Gestió de la Comunicació

Qualsevol organització humana funciona més o menys bé en funció de la seva política de comunicació, tant externa com interna. Una mala decisió en matèria de comunicació pot posar en perill el benestar de la gent que hi treballa al provocar angoixes i tensions innecessàries. En una empresa, la seva comunicació pot dur-la a l'èxit o al fracàs més absolut. No és d'estranyar que, quan s'avaluen els riscos psicosocials, molts dels problemes (i de la seva solució) passin per la política de comunicació corporativa.

Una exemple de mala comunicació externa va ser quan al 2003 un directiu de la lletera PASCUAL va amenaçar de deixar de comprar llet als grangers de Catalunya per la negativa de la Generalitat a dir-li iogur a un producte similar però sense bacteris vius. El boicot s'els va girar en contra, molts consumidors van deixar de comprar productes PASCUAL mentre que els grangers s'organitzaven per a vendre la llet de les seves granges sota una nova marca, neixia LLET NOSTRA que immediatament rebia el suport de molts consumidos. Davant de la crisi, PASCUAL va haver de recular i, fins i tot, obrir una planta de producció al bell mig del territori que els era més hostil per intentar recuperar mercat. 

L'exemple de mala comunicació interna vé d'una empresa que va voler ser molt transparent. Desoient els consells dels seus assessors, la direcció va crear un espai a la intranet on tothom podia penjar les seves opinions de forma anònima i sense moderació. De seguida van sortir reclamacions per les qüestions més peregrines i, en comprovar que realment la publicació era lliure i anònima el to de les queixes va pujar en pocs dies: sous, horaris, promocions, la mateixa viabilitat de l'empresa eren motiu dels missatges... 

En pocs dies es va ultrapasar el que la direcció estava disposada a tolerar..., i va tancar el canal (nou error). Les queixes per escrit van donar pas als rumors i s'acusava a la direcció d'oscurantista. Ja sabeu què diu la dita: Vox populi, vox Dei. Els rumors sobre els problemes econòmics van crèixer i tothom els donava per certs. La majoria no creia els desmentiments de la Direcció dient que l'empresa es trobava en el millor moment de la seva història i un grapat dels seus treballadors més qualificats van començar a deixar la nau per anar a la competència. Tanta era la psicosi de fallida imminent que alguns, fins i tot, s'acomiadaven sense tenir feina a fora.

Per això les direccions han de recolzar-se en els seus professionals de gestió de la comunicació i de gestió de les persones per a fer que la imatge interna i externa sigui la que es vol transmetre, prevenir la difussió de rumors nocius i garantir que tothom disposa de la informació necessària per a treballar aliniat amb els objectius de l'organització.