Fent números

Estic revisant les meves presentacions per a un proper Curs Bàsic de Prevenció.

N’he impartit dues dotzenes però vaig ser docent abans de dedicar-me a la Prevenció i m’agrada revisar les meves presentacions abans cada nou curs; per respecte als alumnes i per respecte a mi mateix. Reviso què hi dic i ho contrasto amb les darreres informacions publicades pels investigadors d'universitats i agències especialitzades.

Quan a l'inici del curs, parlo dels antecedents de la llei de Prevenció cito, com fa la Llei al preàmbul, els motius ètics i dic que a Espanya moren més de 6000 persones a l’any a causa de les condicions de treball. Les estadístiques oficials parlen, segons els anys, d’entre 700 i 900 morts a causa d’accident; jo li sumo 5500, el promig de les estimacions que citen Kogevinas i col·laboradors (2008).

Ara veig què hi diu l’Agència Europea de Salut Laboral  i constato que he de revisar els meus números doncs apunten que el càncer laboral matà a 9807 dones i homes a l’Espanya de 2011.

Segons l’Agència Europea de Salut Laboral, als estats membres de la UE les diferents formes de Càncer d’origen laboral causarien el 53% de les morts relacionades amb el treball, altres malalties sistèmiques el 30%, els desordres mentals de causa laboral el 5,7%... i els accidents de treball representarien només el 2,4% de les morts relacionades amb els llocs de treball. No deixa de ser curiós que les estadístiques oficials només es fixin en aquesta punta del iceberg, els morts d'accident. Serà que costen més d'amagar?

Si extrapolem el total els 6000 morts que calculava passen a 18504 treballadors que moren anualment a Espanya a causa de les condicions de treball. A Catalunya ens “toquen” 3084, més de 8 morts al dia.

Les escoles són empreses i hi ha els mateixos riscos que a qualsevol altre empresa. Així, tenim cancerígens a diferents llocs: als edificis en forma d’amiant al fibrociment que pot inhalar-se si es trenca o mecanitza, a materials de construcció com el ciment o les pintures per a les ratlles dels camps d’esport, al parcs i jardins en les travesses de ferrocarril recuperades, als tallers de Formació Professional en la gasolina d’automoció i fums de gasoli, la pols de fusta de les fusteries, els tints de perruqueria o certes tintes d’arts gràfiques, als laboratoris escolars en forma de cromats, benzè, tetraclorur de carboni, formaldehid, fenolftaleïna... i més d’una dotzena de productes químics habituals dels laboratoris escolars. A més dels cancerígens, també hi ha agents perillosos per al fetus com ara els compostos de plom, el toluè i el soroll que poden afectar a la descendència de les professores de tallers i laboratoris.

Les escoles haurien de vetllar per la salut per un triple motiu: per preservar la salut dels més petits i vulnerables, per preservar la salut dels seus treballadors i per, com diu el preàmbul de la Llei, per a promoure el canvi de cultura. Si seguim pensant que les úniques amenaces per a la salut del professorat són les afonies i l’estrès. Si neguem que la majoria de les baixes per causa del treball venen provocades per caigudes, cops, sobreesforços...i si, finalment ignorem que convivim de forma quotidiana amb agents cancerígens, mutàgens, reprotòxics i teratògens, totalment evitables, que amenacen a llarg termini la salut de treballadors i alumnes difícilment podrem justificar que estem gent bé la nostra feina. De fet, tampoc tinc clar que s’estiguin prevenint com cal els nòduls a la laringe ni els danys provocats per l’estrès.

Tinc tres fills i això m’ha donat peu a visitar diversos instituts i escoles concertades properes al meu domicili durant les jornades de portes obertes. Per deformació professional he visitat sempre els laboratoris i gairebé sempre he trobat cancerígens, i no tancats en vitrines sinó a l’abast de la mà. És innegable que alumnes, professorat i personal de neteja hi estaran exposats.

Si d’aquí uns mesos neix un infant, fill de professora, amb dèficits neurològics ningú no pensarà en el plom del laboratori. Si un alumne actual, quan sigui a prop de la trentena desenvolupa un càncer de fosses nassals ningú ho sabrà relacionar amb les pràctiques amb dicromat però això no treu la responsabilitat que tenim en evitar que això passi i en educar als alumnes d’avui, futurs empresaris i treballadors a que ho facin millor que nosaltres.