Història de G

Us hem parlat de G en diverses ocasions en aquest blog. Veieu, per exemple, De micos i altres animals i altres anteriors. La història, però, no es va acabar, la història continua. 

Després de dos anys avisant els seus cap a l'empresa, al servei de Prevenció, després de ser objecte de befa i vexacions per part de la direcció "el que vols és escaquejar-te, demanar la baixa..." després de no faltar a la feina malgrat els malestars patits. Després de veure com els companys de laboratori, inclosos els caps, es quedaven a casa, "estudiant", mentre G feia la feina experimental de tots. Després de tot això, el metge de família li va donar la baixa per angoixa. Però els marejos, els ofecs, la somnolència, ja no desapareixien. Ja era tard. 

Les proves diagnòstiques van demostrar la instauració d'una síndrome per sensibilitat química múltiple (SQM) que només es mitiga deixant d'exposar-se a qualsevol producte químic. Ni detergents, ni perfums, ni ambientadors... Si un veí de l'edifici neteja el seu WC amb lleixiu, els vapors que arriben per la ventilació dels banys deixen fora de joc a G, que ha hagut de posar vàlvules als conductes. Creuar-se amb algú massa perfumat, un viatge en transport públic, una espera al centre sanitari o oficina administrativa, la proximitat a un dispensador de gel hidroalcohòlic... qualsevol exposició a vapors de productes de neteja, desinfectants, perfums, ambientadors... li provoquen diverses hores de marejos i cefalees, ...

Amb el diagnòstic confirmat va demanar a la Seguretat Social el canvi de contingència. Li accepten: no és una malaltia comú sinó un accident de treball. El canvi significa que l'INSS deixa de pagar la prestació i que és la mútua d'accidents de treball qui se n'ha de fer càrrec. Un triomf? No us ho creieu. 

La mútua (MU) ha retardat més de tres mesos el seu deure de pagar-li la prestació. A més convoquen a G diversos cops de setmana a cites absurdes: una espirometria a Girona (G viu a l'àrea de Barcelona), una exploració sense detalls de què es busca (i que, per tant, cal anul·lar), proves diagnòstiques repetides i que, òbviament, donen el mateix resultat. A vegades li posen un taxi (taxistes fumadors, taxis hiperperfumats o que han de parar a fer gasoil a mitja carrera) a vegades, deixen a G a 100 km de casa i li diuen que es pagui el retorn a casa, que ja li compensaran. Amb què, si fa tres mesos que viu de l'aire?

L'empresa va fallar en el seu deure de protegir a G, més encara va agreujar el dany mantenint l'exposició tot i els avisos i exercint assetjament moral sobre els treballadors afectats (hi ha més Gs). L'administració laboral ha fallat doncs, tot i les denúncies dels sindicats ha protegit a l'empresa amb la seva inacció. La mútua, està fallant, sotmetent a un càstig econòmic i físic a G. Quan els errors s'acumulen tots en el mateix costat de l'equació no és casual, és acarnissament. I els que l'exerceixen, mala gent.

De micos i altres animals

Ara fa tres anys una treballadora d'una institució educativa va consultar-nos a propòsit d'uns marejos, ofecs i altra simptomatologia inespecífica mentre treballava. Tot apuntava a una exposició a productes químics, probablement a més d'un, però no quadrava amb allò amb el que treballava. Hi havia alguna cosa més que arribava des d'altres espais de treball. Vam suggerir-li que informès al servei de Prevenció de la seva empresa.

Tot i que ja havien acabat les restriccions de la pandèmia, els (pressumptes) tècnics en Prevenció van atendre l'afer per teletreball. No pensaven moure's del seu despatx per un problema de confort. En vam parlar en aquestes pàgines, us deiem que "if you pay peanuts, you get monkeys". Moltes direccions pensen que la Salut Laboral és un impost revolucionari, una qüestió administrativa i, coherentment, contracten la seva plantilla en base al preu, sense tenir en compte competències ni experiència professional. 

El malestar va continuar i cada cop eren més els treballadors afectats. Aquells que podien van passar a treballar des de casa, els primers de tots els comandaments que es van amagar covardament sense donar suport a la seva gent davant la direcció. Les reclamacions dels treballadors afectats xocaven amb un mur directiu refractari que els ridiculitzava acusant-los d'escaquejats. Els respresentants sindicals? No sé, algú sap on paren?

Mentre que els treballadors no aconseguien que ningú els atengués, les molèsties van començar a afectar a alguns alumnes i això va donar peu a denúncies a les autoritats i a la premsa... però no es va moure res. Res més que els treballadors afectats, que van anar renunciant a la feina o agafant la baixa. N'hi ha que porten dos anys de baixa. Òbviament, el sistema sanitari no manté un treballador de baixa tant de temps sense motiu. El diagnòstic mèdic parla d'angoixa i sensibilitat química múltiple i les causes: laborals.

Quan la salut d'una persona treballadora s'afecta greument, de forma permanent, per manca de protecció per part de l'empresa, l'empresari haurà de fer front a importants sancions que es poden veure incrementades amb un recàrrec de prestacions. La pensió d'incapacitat s'incrementa, entre el 30% i 50%, i aquesta quantitat l'ha de pagar l'empresari, al comptat i pel total del temps de treball que resti fins la jubilació.

Si l'empresari hagués tingut professionals qualificats al front del servei de Salut Laboral, si hagués tingut ben formats els seus quadres, l'organització hauria donat una resposta àgil i adequada a les primeres queixes i ara no tindriem un grapat de pensionistes tot just a la trentena. En casos com aquest, cap recàrrec em semblarà prou just

Ja era hora!

Deia Paracels que "Tot és verí i res és verí, només la dosi fa el verí". 

Des del segle XVI, només un ignorant pot pensar que els medicaments són bons per tot i per tothom. Allò que a una persona el cura a una altra la pot fer emmalaltir. No obstant això a Europa ha costat, i molt, trencar el tabú i acceptar que determinats medicaments poden fer emmalaltir, i no pas de qualsevol cosa, als professionals que els manipulen, que preparen les dosis, que els administren. A Europa se'ns vol ignorants.

A falta del silenci de les administracions d'aquí respecte aquest tema, al nostre servei de Prevenció fa més de 15 anys que revisem periòdicament els fàrmacs que s'usen  i quins poden representar un risc per les nostres treballadores, per que són totes dones i, per això, amb major vulnerabilitat a mutàgens, reprotòxics i cancerígens. I ho hem fet basant-nos en bibliografia de la FDA (per cert, alguna en castellà fins que un altre ignorant l'ha suprimit).

Avui, per fi, s'acaba la ignorància en aquest tema i el DOUE publica una primera llista de medicaments cancerígens, mutàgens i reprotòxics.

Ja era hora.

Medicaments perillosos

Si no ets treballador sanitari o tècnic en higiene industrial el títol del post t'haurà provocat sorpresa. Què és això dels medicaments perillosos? Parlem de sobredosis? d'efectes secundaris? No, no parlem de res  d'això. Parlem dels riscos per les persones treballadores per la manipulació de medicaments.

Anem una mica enrere, el propassat 3 de juliol el BOE publicava (com sempre, fora de termini) una actualització del RD 665/1997 sobre exposició laboral a cancerígens, mutàgens i reprotòxics. La normativa està clarament enfocada als agents químics segons es defineix a la normativa sobre classificació i envasat de productes químics: el RD 255/2003 i la seva versió actualitzada, el Reglament 1272/2008, en una i altra, al definir "agent químic" s'exclou específicament els medicaments. Tot i amb això, al seu article 3 el nou redactat fa referència als medicaments perillosos. En què quedem?

Anem una mica més enrere, cinc segles quan Paracels va dir que "La quantitat crea el verí". Allò que per a un malalt és un remei guaridor pot matar a qui no el necessita. Tot i amb això cap medicament duu pictogrames de risc químic que avisin del perill. La paradoxa no pot ser més gran. Hem buscat a desenes d'envasos i prospectes de medicaments antitumorals, els principis actius dels quals són potencialment cancerigens i només hem trobat un avís de seguretat: "conté lactosa" dirigit als intolerants a aquest excipient.

Conscients del risc del personal sanitari a exposicions accidentals a determinats fàrmacs a la dècada de 1990 es van establir procediments de treball per a que el personal que preparava les dosis d'antitumorals o les administrava estigués protegit contra els possibles efectes perjudicials, més encara quan es demostrà que molts vials venien contaminats al seu exterior fent que la manipulació dels envasos ja comportés exposicions de risc.

Han calgut més de 25 anys per a que els legisladors europeus comencin a plantejar-se la necessitat de regulacions. Mentre, els professionals de la Prevenció podem usar els llistats de medicaments perillosos publicats per la NIOSH al 2014 i al 2016 o la guia, ja descatalogada, de l'INSST. Aquesta agència creà una eina interactiva amb una llista força completa de fàrmacs perillosos i les instruccions de manipulació en cada cas, eina que es va perdre després dels atacs informàtics patits per les webs del ministerio al 2021.

Pel que fa als nostres veïns, l'INRS ha publicat diversos materials divulgatius sobre les precaucions generals a prendre quan es treballa amb citotòxics.

Ara per ara, doncs, la millor referència és a la web de la NIOSH: el document de 2016 i les seves actualitzacions, la darrera de maig de 2023.

Mai és tard...

Ha costat. Fa més de 15 anys que ho demanavem i, per fi, un pas.

En tots i cadascun dels 9 cursos de seguretat als laboratoris escolars que hem impartit els participants s'escudaven en els llibres de text: Si el llibre ens recomana una pràctica, entenem que es pot fer sense problema... i alguns textos suggerien experiments amb agents cancerigens, mutagens, reprotòxics (CMR) amb alumnes de l'ensenyament obligatori.

Una vegada i una altra contactàvem amb les editorials avisant-los de l'error, de la conveniència de fer una lectura dels textos des del punt de vista de la Prevenció i d'eliminar aquells experiments amb els alumnes que, de fet, estarien prohibits per a un professional.

Ara, finalment, l'editorial EDEBE ens ha passat un exemplar de cadascun dels seus llibres de text de ciències, física, química i tecnologia d'ESO i Batxillerat per a que els revisem. Queden moltes més editorials, veurem si segueixen l'exemple.

No hem trobat en aquests llibres cap proposta d'experiment amb CMR tot i que sí, des de la visió de la prevenció, qüestions a millorar en tots ells. Òbviament el detall queda pels editors. La notícia és que avancem per fer els laboratoris un lloc prou segur pels alumnes i pels seus professors.

Gràcies!

Residus del laboratori

Una consulta que ens arriba sovint és què podem fer amb els residus dels laboratoris escolars? No hi ha una resposta única, el més important és no improvisar sino aplicar una estratègia coherent. Com sempre, el millor és prevenir. Aplicarem en tot moment les tres R: Reduïr, Reusar i Reciclar.

Per reduir els residus, el millor és no generar-los. Si podem substituir els nostres productes perillosos per altres menys perillosos o més fàcils de gestionar, molt millor.

També reduirem la generació de residus si en fem servir menys producte. Aquí, les reaccions a microescala són una bona alternativa. En comptes dels clàssics tubs d’assaig amb 10 ml de producte podem fer les reaccions en plaques de micropouets amb unes dècimes de ml. Una placa de micropouets, a més, permet fer moltes reaccions alhora (possibilitat de comparar condicions) i és molt més estable que la tradicional gradeta amb tubs que sovint acaba abocada a la taula.

