Amiant

L'amiant (o asbest) és un grup de sis minerals naturals, silicats de doble cadena, que tenen la particularitat de tenir una estructura fibrosa.

Entre les seves propietats, hi destaquen la seva lleugeresa, flexibilitat, capacitat com aïllant tèrmic, incombustibilitat i baix cost. Això els va fer un material de gran utilitat en construcció naval i en edificis per a aïllar tèrmicament i formar barreres antiincendis però també en altres usos com ara tèxtils de protecció, elements d'estufes, recobriment de forns insdustrials o punts de frec en maquinària. Els principals jaciments de minerals d'amiant són a Rússia i Canadà de manera que la introducció als mercats dels diferents països ha estat fortament condicionada per les relacions internacionals en cada moment.

Tot i que l'amiant és químicament inert i no es pot considerar un tòxic convencional, les seves fibres disperses a l'aire, quan s'inhalen, poden dipositar-se al pulmó i provocar una forma de pneumoconiosis, l'asbestosi i un tipus de càncer molt específic: el mesiotelioma pulmonar. Si consultem la incidència d'aquestes malalties al territori hi ha un punt vermell a Barcelona, es correspon amb la fàbrica d'Uralita a Cerdanyola del Vallès.

El paper de l'amiant en la patologia pulmonar ja cita en textos de la Roma clàssica i la relació entre l'exposició a amiant i el càner pulmonar és coneguda des de la dècada de 1930. Tot i amb això, l'ús de l'amiant a Espanya no es generalitza fins molt més tard, als 60s i 70s quan s'esten l'ús del fibrociment, un material mixt format per fibres d'amiant en una matriu de ciment, el fibrociment que es va comercialitzar amb marques com Uralita (nom derivat del seu origen als Urals) o Rocalla. Trobem fibrociment en teulades lleugeres, baixants pluvials i de sanejament, dipòsits d'aigua, jardineres i envans lleugers. Altres usos menys freqüents de l'amiant a casa nostra van ser els projectats ignifugants, les sabates de frens o la roba de protecció.

La Unió Europea s'ha marcat el propòsit d'eliminar completament l'amiant i això implica la retirada d'elements constructius. Els elements de fibrociment, si estan en bon estat de conservació, no suposen cap risc per la salut. El problema rau en el fibrociment trencat o deteriorat, és un material friable (es desfà com una galeta) i aniria alliberant fibres a l'ambient. Cal evitar, doncs, que el fibrociment instal·lat es deteriori, que s'enderroquin descontroladament o s'esfondrin edificis amb fibrociment o que es retiri i s'aboqui allà on no toca. Per això l'Administració estableix incentius per a estimular la retirada controlada dels materials amb amiant.

A finals de desembre es publicà una nova convocatòria d'ajuts per a la retirada de residus de material d'aïllament i de la constrcció que continguin amiant.