Els accidents de les darreres setmanes; l’incendi a Montornès amb contaminació del riu Besòs i, molt especialment, l’explosió a La Canonja d’un reactor d’òxid d’etilè ha retornat a l’opinió pública la desconfiança cap a la indústria química.
Això se suma a l’ús extens de la paraula “química” com oposat a “natural” i per a malfiar d'aliments, productes de neteja, cosmètics o medicaments en la fabricació dels quals intervinguin processos industrials.
L’escola, molt especialment els departaments científics, no poden ignorar aquesta malfiança i han d'aprofitar l'avinentesa per a fer activitats que ajudin a analitzar de forma crítica la informació, revindicar el coneixement científic i combatre prejudicis infundats i llegendes urbanes.
Fa unes setmanes plantejava a uns docents: de què parlem quan parlem de competències bàsiques en química per un graduat en ESO?
Dit d'una altra manera, què és més important:
- veure una reacció de doble substitució (demostració que alguns llibres de text d'ESO suggereixen fer al laboratori amb reactius que provoquen càncer i malformacions).
- ser curosos amb l'etiquetatge? (veieu foto i altre post d'aquest mateix bloc).
Els professors de secundària haurien d'aprofitar l'avinentesa per parlar a classe sobre seguretat química, esvaïr pors i potenciar l’interès per la Prevenció. Hi ha prou bibliografia, de fàcil comprensió, que pot servir per aquest exercicis. A l'NTP 529 de l'INSHT s'analitzen diversos grans accidents demostrant que la seguretat no és una qüestió d'atzar i que darrera de cada accident hi ha una sèrie de decisions equivocades: vulneració de normes, bloqueig de sistemes de seguretat, manca de manteniment o dèficits en formació del personal. Generalment, la suma de tots ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada