Cautxú als parcs infantils

Fa anys que circulen a les xarxes comentaris alarmants a propòsit de l’ús de cautxú reciclat en camps d’esports i parcs de jocs infantils. De fet, no és ben bé cautxú (làtex vulcanitzat) sino cautxú sintètic (polímers d’isoprè, butadiè i d’altres) procedents de pneumàtics vells triturats. En trobem en forma particulada en els camps de gespa artificial i en forma de conglomerats en els paviments de les àrees de joc infantil.

Per a considerar un possible efecte tòxic no n’hi ha prou amb la presència d’una molècula potencialment tòxica sino que ha d’haver una via d’entrada a l’organisme. Les culleres d’acer inoxidable contenen crom hexavalent (cancerígen) però, inclòs a l’aliatge del cobert, el crom no s’allibera a la nostra boca a cada cullerda, no hi ha risc.

En el cas del cautxú, tot i que pot contenir alguns components, especialment plastificants, amb possibles efectes perjudicials caldria ingerir una gran quantitat d’aquests additius per a parlar d’un possible efecte perjudicial. Hi ha dues possibles excepcions: espais tancats on els vapors podrien acumular-se i partícules soltes, als parcs infantils, que els més menuts poden dur-se a la boca. En aquests dos casos caldria aplicar el principi de precaució. Així es proposa al document publicat avui mateix per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, per precaució.

326 anys d’ignorància

Sóc en un nou curs de seguretat als laboratoris docents, i ja en van dotze.

Any rere any no deixa de sorprendre’m les celles alçades quan explico que, a més dels treballadors que moren per accident (a Espanya, uns 700 cada any) molts més, 30 vegades més, moren per malalties contretes o facilitades per les condicions de treball. La mitad, uns 9000, per càncer. Per a la majoria és un descobriment saber que les condicions de treball poden provocar aquestes malalties i això que el meu auditori no és pas de jovenets inexperts sino docents, en molts casos, amb llarga trajectòria professional.

Molts pensen en una troballa recent. Fals. Generalment es cita el treball de Percival Pott, al 1775, relacionant el càncer escrotal amb el treball com escuraxemeneies. En realitat, la primera referència que relaciona una activitat professional amb càncer, concretament amb el de mama, és anterior, de 1700. A De Morbis Artificum Diatriba (en català: Tractat de les Malalties dels Artesans), Bernardino Ramazzini en parla en el capítol dedicat al treball de les dides. 

La majoria pensen que el càncer és causar per agents químics. Fals. Els 6 cancerígens laborals amb més població exposta (més de 400000 persones treballadores a Catalunya) no van etiquetats com agents químics. Es tracta de la radiació solar, el treball a torns, els fum de gasoli, els hidrocarburs aromàtics, la pols de silici i el radó. Milers de persones treballadores haurien de rebre dels seus empresaris crema solar per anar a treballar però encara som lluny que es consideri un equip de protecció individual.

Cal recordar que els combustibles d’automoció, els cosmètics i els medicaments, entre altres, estan exclosos de la normativa d’etiquetatge d’agents químics i, per tant, no duen els pictogrames de perill ni els advertiments a l’etiqueta com, per exemple, duu un producte de neteja, una pintura o un reactiu de laboratori.

La formació continuada del professorat és clau per a millorar la qualitat de la formació d’infants i joves per a que tinguin una vida millor. No només per a estendre nous coneixements sino per a fer-los coneixedors d’allò que fa molt que se sap però que ha interessat que ignorem.

Com anavem dient…

Els que em coneixeu direu que és un dejà vu, però aquesta vegada no ho dic jo sino fonts més autoritzades. Fonts oficials. Gent que ho sabia però preferia no publicar-ho. 

El cáncer es la causa principal de mortalidad laboral en la Unión Europea (UE). Se estima que, cada año, unas 120.000 personas desarrollan cáncer en Europa como resultado de la exposición a agentes cancerígenos en su lugar de trabajo, provocando casi 80.000 muertes. Y detrás de estos cánceres, se encuentran, en muchas ocasiones, deficiencias en la identificación de la presencia de los agentes cancerígenos en el lugar de trabajo, así como en la aplicación de la normativa de prevención de riesgos laborales.

En España, se estima que fallecen anualmente 8.700 hombre y 850 mujeres por cánceres debido a exposiciones laborales (Ministerio de Sanidad, 2020). Sin embargo, el número de cánceres reconocidos como enfermedad profesional representa solo una pequeña fracción del número total de cánceres relacionados con el trabajo, favoreciendo que la mayoría permanezcan ocultos bajo la categoría de enfermedad común. En esta situación, la relación entre el cáncer y el trabajo sigue siendo en gran medida invisible.

Y detrás de estas cifras, no debe olvidarse que hay personas que, por motivo de su trabajo, han desarrollado un cáncer, enfermedad que provoca un gran sufrimiento y que afecta a su calidad de vida y a la de sus familias.

Per cert, les publicacions sobre cancerígens SEMPRE es limiten als agents químics. Cap agent químic figura entre els cinc primers cancerígens a casa nostra, per nombre de treballadors exposats que són, per ordre: radiació solar, treball a torns, fums de gasoli, pols de silici, radó.

Hi ha una nova norma....

Segurament són coses que passen en molts més àmbits però en el cas de la seguretat industrial m'he trobat sovint amb aquests casos. Una carta, un correu o, fins i tot, una visita imprevista d'un comercial que anuncia una nova normativa que obliga a canvis en les instal·lacions de seguretat:

- Una nova normativa d'il.luminació que obliga a substituir tots els llums de les aules.

- Un nou reglament d'aparells elevadors que fa necessari el canvi dels ascensors.

- També amb els ascensors, la necessitat d'adequar-les a la directiva de màquines.

Generalment el missatge no és fals del tot, no tenen tanta inventiva, però per comprovar-ho cal comprar les normes (UNE, EN, ISO...), són documents no disponibles per al gran públic o cal dedicar una bona estona per llegir, comprendre i interpretar.

Si et limites a buscar titulars o a llegir en diagonal és fàcil caure al parany:

En efecte, hi ha una norma tècnica (la darrera versió, de 2022) que defineix les caracteristiques d'il.luminació per a llocs de treball segons els usos previstos. Però si els llums de les teves aules eren adequats amb la versió anterior de la norma (de 2012) no és probable que hagis d'arrencar-los tots i canviar-los.

Al 2024 es va actualitzar la normativa d'ascensors però del primer esborrany de treball dels tècnics del ministerio fins al text final de la norma (ITC AEM 1) els requisits havien canviat molt, s'excloïa d'algunes obligacions als ascensors històrics i es preveia un llarg periode d'adaptació. Avançar-se a la norma no era la millor opcio.

I sobre la normativa de màquines... aquesta normativa no és d'aplicació als ascensors ni als automòbils o les aeronaus... que tenen normatives molt més restrictives i mecanismes de control més estrictes.

L'experiència m'ha ensenyat que la millor resposta en aquests casos consisteix en escoltar, agraïr la informació i, ignorant que sóc, demanar-los una còpia de la norma en qüestio. La majoria no tornen, no existeix la suposada norma. Si la porten, segur que és un esborrany d'un projecte de norma o una norma estrangera no aplicable aquí.

Una varietat d'aquests comercials espavilats són els que a OPRA anomenen "Mercaderes de Humo" gent que ofereix productes miraculosos que no responen a cap necessitat real i que el seu únic benefici és per a qui aconsegueix vendre'ls.

Durant la pandèmia, moltes escoles van comprar uns aerògrafs que polvoritzaven desinfectant de mans per desinfectar l'aire. Ni els equips estaven dissenyats per polvoritzar inflamables, ni el desinfectant tenia cap utilitat usat a l'aire ni s'informava de la toxicitat del desinfectant de mans inhalat. L'especialitat del fabricant, llançar serpentines en festes, la del comercial, vendre plats i gots d'un sol ús.

Sempre que et vinguin a vendre un producte o servei que no sabies que necessitaves, consulta el teu assessor en la matèria: el personal de manteniment, el servei de Prevenció... sortiràs guanyant.

No et lamentis, denuncia!

La normativa europea anomenada “directives de nou enfoc”, tant les normes relatives a seguretat de producte com les de salut dels treballador, tenen un element en comú: el paper del ciutadà com agent actiu.

Cap administració disposa de prou inspectors per a verificar els productes que surten al mercat o que s’importen. Cap inspecció de treball, per molts recursos que tingui, pot conèixer en detall què s’amaga dins de les empreses. El paper dels ciutadans és imprescindible per a garantir el compliment de la Llei.

En el cas dels productes, informant a les autoritats de consum de qualsevol producte que ens generi sospites. En el món laboral, denunciant els empresaris quan actuin en contra del que demana la Llei. Per que, recordem-ho, no hi ha lleis opcionals, totes les lleis són de compliment obligat i com a ciutadans estem obligats a col.laborar en el seu compliment.

Inspecció de Treball disposa de mecanismes per a denunciar possibles infraccions. No cal que aporteu proves, només avisar que creieu que s’està cometent una infracció i Inspecció ja investigarà.

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/inspeccio/atencio_ciutadana/denunciar/

Al presentar una denúncia podeu triar entre fer-la anònima o donant el vostre nom. En el primer cas no podreu seguir el procés. En el segon podreu seguir pas a pas l’acció inspectora i possible sanció i, fins i tot, podreu retirar la denúncia si la situació canvia. En cap cas l’empresa sabrà qui ha estat el denunciant.

Si no se’t dóna formació sobre els riscos del teu treball, si no us consulten les decisions que us afecten, si no es convoca trimestralment el Comitè de Seguretat i Salut, si no s’avalua el risc psicosocial… denuncia!

Si no demanes ajuda, la situació no millorarà.

Efectes de l'estrès

En diverses ocasions hem parlat aquí de l'estrès.  Aquest darrer cap de setmana, fent manteniment preventiu a casa d'un familiar vaig trobar un bon exemple d'allò que ens passa a la feina.

