Fa anys que circulen a les xarxes comentaris alarmants a propòsit de l’ús de cautxú reciclat en camps d’esports i parcs de jocs infantils. De fet, no és ben bé cautxú (làtex vulcanitzat) sino cautxú sintètic (polímers d’isoprè, butadiè i d’altres) procedents de pneumàtics vells triturats. En trobem en forma particulada en els camps de gespa artificial i en forma de conglomerats en els paviments de les àrees de joc infantil.
Per a considerar un possible efecte tòxic no n’hi ha prou amb la presència d’una molècula potencialment tòxica sino que ha d’haver una via d’entrada a l’organisme. Les culleres d’acer inoxidable contenen crom hexavalent (cancerígen) però, inclòs a l’aliatge del cobert, el crom no s’allibera a la nostra boca a cada cullerda, no hi ha risc.
En el cas del cautxú, tot i que pot contenir alguns components, especialment plastificants, amb possibles efectes perjudicials caldria ingerir una gran quantitat d’aquests additius per a parlar d’un possible efecte perjudicial. Hi ha dues possibles excepcions: espais tancats on els vapors podrien acumular-se i partícules soltes, als parcs infantils, que els més menuts poden dur-se a la boca. En aquests dos casos caldria aplicar el principi de precaució. Així es proposa al document publicat avui mateix per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, per precaució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada