El perro del hortelano

Segur que coneixeu la dita i l'obra de Lope de Vega.

El perro del hortelano, ni come ni deja comer. El gos, carnívor, no menja les verdures de l'hort però, quan guarda l'hort, tampoc deixa que els altres en mengin. Alguna cosa semblant ha passat a casa nostra. Us explico.

L'Agència Europea de Salut Laboral [EU-OSHA] desenvolupa des de fa anys unes guies per a avaluar els riscos a petites i mitjanes empreses de determinats sectors. En diuen OiRA.

Les autoritats dels estats membres seleccionen sectors deficitaris en prevenció, l'EU-OSHA convoca un concurs per a que empreses o persones coneixedors dels riscos del sector redactin la guia d'avaluació de riscos i estableixen amb el guanyador el corresponent contracte pel servei. Un cop redactat, es consensua amb els agents socials: administració, patronals i sindicats i es publica. A Espanya, l'administració de referència pel projecte OiRA és el govern de Catalunya.

A l'any 2014 vaig saber de la inminent convocatòria d'un concurs per a la redacció d'una guia d'avaluació de riscos per a escoles: del parvulari al batxillerat i la formació professional. Vaig demanar ajuda a dues col·legues, tots tres vam obtenir el suport de les nostres organitzacions i, vet aquí, tres serveis de Prevenció de tres grups d'empreses de l'escola concertada es van presentar de la mà al repte europeu. I vam guanyar.

Durant prop d'un any vam treballar en el projecte a sis mans. Vam descobrir la gestió de tasques amb Trello i vam exprèmer totes les utilitats de Google Drive. Treball col·laboratiu entre tres persones que, habitualment, treballen soles. Tot un plaer, tot un repte.

Sense presses però sense pausa, el treball va estar poc abans de la data límit. Tot complet, amb bibliografia, il·lustracions i en dos idiomes. Vam enviar el material a l'agència i les nostres organitzacions van cobrar. Semblava que tot havia anat bé.

Al desembre de 2017 l'EU-OSHA ha tret a concurs dues noves guies OiRA: una per escoles infantils i altra per centres de secundària. En les bases de la convocatòria l'agència ofereix com a material de suport un text no publicat procedent d'Espanya. El nostre.

Resulta que en quasi tres anys els agents socials del sector educatiu a Catalunya no han estat capaços de donar el vist-i-plau a la nostra guia. No sabem qui ha posat els entrebancs però sense aquest tràmit l'agència europea és propietària d'un material que no pot publicar. La solució, un nou concurs, i pagar algú per a que retalli, enganxi i presenti com a propi aquell material.

El que us deia, el perro del hortelano. N'hi ha que ni fan ni deixen fer.