CAREX-CAT

Aquesta setmana l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral ha celebrat una jornada dedicada al càncer laboral.

El motiu era presentar el projecte CAREX-CAT, que ens permetrà saber quants treballadors a Catalunya estan exposats a cancerígens durant la seva activitat laboral i a quins cancerígens.

Fins ara havíem d’extrapolar els valors d’estudis semblants fets a Finlàndia. La nostra realitat no és pas comparable a la dels finesos cosa que en limitava la validesa de les extrapolacions i, el que és pitjor, ens deixava força llacunes. Els resultats preliminars parlen de 310.000 treballadors catalans exposats a cancerígens, els més estesos: el treball a torns, la llum del sol, la pols de sílice, la pols de fusta, el fum de gasoli i el crom hexavalent.

La jornada es va cloure amb tres convidats d’empreses ben diferents per explicar com han identificat i combatut les exposicions a cancerígens:

• Transports Municipals de Barcelona, i la seva lluita contra el fum del gasoli.
• L’Hospital de la Vall d’Hebron, i el seu treball per al control del formaldehid als laboratoris d’anatomia patològica.
• Un grup d’empreses del sector educatiu que ha detectat dues dotzenes d’agents cancerígens a les escoles, especialment als tallers d’FP i laboratoris.

Cal destacar que el nostre sector, sovint al marge del que s’hi cou a altres tipus d’empreses hagi estat convidat a participar en una jornada sobre Prevenció més enllà dels tòpics de la veu i l’estrès. A les escoles hi ha els mateixos riscos que a qualsevol altre tipus d’empresa. De fet, la majoria de les baixes d’origen laboral es deuen a les caigudes, els sobreesforços i els accidents in itínere, com a qualsevol empresa de serveis. Però el nostre tret característic és que, acompanyant els adults, hi ha infants i joves, molt més susceptibles als agents que poden provocar-los malalties i que, malgrat la normativa (de riscos laborals) no ens ho demani, hem de protegir. Ningú altre no ho farà. Identificar i eliminar tants cancerígens com es pugui és una inversió a llarg termini que beneficia al conjunt de la societat.

El compromís de la direcció amb la millora de les condicions de treball, especialment als grans grups empresarials, i la formació continuada dels treballadors són elements imprescindibles per a que els tècnics puguem fer la nostra feina. La por al càncer (ni mal lleig, ni llarga malaltia, ni neo...les coses pel seu nom) ha de servir d’estímul per a que els que encara dubten emprenguin accions decidides per a la millora. I la primera millora és incloure els cancerígens, mutàgens i reprotòxics a les avaluacions de riscos.

Benvinguda aquesta oportunitat i que no sigui el darrer cop que es compta amb nosaltres.