Història de G

Us hem parlat de G en diverses ocasions en aquest blog. Veieu, per exemple, De micos i altres animals i altres anteriors. La història, però, no es va acabar, la història continua. 

Després de dos anys avisant els seus cap a l'empresa, al servei de Prevenció, després de ser objecte de befa i vexacions per part de la direcció "el que vols és escaquejar-te, demanar la baixa..." després de no faltar a la feina malgrat els malestars patits. Després de veure com els companys de laboratori, inclosos els caps, es quedaven a casa, "estudiant", mentre G feia la feina experimental de tots. Després de tot això, el metge de família li va donar la baixa per angoixa. Però els marejos, els ofecs, la somnolència, ja no desapareixien. Ja era tard. 

Les proves diagnòstiques van demostrar la instauració d'una síndrome per sensibilitat química múltiple (SQM) que només es mitiga deixant d'exposar-se a qualsevol producte químic. Ni detergents, ni perfums, ni ambientadors... Si un veí de l'edifici neteja el seu WC amb lleixiu, els vapors que arriben per la ventilació dels banys deixen fora de joc a G, que ha hagut de posar vàlvules als conductes. Creuar-se amb algú massa perfumat, un viatge en transport públic, una espera al centre sanitari o oficina administrativa, la proximitat a un dispensador de gel hidroalcohòlic... qualsevol exposició a vapors de productes de neteja, desinfectants, perfums, ambientadors... li provoquen diverses hores de marejos i cefalees, ...

Amb el diagnòstic confirmat va demanar a la Seguretat Social el canvi de contingència. Li accepten: no és una malaltia comú sinó un accident de treball. El canvi significa que l'INSS deixa de pagar la prestació i que és la mútua d'accidents de treball qui se n'ha de fer càrrec. Un triomf? No us ho creieu. 

La mútua (MU) ha retardat més de tres mesos el seu deure de pagar-li la prestació. A més convoquen a G diversos cops de setmana a cites absurdes: una espirometria a Girona (G viu a l'àrea de Barcelona), una exploració sense detalls de què es busca (i que, per tant, cal anul·lar), proves diagnòstiques repetides i que, òbviament, donen el mateix resultat. A vegades li posen un taxi (taxistes fumadors, taxis hiperperfumats o que han de parar a fer gasoil a mitja carrera) a vegades, deixen a G a 100 km de casa i li diuen que es pagui el retorn a casa, que ja li compensaran. Amb què, si fa tres mesos que viu de l'aire?

L'empresa va fallar en el seu deure de protegir a G, més encara va agreujar el dany mantenint l'exposició tot i els avisos i exercint assetjament moral sobre els treballadors afectats (hi ha més Gs). L'administració laboral ha fallat doncs, tot i les denúncies dels sindicats ha protegit a l'empresa amb la seva inacció. La mútua, està fallant, sotmetent a un càstig econòmic i físic a G. Quan els errors s'acumulen tots en el mateix costat de l'equació no és casual, és acarnissament. I els que l'exerceixen, mala gent.