Solem usar els aniversaris, molt especialment quan són números rodons, per a fer memòria del passat, celebrar les coses bones i, en les dolentes, veure què hem après dels errors i si allò que va passar es podria repetir.
Un accident és un succés inesperat i indesitjat que provoca pèrdues materials i danys a les persones. La clau és “inesperat”. Quan s’abandonen les tasques de manteniment, es retalla en formació dels treballadors, s’incompleixen els protocols de seguretat, que hi hagi una fuita en una planta química potser no sigui una cosa desitjada però, evidentmente, no pot considerar-se un succés inesperat. És el resultat més probable.
Els professionals de la prevenció sentim a diari tres excuses: t’equivoques, no tenim prou diners, no hi ha temps. En realitat, és una qüestió de prioritats i, sovint, la salut dels treballadors o de la població a l’entorn no són una prioritat.
Fa un temps, parlant amb el president d’una empresa, li vaig fer veure que en els objectius de la seva organització només es parlava de diners i patrimoni. Ni una paraula dedicada a les persones. No em va tornar a dirigir la paraula. Sortosament per tots, no dirigeix una planta de pesticides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada