre, fora de termini) una actualització del RD 665/1997 sobre exposició laboral a cancerígens, mutàgens i reprotòxics. La normativa està clarament enfocada als agents químics segons es defineix a la normativa sobre classificació i envasat de productes químics: el RD 255/2003 i la seva versió actualitzada, el Reglament 1272/2008, en una i altra, al definir "agent químic" s'exclou específicament els medicaments. Tot i amb això, al seu article 3 el nou redactat fa referència als medicaments perillosos. En què quedem?

Anem una mica més enrere, cinc segles quan Paracels va dir que "La quantitat crea el verí". Allò que per a un malalt és un remei guaridor pot matar a qui no el necessita. Tot i amb això cap medicament duu pictogrames de risc químic que avisin del perill. La paradoxa no pot ser més gran. Hem buscat a desenes d'envasos i prospectes de medicaments antitumorals, els principis actius dels quals són potencialment cancerigens i només hem trobat un avís de seguretat: "conté lactosa" dirigit als intolerants a aquest excipient.

Conscients del risc del personal sanitari a exposicions accidentals a determinats fàrmacs a la dècada de 1990 es van establir procediments de treball per a que el personal que preparava les dosis d'antitumorals o les administrava estigués protegit contra els possibles efectes perjudicials, més encara quan es demostrà que molts vials venien contaminats al seu exterior fent que la manipulació dels envasos ja comportés exposicions de risc.

Han calgut més de 25 anys per a que els legisladors europeus comencin a plantejar-se la necessitat de regulacions. Mentre, els professionals de la Prevenció podem usar els llistats de medicaments perillosos publicats per la NIOSH al 2014 i al 2016 o la guia, ja descatalogada, de l'INSST. Aquesta agència creà una eina interactiva amb una llista força completa de fàrmacs perillosos i les instruccions de manipulació en cada cas, eina que es va perdre després dels atacs informàtics patits per les webs del ministerio al 2021.

Pel que fa als nostres veïns, l'INRS ha publicat diversos materials divulgatius sobre les precaucions generals a prendre quan es treballa amb citotòxics.

Ara per ara, doncs, la millor referència és a la web de la NIOSH: el document de 2016 i les seves actualitzacions, la darrera de maig de 2023.

Normativa Legionella

El propassat 3 de juliol es publicà una actualització del RD 487/2022 sobre els requeriments de manteniment per a les instal·lacions amb risc per Legionella. Us en fem cinc cèntims dels canvis.

Des de 2003 la normativa diferenciava entre instal·lacions amb risc baix i les de risc alt i per aquestes establia un pla de manteniment format per tasques diàries (registre de temperatura), mensuals (neteja d'aixetes i carxofes de dutxa) i anuals (neteja i desinfecció). La majoria de les tasques les podia executar el personal de manteniment local si feia un curs de 25h. 

Al 2022, una important reforma de la normativa eliminava la distinció entre instalacions de risc alt i baix. Convertia en trimestrals les tasques anuals del Pla de Prevenció i Control contra la Legionella (PPCL) que hom solia tenir externalitzades i detallava els requisits per a les fòrmules ad hoc que anomenava Pla Sanitari contra la Legionella (PSL). Era tal el canvi que abans d'entrar en vigor ja es va atorgar un any de moratòria doncs ni els titulars de les instal·lacions ni les empreses que feien els tractaments estaven en condicions d'adaptar-se en el temps requerit. Nosaltres vam orientar-nos als PSL tot i que la majoria dels proveïdors no es veien capaços d'ajudar-nos en la transició. Això ens ha dut a renunciar a ells i buscar altres empreses disposades a acceptar el repte.

Ara ens arriba una esmena al RD de 2022 amb quatre qüestions a destacar des del nostre punt de vista:

Pla Sanitari: Al preàmbul del decret queda clara la preferència del legislador per l'opció dels projectes ad hoc, els PSL. El PPCL és una opció provisional mentre s'identifiquen els punts febles de cada instal·lació i les mesures de control que cal establir.

Titular: El RD 487/2022 situava la responsabilitat màxima en el propietari de la instal·lació. Sempre. Ara, s'obre l'opció que la responsabilitat basculi a qui explota la instal·lació, una qüestió rellevant quan les sancions en cas d'infracció poden superar els 60000 EUR.

Neteja i desinfecció, anual: De l'obligació de netejar i desinfectar trimestralment els acumuladors passem a un manteniment matisat per un "sin que ello implique obligatoriamente realizar la apertura y vaciado de los mismos". És impossible netejar i desinfectar els acumuladors sense buidar-los. Per tant, si els resultats analítics no ens duen al contrari, tindrem prou amb una neteja i desinfecció anual. El malbaratament de milers de litres d'aigua feia difícil de sostenir les neteges trimestrals. 

Qui pren les mostres per anàlisi? El nou text legal vincula la presa de mostres per a microbiologia al laboratori que fa les anàlisis. És una qüestió lògica per garantir la traçabilitat. Els tècnics de manteniment locals ja no poden fer la recollida de mostres..

If you pay peanuts, you get monkeys

Els que em coneixen m'han sentit repetir aquesta frase un munt de cops. Si pagues amb cacauets, tindràs mones. Ningú no m'ha pogut demostrar que no sigui certa.

Fa uns mesos un treballador d'una gran institució educativa em va consultar: "Treballo en un laboratori i he vist un núvol blanc i em piquen els ulls i la gola. Què podria ser?"

Li vaig suggerir que consultés amb el servei de Prevenció de la seva empresa i li vaig preguntar si usaven àcid nítric. Uns dies després em responia que ells no tenien nítric i que havia observat que les gomes de les potes d'alguns equips s'estaven desfent... (això també apunta cap al nítric). I el servei de Prevenció? Diuen que estan teletreballant i no ho deixaran per un problema de disconfort.

Les acusacions cap al treballador de tenir la pell massa fina es van desmuntar a mesura que altres companys començaven a presentar simptomatologia similar: maldecap, cuissor d'ulls, tos i també marejos, vertigens... i anaven a consulta al servei mèdic. Sembla que els tècnics no havien informat als sanitaris però aquests ràpidament es van posar al dia.

Ha passat més de mig any des d'aquella primera conversa. El nombre d'afectats no para de crèixer. Fa una setmana s'ha detectat una primera font de contaminants tot i que el gran nombre de símptomes suggereixen un origen múltiple. Els treballadors de les empreses concurrents continuen treballant normalment, tot i patir molèsties, a les subcontractades encara ningú no els ha informat de res

El document d'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral reconeix que un 17% de les empreses no tenen cap organització preventiva i el 69% ho tenen en mans de tercers. (ja sabeu, imperatiu legal). Els pocs que tenen serveis propis els doten a mínims. 

Quina empresa compleix les ràtios d'un tècnic per cada 500 treballadors i metge i infermera per cada 2000? I en la tria del personal es té més en compte el preu que la vàlua i experiència professional.

Un departament de PRL ben dotat en personal i mitjans pot suposar una reducció dels costos per absentisme superiors als 1000 EUR per treballador i any però molts empresaris prefereixen pagar molt menys, de l'ordre de 70 EUR per treballador i any a una empresa externa (els famosos cacauets). I els resultats són, els previsibles.

Secrets

Com cada any la Conselleria d'Educació publica unes Instruccions per a l'Inici de Curs amb un recull de la normativa que els centres d'ensenyament, siguin públics o concertats, han de seguir. Hi ha una part del document dedicat a la Prevencio de Riscos Laborals i dins d'ell una part dedicada a la seguretat a tallers i laboratoris. Si cliqueu per accedir veureu que cal posar login i password, som a la intranet de la Conselleria, d'accés exclusiu per als funcionaris públics. He reclamat diverses vegades als responsables de la Conselleria que les escoles, molt especialment les sostingudes amb fons públics tinguin accés a aquesta part de les instruccions. La resposta ha estat sempre negativa. És una informació restringida a funcionaris. Jo no puc accedir.

És de dubtosa legitimitat democràtica que una normativa que els administrats han de complir, no sigui consultable per aquests mateixos administrats. No ens sorprèn, però aquesta pràctica doncs la Conselleria ja la va aplicar amb el document de Criteris per a la construcció d’edificis escolars escindit durant anys en dos fascicles, un públic i un (amb els criteris de seguretat i salut) restringit als funcionaris. Evidentment el secretisme només pot tenir una finalitat, amagar els propis defectes.

