Una consulta que ens arriba sovint és què podem fer amb els residus dels laboratoris escolars? No hi ha una resposta única, el més important és no improvisar sino aplicar una estratègia coherent. Com sempre, el millor és prevenir. Aplicarem en tot moment les tres R: Reduïr, Reusar i Reciclar.
També reduirem la generació de residus si en fem servir menys producte. Aquí, les reaccions a microescala són una bona alternativa. En comptes dels clàssics tubs d’assaig amb 10 ml de producte podem fer les reaccions en plaques de micropouets amb unes dècimes de ml. Una placa de micropouets, a més, permet fer moltes reaccions alhora (possibilitat de comparar condicions) i és molt més estable que la tradicional gradeta amb tubs que sovint acaba abocada a la taula.
Una tercera estratègia per reduir el volum de residus és neutralitzar-los. Si una reacció dóna com a producte un compost no perillós no caldrà que ho gestionem com a residu químic: àcid clorhídric i sosa càustica donen sal comú i aigua, n’hi ha prou amb comprovar que el residu té pH neutre i podrem abocar-ho a la pica. No té cap sentit acumular-ho com a residu.
En quant a l’ús de la xarxa de sanejament (clavegueram) com a via per eliminar els nostres residus. Àcids forts, bases fortes, dissolvents orgànics (molt especialment els clorats), metalls pesants… mai s’han d’abocar. Els primers perquè malmeten els conductes els altres pels seus efectes sobre l’entorn. Ara bé, és poc probable que el nostre residu s’aboqui directament a un riu o al mar sino que viatja fins a la corresponent estació depuradora on es tractat i n’hi ha depuradores físiques, físico-químiques, biològiques… cadascuna amb les seves característiques i limitacions per processar els residus. Si coneixem les limitacions de la nostra depuradora sabrem què podem i què no podem eliminar per la pica. Per exemple, una solució de revelatge de circuits impresos, amb restes de coure, cal gestionar-la com residu especial? Si coneixem la concentració de coure del nostre residu i la capacitat del sistema de sanejament tindrem la resposta. Acumular durant anys petites quantitats d’un residu poc perillós per a tenir un volum rellevant no sempre és la millor opció.
Reusar. Alguns residus poden servir com a producte per a ulteriors processos. Un exemple són els banys d’alcohols i essències que s’usen en histologia. Un alcohol usat pot servir per a banys més hidratats o com a producte de neteja. També serviria per cremadors d’alcohol però aquests cada cop s’usen menys pel seu baix poder calorífic i la perillositat en cas d’abocament. Les barreges de productes polars i no polars (alcohol/essència) es poden separar amb un embut de decantació per a tornar-los a usar.
Reciclar. La recollida selectiva és, al capdavall, l’opció a considerar amb els residus de laboratori però aquí tenim dues opcions. La normativa de residus obliga a les empreses a donar-se d’alta com a productors de residus i contractar empreses gestores però en fa alguna salvetat. El productes químics en petites quantitats procedents de laboratoris escolars tenen la consideració de RSU (residu sòlid urbà) i, per tant, la llei ens dóna l’opció de dur-los a la nostra deixalleria municipal. Algunes deixalleries es neguen, sia per desconeixença de la llei sia per no tenir concert amb ningú que els ho reculli.
En aquest cas, caldrà contractar un gestor autoritzat per a residus especials.
A la web de l’Agència Catalana de Residus trobareu un munt d’empreses que us poden recollir els residus i dur-los al gestor més adequat en cada cas. Aneu al buscador, seleccioneu el grup de residu 17 (Residus especials en petites quantitats (res. de laboratoris, farmàcies, ...) i la vostra comarca i us en oferirà la llista d’empreses autoritzades. Dos exemples: FCC Ámbito i Recollides selectives Jofer,
Qualsevol gestor que contracteu us demanarà una quantitat pel desplaçament i us cobrarà, a més, a tant el quilo de residus.
IMPORTANT. Tots els residus han d’estar identificats, sigui amb les etiquetes originals dels productes o sigui amb etiquetatge específic quan es tracti de mescles. Si no duen etiqueta, ningú no us ho agafarà.
La majoria de les empreses usen una classificació en 7 grups: mescles d’àcids inorgànics, mescles de bases inorgàniques, dissolvents orgànics no clorats, disolvents orgànics halogenats, solucions amb metalls pesants, greixos i olis, altres. Consulteu amb el vostre gestor i, us proporcionarà les instruccions i, probablement, les etiquetes corresponents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada