3 de desembre de 1984

En les últimes setmanes hem descobert, per obra i gràcia del coronavirus SARS-CoV-2, la importància de cuidar la qualitat de l'aire que respirem. Tot el planeta està trasbalsat per un virus que ha alterat usos i costums i que, a Espanya, s'ha relacionat, amb 45.000 defuncions en els darrers 10 mesos. 

Avui fa 36 anys, en una sola ciutat (Bhopal, India) una fuita tòxica va enverinar l'aire. Més de 600.000 persones, dones, infants, homes que dormien plàcidament en les seves infravivendes van despertar-se amb forta cremor als pulmons, vòmits, ceguesa... Unes 80.000 van morir en les hores immediates i uns altres 150.000 van patir greus seqüeles.

Les catàstrofes sempre castiguen més als més pobres i els responsables solen sortir ben parats. El núvol tòxic va originar-se en una fàbrica de pesticides de Union Carbide (ara DOW Chemical). No va ser un fet fortuït, l'empresa havia retallat inversions en manteniment i seguretat per decisions d'alts executius a milers de quilòmetres de la India. 25 anys després la "justícia" va condemnar a 2 anys de presó a 8 dels responsables locals d'Union Carbide i a una multa de de 8900 EUR a la multinacional. 

Si no coneixieu la història, llegiu Era Medianoche en Bhopal, un relat novelat de la tragèdia que us ajudarà a posar-vos en la pell d'aquells que van patir els efectes de l'accident i a valorar cada glopada d'aire fresc.