divendres, d’abril 15, 2016

Pissarres sota la lupa

Nosaltres ho hem sabut aquesta setmana però la notícia va saltar al desembre a la premsa del País Basc: troben sis pissarres contenint crisotil a la seva composició. El crisotil, o amiant blanc és un producte mineral natural de textura fibrosa. La inhalació de les fibres d'amiant provoca càncer segons es va demostrar al 1935, concretament càncer de laringe i mesioteloma pulmonar. 

El crisotil es va usar a Espanya entre els anys 1960 i 1980 per a fer aïllaments tèrmics, ignifugació, pastilles de fre i com a material de construcció de baix preu en forma de fibrociment. Ara sabem que també podria estar en algunes aules. La fabricació de productes amb amiant va ser prohibida al nostre país al 2001. Hem de fixar-nos en pissarres anteriors a aquesta data.

La presència d'amiant a les pissarres (pissarres convencionals, de les de guix) no suposa cap risc per als alumnes ni professors que les usin normalment doncs el crisotil és retingut a la matriu de la pissarra. També hi ha amiant als baixants i teulades de fibrociment i això no suposa cap perill. Sí, però, quan pissarres, teulats, dipòsits, jardineres... de fibrociment  es trenquen, tallen, foraden.... qualsevol atac que pugui generar pols esdevé perillós. Això ens tranquilitza? Depén. Primer hem de respondre algunes preguntes:

Quines pissarres contenen amiant? 
No sabem si tenim pissarres amb amiant a casa nostra. Només ho podem saber analitzant-les una a una, una mesura que no és pas barata. Ajudaria molt saber quins fabricants han usat aquests composts i identificar així les pissarres sospitoses. Per això hem fet consultes a col·legues a Euskadi, a OSALAN i a l'INSHT però mentre no tinguem dades fiables, totes les pissarres anteriors a 2001 són potencialment perilloses.

On son les pissarres avui? 
El programa 1x1 ha dut pissarres digitals a la majoria d'aules. On son les pissarres velles?
Hem consultat a col·legues de prevenció i equips directius de centres públics i privats i hem sabut que:
  • En algunes escoles s'han tallat (ai!) per a deixar-ne un troç i fer lloc a les noves tecnologies.
  • En altres escoles s'han retirat (ai!), trencat (ai!ai!) i llençat o, en el millor dels casos, arraconat en algun magatzem mentre es pren una decisió.
  • Ens consta que en algunes escoles s'han desmuntat i usat com a material de construcció de maquetes a tallers de tecnologia (ai!ai!ai!).

Si pensàvem que l'exposició només afectava als treballadors de manteniment (sovint externs) de sobte comprovem que professors i alumnes podrien haver estat expostos, sense saver-ho, a pols d'amiant.


Què hem de fer?
  • El primer que cal fer és informar, sense alarmar, a tots els agents del sector. Equips directius dels centres, serveis de Prevenció, patronals, sindicats.... Si l'autoritat educativa catalana ho ha fet ha estat extremadament discreta doncs no ens assabentat per ells. Quan hem consultat a centres privats i públics, ningú semblava saber res. 
  • Aturar immediatament qualsevol treball de manipulació de les pissarres. Mentre no es puguin identificar quines comporten risc, totes han de ser tractades com si ho fossin.
  • Cal obtenir informació sobre quins fabricants han usat crisotil per a fabricar pissarres i ajudar a identificar les pissarres. 
  • Un cop identificades les pissarres sospitoses de contenir crisotil cal retirar-les a través d'un gestor autoritzat de residus amb amiant per a dur-les a un abocador controlat.
Us preguem col·laboreu en la difussió d'aquesta informació als agents del sector. Si teniu consultes o suggeriments escriviu-nos a salutescola@gmail.com. Gràcies!