Animals de peülla

En un grup empresarial que conec, reuneix anualment tot el seu equip d'administració per a posar en comú informacions rellevants pel seu trebal: Economia, Comptabilitat, Laboral, Fiscal, Protecció de dades... tots els serveis generals participen a la trobada llevat d'un: Prevenció de Riscos Laborals que mai no ha estat convidat a aquestes trobades. Sabem que molts dels convocats han mostrat el seu malestar per excloure la salut laboral de les agendes però ningú no ha atès les reclamacions.

Cada any conviden a la trobada a un conferenciant per a tractar un tema d'interès. Enguany el conferenciant ha estat un torero parlant-los de la por.

La por és un mecanisme adaptatiu que capacita a l'individu a respondre davant d'amenaces a la supervivència. L'efecte fisiològic immediat de la por és l'augment de producció d'adrenalina que accelera el ritme cardíac i capacita la musculatura per a un exercici intens doncs les respostes primàries a la por són l'agressió i la fugida. En els mamífers, el desenvolupament de l'escorça cerebral, augmenta la capacitat de preveure què pot ocòrrer i els individus s'avancen a les possibles amenaces. Fugir o atacar no és la única possibilitat sino que poden detectar abans les amenaces, elaborar estratègies que evitin o minimitzin el risc i respostes complexes segons el control que l'individu tingui del seu entorn. En avançar-se, la secreció d'adrenalina s'extèn en el temps augmentant els seus efectes.

Els estudis psicosocial avaluen factors com ara les càrrega física i psicològica del treball, els recursos d'afrontament (temps, mitjans, formació...) i el control. Un treballador sotmès a fortes càrregues sense mitjans suficients ni control és un treballador en risc, una amenaça latent de perdre la feina, un risc per a la supervivència. L'exposició a situacions emocionalment impactants a entorns amb violència... multipliquen l'estrés doncs hom ha d'inactivar la resposta primària (agressió o fugida) i donar una resposta socialment adequada. Hipertensió, insomni, pirosi, sobrepès, depressió, angoixa... són algunes de les manifestacions fisiològiques d'un estrès excessiu.

Cada persona viu de forma diferent les situacions estressants. No és el mateix en empresaris, comandaments intermedis o treballadors. Aquells que tenen les necessitats garantides mai viuran com una amenaça allò que angoixa els que depenen d'un sou escàs. Indemnitzacions, prestacions d'atur i altres ajuts socials intenten compensar el desequilibri però mentre un empresari pugui acomiadar una persona treballadora en quinze dies i aquesta necessiti mesos, si no anys, per trobar una nova feina el malestar està garantit.

Les organitzacions han d'identificar, avaluar i combatre aquells elements estressors que afecten el benestar dels seus treballadors. Els directius que no en tenen cura, no només falten als seus deures legals sino que posen en risc l'organització que dirigeixen: baixa la productivitat, incrementa l'absentisme, es multipliquen les baixes voluntàries i, quan te n'adones, en vaixell s'enfonsa. I això, també fa por.

Suposo que l'any vinent la conferència la donarà la cabra de la Legión.