Una tercera estratègia per reduir el volum de residus és neutralitzar-los. Si una reacció dóna com a producte un compost no perillós no caldrà que ho gestionem com a residu químic: àcid clorhídric i sosa càustica donen sal comú i aigua, n’hi ha prou amb comprovar que el residu té pH neutre i podrem abocar-ho a la pica. No té cap sentit acumular-ho com a residu.

En quant a l’ús de la xarxa de sanejament (clavegueram) com a via per eliminar els nostres residus. Àcids forts, bases fortes, dissolvents orgànics (molt especialment els clorats), metalls pesants… mai s’han d’abocar. Els primers perquè malmeten els conductes els altres pels seus efectes sobre l’entorn. Ara bé, és poc probable que el nostre residu s’aboqui directament a un riu o al mar sino que viatja fins a la corresponent estació depuradora on es tractat i n’hi ha depuradores físiques, físico-químiques, biològiques… cadascuna amb les seves característiques i limitacions per processar els residus. Si coneixem les limitacions de la nostra depuradora sabrem què podem i què no podem eliminar per la pica. Per exemple, una solució de revelatge de circuits impresos, amb restes de coure, cal gestionar-la com residu especial? Si coneixem la concentració de coure del nostre residu i la capacitat del sistema de sanejament tindrem la resposta. Acumular durant anys petites quantitats d’un residu poc perillós per a tenir un volum rellevant no sempre és la millor opció.

Reusar. Alguns residus poden servir com a producte per a ulteriors processos. Un exemple són els banys d’alcohols i essències que s’usen en histologia. Un alcohol usat pot servir per a banys més hidratats o com a producte de neteja. També serviria per cremadors d’alcohol però aquests cada cop s’usen menys pel seu baix poder calorífic i la perillositat en cas d’abocament. Les barreges de productes polars i no polars (alcohol/essència) es poden separar amb un embut de decantació per a tornar-los a usar.

Reciclar. La recollida selectiva és, al capdavall, l’opció a considerar amb els residus de laboratori però aquí tenim dues opcions. La normativa de residus obliga a les empreses a donar-se d’alta com a productors de residus i contractar empreses gestores però en fa alguna salvetat. El productes químics en petites quantitats procedents de laboratoris escolars tenen la consideració de RSU (residu sòlid urbà) i, per tant, la llei ens dóna l’opció de dur-los a la nostra deixalleria municipal. Algunes deixalleries es neguen, sia per desconeixença de la llei sia per no tenir concert amb ningú que els ho reculli.

En aquest cas, caldrà contractar un gestor autoritzat per a residus especials.

A la web de l’Agència Catalana de Residus trobareu un munt d’empreses que us poden recollir els residus i dur-los al gestor més adequat en cada cas. Aneu al buscador, seleccioneu el grup de residu 17 (Residus especials en petites quantitats (res. de laboratoris, farmàcies, ...) i la vostra comarca i us en oferirà la llista d’empreses autoritzades. Dos exemples: FCC Ámbito i Recollides selectives Jofer,

Qualsevol gestor que contracteu us demanarà una quantitat pel desplaçament i us cobrarà, a més, a tant el quilo de residus.

IMPORTANT. Tots els residus han d’estar identificats, sigui amb les etiquetes originals dels productes o sigui amb etiquetatge específic quan es tracti de mescles. Si no duen etiqueta, ningú no us ho agafarà.

La majoria de les empreses usen una classificació en 7 grups: mescles d’àcids inorgànics, mescles de bases inorgàniques, dissolvents orgànics no clorats, disolvents orgànics halogenats, solucions amb metalls pesants, greixos i olis, altres. Consulteu amb el vostre gestor i, us proporcionarà les instruccions i, probablement, les etiquetes corresponents.

Armaris i dutxes d'emergència

Qualsevol pressupost d'inversions al laboratori escolar queda fortament condicionat per la compra d'armaris de seguretat i dutxes d'emergència. Molts pensen que són imprescindibles però no ho són, en absolut. Ni l'un, ni l'altre.

Sobre els armaris, la mesura prèvia evident és reduïr la quantitat d'agents químics perillosos. 

El Reglament sobre emmagatzemament de productes químics és aplicable a magatzems de més de 50 kg d'agents molt tòxics, més de 250 kg de tòxics, més de 50 kg de molt inflamables... No és difícil mantenir-se per sota d'aquests valors.

Cal, això sí, escollir un moble que:

- es pugui tancar amb clau.

- disposi de ventilació natural (una reixa a dalt i a baix, millor en costats oposats).

- tingui elements per retenir vessaments (safates de plàstic on posar les ampolles).

- mantingui separats productes incompatibles (mai àcids i bases a la mateixa vertical).

El cas de les dutxes encara és més evident. He vist massa dutxes muntades a la vertical d'endolls i massa rentaulls bruts i sense manteniment. Algú ha vist mai la recollida d'aigües d'una dutxa d'emergència?

Les instruccions d'ús dels rentaulls parlen de mantenir-se 5 min amb els ulls oberts davant del raig d'aigua. Ho heu provat? Jo sí, i no és fàcil. 

No sé com comprovar si un alumne accidentat està amb els ulls oberts o els té ben tancats davant del raig... m'estimo molt més aguantar les parpelles amb una mà i ruixar l'ull amb l'altra.

I ruixar-lo amb aigua? NO.

Si penseu en l'efecte de la pressió osmòtica, el raig d'aigua (hipotònica) arrossegarà bé el contaminant superficial però no el que hagi penetrat els teixits. Molt millor usar una solució isotònica (solució salina) o, encara millor, una solució hipertònica.

Hi ha productes al mercat que amb un got de líquid i en pocs segons poden rentar l'ull milllor que minuts i minuts sota el raig d'aigua i que amb 5 litres de producte renten tot un cos millor que una dutxa.

Us deixo un video que il·lustra el funcionament d'aquests productes.

No et descuidis

Si no ets higienista, potser no en siguis conscient.

El reglament sobre classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses no afecta a tot allò que comunment idenquifiquem com productes químics. Hi queden fora els medicaments, cosmètics, els residus, els aliments, plaguicides i les substàncies radiactives.També s'exclouen les activitats de transport de mercaderies i les substàncies en trànsit sotmeses a control duaner.

Algunes d'aquestes excepcions, el transport, tenen la seva normativa d'etiquetatge pròpia però en altres no s'informa dels potencials riscos i així es poden generar molts malentesos. 

Un producte de neteja ens avisa a la seva etiqueta que pot ser irritant o corrosiu i com hem d'actuar en cas d'accident però en un medicament antitumoral només trobarem l'avís que conté lactosa com excipient i podria generar efectes no desitjats a intolerants tot i que el seu principi actiu sovint sigui mutagènic. En un tint de cabell ens avisarà de la presència d'amoníac (irritant) però no ens avisa d'ingredients molt més preocupants: disruptors endocrins, mutàgens, cancerígens...

En efecte, un 86% dels productes per a coloració i decoloració del cabell contenen agents sensibilitzants, un 68% té ingredients amb efectes endocrins i un 49% inclou agents mutàgens, però també un 42% dels productes per ungles contenen agents cancerígens, un 23% dels condicionants del cabell inclou agents tòxics per a la reproducció i un 78% dels protectors solars inclou disruptors endocrins. I tot amb això no estan obligats a indicar-ho a l'etiqueta, només estan obligats a indicar la composició.

Per evitar els productes perillosos només conec dues opcions: saber-se la memòria la llista dels ingredients proscrits i llegir una a una les etiquetes. L'he aplicat des de fa anys quan faig la compra per la família i, creieu-me, és esgotador.

La segona opció és usar una app com INCI Beauty. La descàrregues al mòbil, obres l'app i llegeixes el codi de barres del producte. L'app respon amb la llista d'ingredients sense haver de forçar la vista amb lletres diminutes i classificades segons perillositat. Si el producte no està a l'extensa base de dades, carregues la foto de les etiquetes i en unes hores rebràs la resposta.

Proba-la. Fes-ho còrrer.

Per saber més:
Mapa de Riesgo Químico en Asturias (4a parte)

Evaluation et prévention des risques dans les salons de coiffure

3 de desembre

Tal dia com avui, a mitjanit entre el 2 i el 3 de desembre d'ara fa 38 anys una fuita en una canonada d'una fàbrica d'Union Carbide a Bhopal (Madhya Pradesh, India) provocà milers de morts, probablement uns 20000, i més de mig milió de lesionats en un grau o un altre.

La falta d'inversions en manteniment, la falta de formació del personal i el menyspreu absolut sobre les victimes potencials a un accident va dur a la major catàstrofe industrial de la història.

Les víctimes, per cert, no van ser ni directius de cap empresa ni funcionaris de l'administració sinó les categories més baixes d'aquella societat. I sí, encara hi ha categories per a les que parlar de drets és parlar de fantasies.

Per això, estem obligats a recordar-los, any rere any, obligats a denunciar que la mateixa corrupció que va dur a aquella tragèdia es repeteix a una escala més petita, arreu, fins i tot entre nosaltres. I obligats a recordar que qui no forma part de la solució, forma part del problema.

Alguna cosa put a podrit

Alguna cosa put a podrit…a casa nostra.

Us en parlavem al setembre; fa quasi un any un treballador d’una gran institució pública de recerca es va queixar d’olors picants d’origen desconegut al seu laboratori i va avisar als responsables institucionals. Ningú ho va investigar doncs era, deien, un problema de simple disconfort.

La manca de personal qualificat al servei de Prevenció ha permès que el nombre de persones afectades no hagi deixat de crèixer i les manifestacions siguin també diverses: cefalees, marejos, somnolència, dificultat de concentració, pèrdua del coneixement, insomni, tos, picor d’ulls i de gola, eccemes, dismenorrea... Un munt de signes i simptomes que només s’expliquen per una exposició combinada a múltiples tòxics.

Farts de la inactivitat de l’empresa, els propis treballadors van començar a comprar de la seva butxaca aparells electrònics per a avaluar la qualitat d’aire interior que han suggerit la presència de diferents contaminants en proporcions que fluctuen al llarg del dia. Allà on es detectaven pics de contaminació, el servei de manteniment va obrir falsos sostres i patis i ha detectat diverses seccions de la xarxa d’extracció localitzada foradades, adobant-la com podien amb el que els episodis es traslladaven a altres àrees de l’edifici. Els treballadors (no pas els servei de PRL) també han detectat fuites a les conduccions de gasos. 

El problema és greu, el sistema d’extracció ha continuat funcionant i ningú no sap què s’hi aboca però no deixa de ser curiós que el dia de majors problemes siguin en dimecres, i si el dilluns és festiu, passa dijous. Algú té una rutina de treball que fa que el tercer dia de la semana allibera tòxics a l’ambient que afecten tot l’edifici. 

L’Art. 21 de la Llei de Prevenció estableix que en cas d’innacció de l’empresari davant d’una situació de risc greu i imminent, els representants dels treballadors estan cridats a ordenar-los que abandonin els seus llocs de treball i denunciar el cas a Inspecció de Treball. Però, en aquest cas, els representants dels treballadors fa mesos que busquen sense èxit el telèfon d’Inspecció. Preneu-ne nota, a COM DENUNCIAR trobareu totes les dades sobre com fer-ho.

De res.

If you pay peanuts, you get monkeys

Els que em coneixen m'han sentit repetir aquesta frase un munt de cops. Si pagues amb cacauets, tindràs mones. Ningú no m'ha pogut demostrar que no sigui certa.

Fa uns mesos un treballador d'una gran institució educativa em va consultar: "Treballo en un laboratori i he vist un núvol blanc i em piquen els ulls i la gola. Què podria ser?"

Li vaig suggerir que consultés amb el servei de Prevenció de la seva empresa i li vaig preguntar si usaven àcid nítric. Uns dies després em responia que ells no tenien nítric i que havia observat que les gomes de les potes d'alguns equips s'estaven desfent... (això també apunta cap al nítric). I el servei de Prevenció? Diuen que estan teletreballant i no ho deixaran per un problema de disconfort.

Les acusacions cap al treballador de tenir la pell massa fina es van desmuntar a mesura que altres companys començaven a presentar simptomatologia similar: maldecap, cuissor d'ulls, tos i també marejos, vertigens... i anaven a consulta al servei mèdic. Sembla que els tècnics no havien informat als sanitaris però aquests ràpidament es van posar al dia.

Ha passat més de mig any des d'aquella primera conversa. El nombre d'afectats no para de crèixer. Fa una setmana s'ha detectat una primera font de contaminants tot i que el gran nombre de símptomes suggereixen un origen múltiple. Els treballadors de les empreses concurrents continuen treballant normalment, tot i patir molèsties, a les subcontractades encara ningú no els ha informat de res

El document d'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral reconeix que un 17% de les empreses no tenen cap organització preventiva i el 69% ho tenen en mans de tercers. (ja sabeu, imperatiu legal). Els pocs que tenen serveis propis els doten a mínims. 

Quina empresa compleix les ràtios d'un tècnic per cada 500 treballadors i metge i infermera per cada 2000? I en la tria del personal es té més en compte el preu que la vàlua i experiència professional.

Un departament de PRL ben dotat en personal i mitjans pot suposar una reducció dels costos per absentisme superiors als 1000 EUR per treballador i any però molts empresaris prefereixen pagar molt menys, de l'ordre de 70 EUR per treballador i any a una empresa externa (els famosos cacauets). I els resultats són, els previsibles.

3 de desembre de 1984

En les últimes setmanes hem descobert, per obra i gràcia del coronavirus SARS-CoV-2, la importància de cuidar la qualitat de l'aire que respirem. Tot el planeta està trasbalsat per un virus que ha alterat usos i costums i que, a Espanya, s'ha relacionat, amb 45.000 defuncions en els darrers 10 mesos. 

Avui fa 36 anys, en una sola ciutat (Bhopal, India) una fuita tòxica va enverinar l'aire. Més de 600.000 persones, dones, infants, homes que dormien plàcidament en les seves infravivendes van despertar-se amb forta cremor als pulmons, vòmits, ceguesa... Unes 80.000 van morir en les hores immediates i uns altres 150.000 van patir greus seqüeles.

Les catàstrofes sempre castiguen més als més pobres i els responsables solen sortir ben parats. El núvol tòxic va originar-se en una fàbrica de pesticides de Union Carbide (ara DOW Chemical). No va ser un fet fortuït, l'empresa havia retallat inversions en manteniment i seguretat per decisions d'alts executius a milers de quilòmetres de la India. 25 anys després la "justícia" va condemnar a 2 anys de presó a 8 dels responsables locals d'Union Carbide i a una multa de de 8900 EUR a la multinacional. 

Si no coneixieu la història, llegiu Era Medianoche en Bhopal, un relat novelat de la tragèdia que us ajudarà a posar-vos en la pell d'aquells que van patir els efectes de l'accident i a valorar cada glopada d'aire fresc.

Alfacs, 39 anys

Avui fa 39 anys del pitjor accident industrial a casa nostra. Un error en omplir una cisterna de propilè va provocar una enorme explosió de BLEVE que, en inflamar-se, va acabar amb la vida d'entre 217 i 243 persones (segons les fonts) d'un camping proper, famílies senceres van morir mentre eren de vacances. Segur que recordeu el nom del lloc, el port dels Alfacs a tocar del poble d'Alcanar.

No va ser un accident de trànsit, tot i que estava implicat un camió, sinó un accident industrial doncs les causes primeres van ser a la factoria d'ENPETROL a Tarragona (ara REPSOL) on una cisterna sense vàlvula de seguretat va ser sobrecarregada amb 6 Tm de més de propilè. La cisterna admetia 19 Tm i la bàscula a la sortida va registrar que en carregava 25 Tm.

L'error, segons fonts consultades, no hauria estat accidental. La pràctica de sobrecarregar les cisternes era habitual i en els mesos anteriors ja havien sortit 32 camions cisterna amb sobrecàrrega de propilè. L'accident podia haver causat moltes més víctimes si la BLEVE s'hagués produit cinc minuts abans, al pas del camió pel centre de Sant Carles de la Ràpita (9000 habitants en aquells dies).

La calor d'aquell juliol sobre la cisterna va provocar la dilatació del líquid que contenia. La petita cambra que havia quedat sense omplir va ser ocupada pel líquid fins al 100% del volum de la cisterna. Els gasos es poden comprimir, però els líquids no i l'increment de pressió hidràulica provocà la ruptura de la cisterna i l'alliberament del seu contingut, un líquid sobreescalfat que, per sobre del seu punt d'ebullició (-48ºC), va passar sobtadament a fase gasosa. Aquesta és la BLEVE, una enorme bola de gas que, essent altament inflamable i encès per qualsevol espurna, fogonet de camping... va provoar un pavorós núvol de foc que ho va arrassar tot. Segons algunes fonts, a la línia de costa del camping l'aigua va arribar a bullir.

Podem tenir BLEVE (Boiling Liquid Expanding Vapour Explosion) sempre que sobreescalfem un líquid sense alliberar (prou) pressió. L'alliberament sobtat de pressió provoca de forma instantània un gran núvol de gas, en el cas del propilè cada litre de líquid dóna lloc a 334 litres de gas que es barrejaran amb l'aire circundant. El BLEVE és una explosió purament mecànica.  

Ara bé, quan es tracta d'un líquid inflamable, la BLEVE serà molt més destructiva doncs el núvol de vapor s'inflamarà de sobte; amb una bola de gas de desenes de metres (als Alfacs uns 400 m de diàmetre) és fàcil que hi hagi algún punt calent que inicii el desastre.

Aquest accident, junt amb l'accident a SEVESO (Itàlia) dos anys abans van provocar una revisió completa de la seguretat en la indústria química i el transport de productes químics a tota Europa. 

De l'experiència dels errors neixen les normes que ens han de fer viure més segurs. És important recordar-ho quan tinguem la temptació de saltar-nos les normes per un magre estalvi de temps o de diners.

Com els crancs

Tota situació és susceptible d'empitjorar, i la Conselleria d'Ensenyament ens ha donat una nova mostra. En articles anteriors us he parlat de com a la normativa que redacta cada any per als centres escolars (públic i privats) hi ha indicacions referides a la seguretat i salut en tallers i laboratoris escolars que amaga deliberadament als centres privats, siguin o no concertats.

I dic deliberat amb coneixement de causa. L'any passat vam aconseguir còpia dels documents, que vam penjar al nostre bloc però aquest any, amb noves instruccions, han tornat a posar en un lloc restringit aquests documents. Busqueu, sino, les instruccions sobre seguretat i salut, aneu al capítol 5, sobre seguretat als laboratoris i intenteu accedir als continguts. Només per funcionaris.

Però la cosa va més enllà. Si navegueu des del portal de la Conselleria, seleccioneu "Portal de Centres d'Altres Titularitats" i trieu al menú de l'esquerra "Seguretat i Salut" i Laboratoris: productes químics podreu accedir a una col·lecció de fitxes informatives amb característiques físiques, químiques i toxicològiques de 29 productes químics i per a cadascun d'ells en proposa alguns usos. No és difícil veure-ho com el que la Conselleria suggereix que hi hagi als laboratoris.

Si creuem la informació que la Conselleria dóna a centres públics i privats ens trobem amb una sorpresa. Dos dels productes que formen part de la tria per a centres privats apareixen catalogats com a prohibits per als centres públics. Ens referim al Nitrat de Plom [que provoca malformacions congènites als fetus i pot afectar el desenvolupament neurològic en infants] i el Cloroform o Triclorometà [que pot provocar càncer].

La Conselleria d'Ensenyament exerceix un triple paper com a principal empresari del sector educatiu, com a contractista de la majoria dels centres privats i com autoritat administrativa en el camp de l'educació. Des de qualsevol dels tres papers, però molt especialment des del tercer, és inadmisible una acció com aquesta que pot posar en perill la salut de treballadors i alumnes.

Esperem que corregeixi aquest error a la màxima brevetat.

Transparència

En el nostre article anterior parlavem de les instruccions que la Conselleria d'Educació dóna pels centres d'ensenyament però que només deixa consultar als funcionaris. A l'empara de la Llei de Transparència vam demanar tenir accés a aquestes instruccions i, com ja us vem avançar, la vam obtenir en pocs dies. Els documents en qüestió els podeu ja consultar clicant aquí i tenim el compromís per escrit de la Conselleria de posar-los en obert tan aviat sigui possible.

Després d'una lectura detallada de les instruccions desvetllades podem dir-vos que els criteris aplicats són idèntics als que venim recomanant en aquest blog des de fa anys: 

-  Fer inventari dels productes

-  Eliminar (d'acord amb la normativa de residus) els productes que no s'usen

-  Classificar els productes d'acord a la seva perillositat (hi ha una utilitat en Acces que pot facilitar aquesta tasca.

-  Modificar aquelles pràctiques on s'usen productes cancerígens, mutàgens o reprotòxics (CMR) i eliminar els reactius existents d'aquestes categories.

-  Instal·lar els sistemes de seguretat que correspongui segons el risc residual.

Només la ignorància o la desídia pot explicar l'ús de reactius CMR en pràctiques escolars d'estudis obligatoris. Només en el cas d'estudis professionals o universitaris podria tenir sentit fer pràctiques amb productes pels que, professionalment, hauriem de justificar en base a l'absència d'alternativa segura.

Secrets

Com cada any la Conselleria d'Educació publica unes Instruccions per a l'Inici de Curs amb un recull de la normativa que els centres d'ensenyament, siguin públics o concertats, han de seguir. Hi ha una part del document dedicat a la Prevencio de Riscos Laborals i dins d'ell una part dedicada a la seguretat a tallers i laboratoris. Si cliqueu per accedir veureu que cal posar login i password, som a la intranet de la Conselleria, d'accés exclusiu per als funcionaris públics. He reclamat diverses vegades als responsables de la Conselleria que les escoles, molt especialment les sostingudes amb fons públics tinguin accés a aquesta part de les instruccions. La resposta ha estat sempre negativa. És una informació restringida a funcionaris. Jo no puc accedir.

És de dubtosa legitimitat democràtica que una normativa que els administrats han de complir, no sigui consultable per aquests mateixos administrats. No ens sorprèn, però aquesta pràctica doncs la Conselleria ja la va aplicar amb el document de Criteris per a la construcció d’edificis escolars escindit durant anys en dos fascicles, un públic i un (amb els criteris de seguretat i salut) restringit als funcionaris. Evidentment el secretisme només pot tenir una finalitat, amagar els propis defectes.

És cert que el text de les "Instruccions" recorda que "en un centre docent no s'han d'utilitzar productes carcinògens, mutàgens, sensibilitzants ni tòxics per a la reproducció". Però per als no experts en Higiene Industrial això no vol dir res. Fan les pràctiques "de tota la vida" i es fàcil que, si van comprar els productes fa temps a l'etiqueta no digui res sobre els perills que avui dia coneixem. De forma habitual als laboratoris escolars hi ha entre 10 i 12 productes cancerígens, mutàgens o reprotòxics que són usats per professors i alumnes. Només les escoles que reben la visita freqüent de tècnics en higiene industrial (una minoria absoluta) hauran fet net de benzè, cromats i dicromats, cobalt, arsènic, cloroform, tetraclorur, plom i les seves sals, formaldehid, fenolftaleïna, anilines... 

La Conselleria és alhora l’autoritat administrativa, major empresari i el principal contractista del sector. Totes les escoles públiques o privades estan sota la seva vigilància i control. Totes les escoles públiques o concertades estan sota la seva responsabilitat com a empresari principal i contractista. Amagar la normativa no evita les seves responsabilitats sinó que les incrementa.

Llei de Transparència, Principi de Petició, Autoritat Laboral, Síndic de Greuges.... per sort avui dia disposem d'eines administratives diverses per a forçar la correcció d'una situació com aquesta. Alguna d'elles té temps de ressolució llarg (fins a sis mesos) però esperem que les properes instruccions ja no inclouran secrets.

Salutacions,

No n'hi ha prou amb indignar-se

Ho escriviem dies enrere a LinkedIn: l'editorial del darrer número d'HesaMag planteja una pregunta inquietant: Perquè els 100.000 morts anuals a Europa per càncer relacionat amb el treball no constitueixen una prioritat política? L'autor considera que quatre paraules ho expliquen: desigualtat, visibilitat, poder i llibertat. Els treballadors no poden escollir a què s'exposen si qui té el poder oculta els riscos i no informa els treballadors perpetuant així desigualtats.
Us en poso un exemple ben pràctic i proper. Mesos enrere us vaig parlar del projecte CAREX-CAT i de l'atenció que es va prestar al sector de l'ensenyament. Un dels ponents, procedent de l'escola concertada, va presentar una llista de prop de 30 cancerígens que ho pot trobar als centres educatius: als elements constructius, als tallers de formació professional de fusteria, arts gràfiques, perruqueria... als laboratoris docents. Si afegissim mutagènics i reprotòxics la llista augmentaria significativament.
Ens consta que el Departament d'Ensenyament, principal empresari del sector educatiu a Catalunya i responsable principal en tant que autoritat administrativa i contractadora de la majoria dels centres d'ensenyament privats coneix ben bé què s'hi cou a tallers i laboratoris escolars però lluny d'aprofitar aquest coneixement per a contribuir a la millora de les condicions de seguretat i salut en què es troben treballadors i alumnes, ho amaguen. Mireu, si no, les instruccions que dóna la conselleria a centres públics i privats per al proper curs. Al document dedicat a Prevenció de Riscos Laborals, quan parla de les condicions a tallers i laboratoris indica que "en un centre docent no s'han d'utilitzar productes carcinògens, mutàgens, sensibilitzants ni tòxics per a la reproducció" però per obtenir més informació cal anar a un material ocult, a la intranet de la conselleria, i pel que només els funcionaris públics hi poden accedir.
Aquesta és exactament la qüestió que denuncia HesaMag, qui té la informació l'amaga per a que, negat el problema, desapareguin per art de màgia les seves conseqüències.

La majoria dels directors d'escola que hem conegut ignoraven que al seu centre hi haguès cap cancerígen, mutagènic, reprotòxic o sensibilitzant. Ho ignoraven perquè els propis docents de laboratoris i tallers ho ignoren. Molts fan les pràctiques "que s'ha fet tota la vida" i desconeixen completament amb què se la juguen. Fa més de 10 anys que fem cursos sobre aquestes qüestions i les cares d'estupor dels docents en abordar aquesta qüestió no deixa dubte. 

Que l'administració, sabent-ho, ho amagui, és una qüestió més greu, al nostre entendre, però no en toca a nosaltres parlar de responsabilitats si no de com fer que hi hagi transparència en comptes del secretisme dels més poderosos.

Seguirem informant.

GHS i CLP

Dilluns, u de juny entra en vigor definitivament la normativa d'etiquetatge de productes i preparats químics anomenada CLP (Classification, Labelling and Packaging). Acaba així un llarg periode de transició.

Com recordareu, aquesta normativa sobre etiquetatge neix de la iniciativa GHS (Globally Harmonised System of Classification and Labelling of Chemicals) que permetrà que tots els paisos del mon informin de la mateixa manera dels riscos de les espècies químiques. Mateix producte, mateixos riscos i, per tant, idèntic etiquetatge.

Fa més de quatre anys ja us en parlàvem en aquest bloc i durant aquests anys hauriem hagut de perdre de vista els logotips carbassa de la vella normativa europea i haurien d'haver aparegut arreu els pictogrames romboïdals idèntics a tot el món. De la mateixa manera les frases R haurien d'haver quedat descartades del nostre vocabulari.

No ha estat així, ens resistim als canvis i els propis professionals que hauriem d'ajudar no sempre fem be la feina. Aquesta setmana, en un curs sobre prevenció, embaràs i lactància i algú encara va parlar dels R64 quan hauria d'haver dit H362....i fins i tot algú va parlar de la Mútua quan havia de dir servei de prevenció. Diuen que som animals de costums i ens resistim a canviar, però ho hem de fer. Però si això passa entre els professionals de la Prevenció, què passa a les escoles? Què s'explica a les noves generacions que ara es formen? Segons la nostra experiència, n'hi ha de tot.

En alguns laboratoris escolars han desaparegut tots els pictogrames carbassa i s'han penjat cartells amb els nous símbols, i el detall de les frases H i P. Fins i tot ens consta que alguna escola ha re-etiquetat tots i cadascun dels productes seguint els criteris de CLP. No calia, la normativa aplica només als productes envasats des de desembre de 2010 però, evidentment tot esforç servirà per a facilitar la introducció de la nova norma.

En altres centres, públics i privats d'ESO, Batxillerat i Formació Professional, hem trobat que es mantenia tot com abans i que, fins i tot, hi havia docents que no n'havien sentit parlar dels nous pictogrames, part més visible del CLP.

Recordem que la campanya d'aquest any de la OIT/ILO parla de cultura preventiva, si us trobeu un cartell sobre la normativa vella no el llenceu, guardeu-lo i ajudeu que arribi a ser peça de museu. familiaritzeu-vos amb el nou etiquetatge i ajudeu a difondre-ho i, si us donen l'ocasió, no perdeu l'oportunitat d'explicar el perquè del canvi. Així ajudareu a fer cultura, preventiva.

Per llegir més:
Agencia Europea de Salud Laboral
Portal de información REACH-CLP
Reglamento CLP y Normativa [Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente]
Les pel·licules de NAPO

Emmagatzematge d'agents químics

Quan parlem de productes químics i del seu emmagatzematge hi ha una tendència generalitzada a creure que això només afecta la indústria i als laboratoris. Certament, la normativa que en parla estableix obligacions per sobre dels 50 kg de tòxics, dels 200 kg de corrosius o dels 1000 kg de cancerígens, mutagènics, reprotòxics, sensibilitzants o irritants i aquestes quantitats de producte no els trobarem a casa, a l'escola, al comerç... Segur? Mireu-vos la foto.

Òbviament, amb molt menys de 50 kg de productes perillosos es poden generar riscos fins i tot mortals. Estiguem o no obligats a aplicar reglament no podem ignorar les normes fonamentals de seguretat.

Dies enrere vaig fer aquesta fotografia d'una simple secció d'un lineal de neteja d'un supermercat on podem veure més de 400 litres de productes corrosius. A ben segur aquí haurien d'haver aplicat el reglament, però ens interessen més les bones pràctiques que les possibles infraccions legals per tant analitzem quin risc tenim.

- Les ampolles negres del nivell superior són de salfumant. El salfumant (solució aquosa d'àcid clorhídric) és un potent corrosiu que pot provocar cremades a la pell i lesions oculars greus (inclosa la ceguesa). Les lesions que aquest producte pot provocar en cas d'accident o, els danys sobre paviments, sanitaris o desguassos per un ús excessiu ens duen a desaconsellar-lo absolutament com a producte de neteja.

- Les ampolles blanques del nivell superior són d'amoníac, un altre gas en solució aquosa, irritant a pell i ulls.

- Les ampolles blaves, verdes i grogues són de lleixiu (hipoclorit sòdic) en diferents presentacions: solucions concentrades, solucions diluïdes i mescles amb detergents. El lleixiu també és corrosiu tot i que, en solució, els efectes són menys preocupants.

Una bona pràctica en emmagatzematge passa per evitar els productes perillosos en llocs alts. Em direu que així no hi arriben els infants, cert, però obliguem a agafar les ampolles amb les puntes dels dits o de puntetes. El risc d'esquitxades i vessaments és important.

Una altra bona pràctica consisteix en disposar els productes de manera que un vessament accidental no pugui originar una reacció perillosa. En el nostre cas l'àcid clorhídric (HCl) reacciona violentament tant amb l'amoníac (NH3) com amb l'hipoclorit (NaClO) que allibera un gas asfixiant i tòxic, el clor (Cl2) que pot arribar a provocar la mort, especialment en exposicions importants o si afecta, per exemple, a un asmàtic. Una ampolla negra que ens rellisqui de les mans pot provocar-nos, per tant, cremades a la pell, ceguesa i intoxicació. Separant els productes incompatibles per a evitar que un sigui a la vertical de l'altre el risc es redueix considerablement.

De la mateixa manera, a casa nostra, hem d'evitar que aquests productes estiguin mai a prop; guardar-los separadament i mai en un lloc alt per a evitar que s'aboquin a sobre. Nosaltres som partidaris en evitar-los completament o, com a molt, limitar-los als lleixius rebaixats per usos ocasionals. Hi ha al mercat desinfectants i blanquejants per a la roba tant eficaços com el lleixiu i sense els efectes no desitjats d'aquest.

Cuideu-vos.

28 de Abril

Avui, 28 de abril 2014, es celebra el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball. El lema de la jornada és "La seguretat i la Salut en l'ús de Productes Químics en el Treball". La majoria de les agències governamentals es fa ressò d'aquesta efemèride reproduint el logotipus i/o el lema i dedicant les seves pàgines principals als riscos per exposició a agents químics.

Segons l'estudi CAREX*, cada dia moren a Espanya entre 5 i 20 persones per càncer derivat del treball (depenent del mètode de càlcul). Tot i que no hi ha estudis, les víctimes degudes a exposicions laborals a agents químics probablement seran més. No tots els càncers són d'origen tòxic però hi ha moltes patologies potencialment mortals que no són càncer.

Catalunya és diferent i a l'agència de salut laboral del govern català eviten el lema i logo de la campanya mundial. Serà que per aquí som immunes a determinats riscos?

La reiterada fugida d'estudi de les autoritats de per aquí (vegis's la campanya de 2013) només la podem entendre des d'una perspectiva de carregar les tintes sobre els treballadors, que no es cuiden prou, en benefici dels empresaris, que no eliminen els riscos dels llocs de treball. 

Per si us interessa conèixer la iniciativa mundial us enllacem el seu fulletó. Salut!

* Vegeu l'article de Kogevinas i la revisió publicada per la federació europea de sindicats amb col·laboració d'ISTAS i el Govern espanyol.