Fes sentir la teva veu!

En el nostre post anterior parlavem de com la normativa europea disposa de mecanismes de control basats en la col·laboració ciutadana. Cap administració pot pagar un cos d'inspecció per a escrutar-ho tot, és imprescindible el compromís dels ciutadans responsables en complir les normes i en detectar possibles desviacions. La pròpia Administració es dota de mecanismes d'autocontrol com som els defensors del poble en totes les seves modalitats per recollir queixes sobre el mal funcionament de la cosa pública.

Aquests mecanismes de control no resulten extranys al centre i nord d'Europa, per cultura (Max Weber diria que per religió) és una mentalitat que resulta ben natural. Al sud, però, tenim menys inclinació a aquests mecanismes. Especialment quan encara molts se senten súbdits i no ciutadans. Si hom pot fer una malifeta i no l'enganxen és un triomfador. Si l'enganxen és un ximple, no per malfactor sinó per haver-se deixat enganxar. Denunciar les malifetes dels altres no està ben vist... llevat que fer-ho t'aporti un benefici directe.

En els darrers anys la normativa europea ha obligat a crear a les empreses Canals Segurs per a la denúncia de males praxis. El propi títol de la Llei 2/2023 parla de "protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció" l'objectiu principal és afavorir la denúncia de casos de corrupció econòmica i altres infraccions del dret comunitari mitjançant sistemes anònims de comunicació. Tot i que no està pensat específicament per a les qüestions d'assetjament en el treball, és evident que es pot usar per aquesta finalitat.

Són útils aquests canals de denúncia? Depén.

S'han creat serveis especialitztas, B2B, per externalitzar la recepció de les possibles queixes i derivar-les a qui sigui competent en cada cas però si el receptor de la queixa està viciat la denúncia tindrà l'efecte oposat. Ja coneixem denúncies anònimes contra directius que han acabat, amb nom i cognoms, en mans del denunciat. No sé qui és més execrable.

Com a professional de la Prevenció m'agradaria que les denúncies per assetjament les feu al vostre servei de Prevenció, personalment investigo i gestiono totes les que m'arriben, sempre pressumint la inocència de la persona acusada i protegint al denunciant i a la víctima contra possibles revictimitzacions però sé que no sempre és així. 

Confieu en el canal segur només si la organització ha estat transparent en informar sobre com es gestionen les queixes i les persones implicades us garanteixen confiança. Per qüestions de Salut Laboral, inclòs assetjaments, compteu preferentment amb el servei de Prevenció propi i, si no n'hi ha o no us genera confiança, a Inspecció de Treball / Inspección de Trabajo

I, com explico als treballadors nous: si la teva empresa et cuida, cuida la teva empresa. Si la teva empresa no et cuida, no et valora, no et respecta, comença a buscar una altra feina.