Revisaba una persiana que costava pujar i vaig trobar desgast en la corretja. Una mala alineació de la corretja a les politges del mecanisme havia provocat frecs, arrencada de fibres que s'anaven dipositaven sobre els eixos i provocava un augment de resistència dels mecanismes. A mesura que la corretja perdia material la resistència a vèncer era major i el risc de trencar-se augmentava.

Si ho haguessim detectat abans, hi hauria hagut prou amb alinear bé el mecanisme. Ara, afeblida la corretja, el millor era canviar-la. Si haguessim esperat, hauria trencat amb la caiguda de la persiana, possible sortida de les guies, algú atrapat a la terrassa sense poder entrar a casa... L'acció preventiva estalviava mals majors.

A la imatge, dos fragments de la corretja, un tram sense tensió i un dels trams sotmesos a fregament i tensió.

A la feina passa el mateix, quan la direcció falla, els treballadors queden desalineats i sotmesos a tensions evitables que els debilita, dificulta el seu treball i els acaba trencant. En el símil hi ha una diferència. Mentre que l'estrès a la corretja l'aprima, en l'estrés psicològic l'excès de cortisol afavoreix que ens engreixem.

Las causes del foc

L'any 2026 ha començat amb una notícia esgarrifosa. 

Desenes d'adolescents van morir en l'incendi d'un bar a una estació d'esquí suïssa. L'endemà mateix la premsa recollia les imatges de com es generava el foc. Avançant-se a les anàlisis oficial alguns fòrums especialitzats ja han fet la seva interpretació: el foc es va generar en unes bengales però les causes cal buscar-les a la instal·lació de material no permès en locals de pública concurrència i la manca d'inspeccions administratives.

I em pregunto, una inspecció hauria evitat el problema? Rotundament, NO!

Tot i que un centre estigui construït amb materials resistents al foc en determinats moments de l'any s'hi afegeixen elements decoratius de paper, plàstic i altres materials combustibles que podrien contribuir a la propagació d'un foc i, a més, amaguen els senyals d'evacuació i els equips de protecció. 

Pensem en qualsevol escola i pensem, especialment, en les decoracions que es posen amb l'arribada de la tardor, de les festes nadalenques o per carnestoltes, per posar només tres exemples. Tots els materials que s'usen són resistents al foc? No. Ben al contrari.

 

Com podem evitar un incendi catastròfic?

1. Mantenint al dia les instalacions elèctriques, retirant de seguida qualsevol equip avariat. Cal evitar qualsevol potencial focus d'ignició

2. Mantenir revisats els equips contraindendis. No tapar els senyals d'evacuació ni els extintors.

3. Retirar les decoracions tan aviat hagin fet la seva funció.

4. Estendre la cultura de la Prevenció per a que tothom sigui capaç de detectar un defecte, sense esperar al tècnic en seguretat. La Prevenció comença a l'escola...o hauria de començar.

5. Consultar amb els serveis de Prevenció i demanar visites periòdiques del personal tècnic.

Prevenció dels paràsits intestinals

 La pediculosi (els polls) és la parasitosi més comú en els infants. El contacte proper dels caps durant el joc i la dependència de tercers per a dur-ne un control eficient en són a les causes principals. Hi ha, però, altres parasitosi comuns en els més petits que passen més desapercebudes i que generen major alarma: els paràsits intestinals com la giardiasi o oxiüriasi.

La giardiasi és una infecció intestinal causada per un protozoo, Giardia lamblia, que provoca diarrees recurrents tot i que hi poden haver persones assimptomàtiques. Es diagnostica per anàlisi de femtes.

La oxiüriasi és una infestació per un nemàtode (col·loquialment, un "cuc"), l'oxiür o Enterobius vermicularis. Dóna lloc a picor perianal i, tot i ser generalment benigne sol generar alarma per la presència de "cucs" clarament visibles movent-se a le femtes.

En tots dos casos, la via de contagi és la mateixa, dur-se les mans brutes a la boca, contenint les formes reproductives (microscòpiques) dels paràsits.

Les mesures preventives passen per la neteja de superfícies i la higiene de mans. A les escoles hi ha unes superfícies de difícil neteja i que poden facilitar la transmissió: els patis de jocs, molt especialment els sorrals. Els sorrals són espais exteriors, que escapen de les neteges generals del centre i que, quan no hi som, estan expostes a l'accés d'animals potencialment portadors de paràsits.

No podem netejar els sorrals amb els productes de neteja habituals però podem mantenir-los nets amb una senzilla estratègia, deixar que la natura faci la feina.

En alguns parvularis es cobreixen els sorrals amb teulades, tendals per a protegir la sorra de la pluja i el que aconsegueixen és un increment dels casos de parasitosi doncs la pluja és un dels principals netejadors de la sorra, l'altre és la radiació solar. Deixar els sorrals exposats al sol i a la pluja i un pentinat periòdic amb el rasclet, per a remenar la sorra, ajudarà a mantenir la sorra prou neta. Si volem posar un tendal, que no sigui fixe i el poguem retirar quan els infants no hi són. 

I després del pati, tots a rentar-se les mans!