És cert que el text de les "Instruccions" recorda que "en un centre docent no s'han d'utilitzar productes carcinògens, mutàgens, sensibilitzants ni tòxics per a la reproducció". Però per als no experts en Higiene Industrial això no vol dir res. Fan les pràctiques "de tota la vida" i es fàcil que, si van comprar els productes fa temps a l'etiqueta no digui res sobre els perills que avui dia coneixem. De forma habitual als laboratoris escolars hi ha entre 10 i 12 productes cancerígens, mutàgens o reprotòxics que són usats per professors i alumnes. Només les escoles que reben la visita freqüent de tècnics en higiene industrial (una minoria absoluta) hauran fet net de benzè, cromats i dicromats, cobalt, arsènic, cloroform, tetraclorur, plom i les seves sals, formaldehid, fenolftaleïna, anilines... 

La Conselleria és alhora l’autoritat administrativa, major empresari i el principal contractista del sector. Totes les escoles públiques o privades estan sota la seva vigilància i control. Totes les escoles públiques o concertades estan sota la seva responsabilitat com a empresari principal i contractista. Amagar la normativa no evita les seves responsabilitats sinó que les incrementa.

Llei de Transparència, Principi de Petició, Autoritat Laboral, Síndic de Greuges.... per sort avui dia disposem d'eines administratives diverses per a forçar la correcció d'una situació com aquesta. Alguna d'elles té temps de ressolució llarg (fins a sis mesos) però esperem que les properes instruccions ja no inclouran secrets.

Salutacions,

No n'hi ha prou amb indignar-se

Ho escriviem dies enrere a LinkedIn: l'editorial del darrer número d'HesaMag planteja una pregunta inquietant: Perquè els 100.000 morts anuals a Europa per càncer relacionat amb el treball no constitueixen una prioritat política? L'autor considera que quatre paraules ho expliquen: desigualtat, visibilitat, poder i llibertat. Els treballadors no poden escollir a què s'exposen si qui té el poder oculta els riscos i no informa els treballadors perpetuant així desigualtats.
Us en poso un exemple ben pràctic i proper. Mesos enrere us vaig parlar del projecte CAREX-CAT i de l'atenció que es va prestar al sector de l'ensenyament. Un dels ponents, procedent de l'escola concertada, va presentar una llista de prop de 30 cancerígens que ho pot trobar als centres educatius: als elements constructius, als tallers de formació professional de fusteria, arts gràfiques, perruqueria... als laboratoris docents. Si afegissim mutagènics i reprotòxics la llista augmentaria significativament.
Ens consta que el Departament d'Ensenyament, principal empresari del sector educatiu a Catalunya i responsable principal en tant que autoritat administrativa i contractadora de la majoria dels centres d'ensenyament privats coneix ben bé què s'hi cou a tallers i laboratoris escolars però lluny d'aprofitar aquest coneixement per a contribuir a la millora de les condicions de seguretat i salut en què es troben treballadors i alumnes, ho amaguen. Mireu, si no, les instruccions que dóna la conselleria a centres públics i privats per al proper curs. Al document dedicat a Prevenció de Riscos Laborals, quan parla de les condicions a tallers i laboratoris indica que "en un centre docent no s'han d'utilitzar productes carcinògens, mutàgens, sensibilitzants ni tòxics per a la reproducció" però per obtenir més informació cal anar a un material ocult, a la intranet de la conselleria, i pel que només els funcionaris públics hi poden accedir.
Aquesta és exactament la qüestió que denuncia HesaMag, qui té la informació l'amaga per a que, negat el problema, desapareguin per art de màgia les seves conseqüències.

La majoria dels directors d'escola que hem conegut ignoraven que al seu centre hi haguès cap cancerígen, mutagènic, reprotòxic o sensibilitzant. Ho ignoraven perquè els propis docents de laboratoris i tallers ho ignoren. Molts fan les pràctiques "que s'ha fet tota la vida" i desconeixen completament amb què se la juguen. Fa més de 10 anys que fem cursos sobre aquestes qüestions i les cares d'estupor dels docents en abordar aquesta qüestió no deixa dubte. 

Que l'administració, sabent-ho, ho amagui, és una qüestió més greu, al nostre entendre, però no en toca a nosaltres parlar de responsabilitats si no de com fer que hi hagi transparència en comptes del secretisme dels més poderosos.

Seguirem informant.

Grip A

Des de fa mesos ocupa portades a diaris d’arreu la pandèmia de grip A (grip nova) que s’estén per tota la terra. No és res nou que una grip pugui resultar mortal per a una part dels pacients, cada any la grip comú (estacional) en provoca uns quants centenars a casa nostra. De tant en tant hi ha epidèmies significativament més perilloses que altres; busqueu grip a la Wikipèdia i trobareu algunes dades que probablement us sorprenguin.

La novetat ara és que tenim en circulació un virus d’un tipus que no s’havia manifestat en dècades (per això és més virulent amb els joves que mai no hi havia estat exposats) i uns moviments de població (turisme, negocis...) arreu que han facilitat la seva expansió planetària en pocs mesos (en altres episodis havia trigat anys en donar la volta sencera).

Atenent les informacions generals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per a la població en general [http://www.gencat.cat/salut], la Conselleria de Treball ha publicat unes recomanacions preventives per aplicar a les empreses i que impliquen l’estructura preventiva dels centres.

Algunes de les mesures que heu de tenir ben presents són:

• Cal garantir la neteja freqüent de superfícies amb els productes habituals.
• Cal ventilar bé tots els espais. Si només disposes de ventilació passiva per finestres, pensa en obrir-les a cada canvi de classe.
• Tapa’t la boca i nas quan esternudis o tossis, amb un mocador de paper o la mà.
• Renta’t sovint les mans, amb aigua i sabó, en especial després de tossir o esternudar o usar el mocador.
• En cas de febre, automedicar-se i anar a treballar és una mala idea, per tu i pel teus companys. Si estàs malalt, el millor és quedar-se casa.
• Les autoritats sanitàries informaran de a qui ha de dirigir-se la campanya de vacunacions. Consulta el teu metge sobre la conveniència de vacunar-te, en especial si tens un contacte proper amb els infants: cas de les mestres d’educació infantil i monitors de menjador.

En aquest lloc trobareu avís de les mesures preventives a adoptar en cada moment segons les informacions que ens arribin i altres informacions i comentaris d'interès sobre aquesta malaltia >>> anar-hi.

SOROLL

Avui, 16 d’abril, és el dia mundial contra el soroll.

El soroll es una de les epidèmies de la modernitat. La vida urbana duu incorporats sorolls industrials, cotxes, avions, sirenes, botzines, timbres de telèfon, música d’altri, veus a sales de festes, el televisor dels veïns (...o el nostre¿?).

Davant d’ambients sorollosos el cos reacciona com si l’agredissin, augmenta la secreció d’adrenalina i, per tant, la tensió arterial. El cos, en tensió, es fatiga més i, alhora, el soroll fa difícil conciliar un son reparador. La fatiga, sense prou repòs, afecta el nostre benestar. Si el soroll és molt intens el seu efecte a llarg termini és demolidor: provoca sordesa incurable.

Des de la perspectiva laboral hi ha dos tipus de soroll que ens ha de preocupar:

• D’una banda el soroll molest, des del que no ens deixa concentrar-nos al que dificulta la comunicació. Molesta, entorpeix el treball i, quan parlem a un grup, ens obliga a aixecar la veu per a fer-nos sentir. Un cercle viciós. Si la veu és l’eina de treball o impostem la veu o ens arrisquem a quedar-nos sense. ¿Cridar? Mai.

Alguns materials usats sovint en la construcció d’escoles poden donar lloc a espais reverberants, amb mala acústica, on sempre “cal” cridar. Hi ha tècniques senzilles que permeten corregir aquests defectes. Informeu els responsables del vostre centre.

• D’altra banda tenim el soroll perillós (per damunt de 80 decibels [dB]) és el cas de quan cal forçar la veu en una conversa a menys d’un metre. A les escoles trobem aquest nivells de soroll en certs tallers de cicles formatius (automòbil, mecànica, fusteria...). Els valors indicadors de la normativa (a 80 dB es recomanen proteccions, a 87 dB són obligatòries) són per a exposicions continuades de 40 hores setmanals. En el cas dels docents, després de calcular les mitjanes difícilment s’arriben a dosis acumulades perilloses. Tot i amb això cal utilitzar proteccions auditives amb finalitat educativa, per a que els nostres alumnes, quan arribin al món laboral, no menystinguin el risc a què estan exposats.

Finalment, una recomanació. Si en un entorn no silenciós sentiu el “xumba-xumba” a cau d’orella dels auriculars de botó d’algú que coneixeu, aviseu-lo: si no canvia d’hàbits d’aquí uns anys serà sord. Sense remei.