El elements pel caos ja estaven sembrats. AENOR va reaccionar ràpidament i, per a posar ordre, al mes d'abril va emetre les especificacions (que no normes) UNE 0064 i UNE 0065 que prenien prestats els requeriments de normes ja existents.
Els fabricants més ràpids, amb producte al mercat, van haver de recular i dur les seves mascaretes al laboratori per verificar si complien, o no, amb les especificacions. A uns els va sortir bé, altres van haver de retocar el producte. L'allau als laboratoris d'assaig va dur a l'autorització provisional de laboratoris no acreditats i així ara trobem al mercat mascaretes verificades per laboratoris especialitzats en equips de protecció junt amb altres fetes en laboratoris dedicats a materials tèxtils, joguines o productes de neteja. Sense experiència en aquest camp alguns d'aquests certificats d'anàlisi aporten més dubtes que certeses sobre els assaigs i els seus resultats. Alguns laboratoris certifiquen que un determinat producte compleix la norma UNE 0065 (quan, ja ho hem dit, no és norma), no indiquen el nombre d'articles assajats, no donen el valor de la mitjana i la dispersió dels resultats o, la més delirant, afegeixen als resultats de les proves l'expresió "aproximadamente". Qualsevol d'aquestes qüestions invaliden completament un certificat.
Qüestió a part són les mascaretes transparents. Diverses empreses desconegudes en el sector dels equips de protecció publiciten mascaretes que incorporen material transparent permetent així la visió dels llavis. Està fora de discussió que per un sord, tapar les boques equival a incrementar el seu aïllament. Tots hem perdut en qualitat de la comunicació però no és aquesta la qüestió sino si les mascaretes transparents poden oferir la protecció que prometen.
Hem analitzat els certificats de diversos fabricants i la resposta, ara per ara és no. Prou que ens agradaria dir el contrari però la realitat és tossuda.
Les mascaretes UNE 0064 i 0065 han de complir dos requisits de la norma UNE-EN 14683: capacitat de filtració i respirabilitat que juguen en sentit oposat. Si augmentem la filtració disminueix la respirabilitat i vice-versa. Com deiem més amunt, alguns fabricants van haver de redissenyar el seu producte al publicar-se les especificacions doncs una de les dues condicions no es complia.
Els mètodes d’anàlisi de la UNE-EN 14683, descrits acuradament a la norma, estan basats en un material
homogeni on tota la superfície de la mascareta contribueix a filtrar l'aire que inhalem i exhalem. Si una part del filtre el substituim per un material no permeable, més encara, si el material filtrant queda reduït a un retall de pocs centímetres quadrats sembla difícil que es puguin garantir alhora les condicions de filtració i respirabilitat. En qualsevol cas és indiscutible que les premises de la norma i les tècniques d'asssaig no serien aplicables.
Voleu un argument més? Ja hi ha en el mercat mascaretes no permeables a l'aire. Màscares i semimàscares de protecció tenen una peça d'ajust de goma o silicona totalment impermeable que tapa boca i nas i uns filtres adosats de gran superfície per garantir l’equilibri entre respirabilitat i filtració. És poc creible que els equips de disseny d'uns nouvinguts al sector hagin estat capaços de trobar una solució viable que els equips d'R+D de grans companyies com Dragger o 3M no han estat capaços de trobar i vulguin castigar als seus clients amb voluminosos filtres.
Per si encara en teniu dubtes, les proves fetes amb mascaretes transparents demostren que s'entelen continuament i no permeten llegir els llavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada