El soroll es una de les epidèmies de la modernitat. La vida urbana duu incorporats sorolls industrials, cotxes, avions, sirenes, botzines, timbres de telèfon, música d’altri, veus a sales de festes, el televisor dels veïns (...o el nostre¿?).
Davant d’ambients sorollosos el cos reacciona com si l’agredissin, augmenta la secreció d’adrenalina i, per tant, la tensió arterial. El cos, en tensió, es fatiga més i, alhora, el soroll fa difícil conciliar un son reparador. La fatiga, sense prou repòs, afecta el nostre benestar. Si el soroll és molt intens el seu efecte a llarg termini és demolidor: provoca sordesa incurable.
Des de la perspectiva laboral hi ha dos tipus de soroll que ens ha de preocupar:
- D’una banda el soroll molest, des del que no ens deixa concentrar-nos al que dificulta la comunicació. Molesta, entorpeix el treball i, quan parlem a un grup, ens obliga a aixecar la veu per a fer-nos sentir. Un cercle viciós. Si la veu és l’eina de treball o impostem la veu o ens arrisquem a quedar-nos sense. ¿Cridar? Mai.
Alguns materials usats sovint en la construcció d’escoles poden donar lloc a espais reverberants, amb mala acústica, on sempre “cal” cridar. Hi ha tècniques senzilles que permeten corregir aquests defectes. Informeu els responsables del vostre centre.
- D’altra banda tenim el soroll perillós (per damunt de 80 decibels [dB]) és el cas de quan cal forçar la veu en una conversa a menys d’un metre. A les escoles trobem aquest nivells de soroll en certs tallers de cicles formatius (automòbil, mecànica, fusteria...). Els valors indicadors de la normativa (a 80 dB es recomanen proteccions, a 87 dB són obligatòries) són per a exposicions continuades de 40 hores setmanals. En el cas dels docents, després de calcular les mitjanes difícilment s’arriben a dosis acumulades perilloses. Tot i amb això cal utilitzar proteccions auditives amb finalitat educativa, per a que els nostres alumnes, quan arribin al món laboral, no menystinguin el risc a què estan exposats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada