Ho escriviem dies enrere a LinkedIn: l'editorial del darrer número d'HesaMag planteja una pregunta inquietant: Perquè els 100.000 morts anuals a Europa per càncer relacionat amb el treball no constitueixen una prioritat política? L'autor considera que quatre paraules ho expliquen: desigualtat, visibilitat, poder i llibertat. Els treballadors no poden escollir a què s'exposen si qui té el poder oculta els riscos i no informa els treballadors perpetuant així desigualtats.
Us en poso un exemple ben pràctic i proper. Mesos enrere us vaig parlar del projecte CAREX-CAT i de l'atenció que es va prestar al sector de l'ensenyament. Un dels ponents, procedent de l'escola concertada, va presentar una llista de prop de 30 cancerígens que ho pot trobar als centres educatius: als elements constructius, als tallers de formació professional de fusteria, arts gràfiques, perruqueria... als laboratoris docents. Si afegissim mutagènics i reprotòxics la llista augmentaria significativament.
Ens consta que el Departament d'Ensenyament, principal empresari del sector educatiu a Catalunya i responsable principal en tant que autoritat administrativa i contractadora de la majoria dels centres d'ensenyament privats coneix ben bé què s'hi cou a tallers i laboratoris escolars però lluny d'aprofitar aquest coneixement per a contribuir a la millora de les condicions de seguretat i salut en què es troben treballadors i alumnes, ho amaguen. Mireu, si no, les instruccions que dóna la conselleria a centres públics i privats per al proper curs. Al document dedicat a Prevenció de Riscos Laborals, quan parla de les condicions a tallers i laboratoris indica que "en un centre docent no s'han d'utilitzar productes carcinògens, mutàgens, sensibilitzants ni tòxics per a la reproducció" però per obtenir més informació cal anar a un material ocult, a la intranet de la conselleria, i pel que només els funcionaris públics hi poden accedir.
Aquesta és exactament la qüestió que denuncia HesaMag, qui té la informació l'amaga per a que, negat el problema, desapareguin per art de màgia les seves conseqüències.
Us en poso un exemple ben pràctic i proper. Mesos enrere us vaig parlar del projecte CAREX-CAT i de l'atenció que es va prestar al sector de l'ensenyament. Un dels ponents, procedent de l'escola concertada, va presentar una llista de prop de 30 cancerígens que ho pot trobar als centres educatius: als elements constructius, als tallers de formació professional de fusteria, arts gràfiques, perruqueria... als laboratoris docents. Si afegissim mutagènics i reprotòxics la llista augmentaria significativament.
Ens consta que el Departament d'Ensenyament, principal empresari del sector educatiu a Catalunya i responsable principal en tant que autoritat administrativa i contractadora de la majoria dels centres d'ensenyament privats coneix ben bé què s'hi cou a tallers i laboratoris escolars però lluny d'aprofitar aquest coneixement per a contribuir a la millora de les condicions de seguretat i salut en què es troben treballadors i alumnes, ho amaguen. Mireu, si no, les instruccions que dóna la conselleria a centres públics i privats per al proper curs. Al document dedicat a Prevenció de Riscos Laborals, quan parla de les condicions a tallers i laboratoris indica que "en un centre docent no s'han d'utilitzar productes carcinògens, mutàgens, sensibilitzants ni tòxics per a la reproducció" però per obtenir més informació cal anar a un material ocult, a la intranet de la conselleria, i pel que només els funcionaris públics hi poden accedir.
Aquesta és exactament la qüestió que denuncia HesaMag, qui té la informació l'amaga per a que, negat el problema, desapareguin per art de màgia les seves conseqüències.
La majoria dels directors d'escola que hem conegut ignoraven que al seu centre hi haguès cap cancerígen, mutagènic, reprotòxic o sensibilitzant. Ho ignoraven perquè els propis docents de laboratoris i tallers ho ignoren. Molts fan les pràctiques "que s'ha fet tota la vida" i desconeixen completament amb què se la juguen. Fa més de 10 anys que fem cursos sobre aquestes qüestions i les cares d'estupor dels docents en abordar aquesta qüestió no deixa dubte.
Que l'administració, sabent-ho, ho amagui, és una qüestió més greu, al nostre entendre, però no en toca a nosaltres parlar de responsabilitats si no de com fer que hi hagi transparència en comptes del secretisme dels més poderosos.
Seguirem informant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada