Aquest agost una notícia ha cridat fortament la meva atenció. A prop de Nantes (França) una nena de dos anys va quedar greument ferida al prendre un got de suc que li van posar en un restaurant i que, en realitat, era rentavaixelles a base de sosa càustica.
Tot i que la investigació dels fets està en curs, la seqüència dels fets és fàcil d’imaginar: un cambrer pensa que el bidó de detergent té massa volum pel poc producte que hi queda i trasvassa el contingut a una ampolla buida...de most, sense re-etiquetar l’ampolla. Un company troba l’ampolla de most fora de la nevera i l’endreça i un tercer serveix una comanda de suc amb l’ampolla equivocada. Rentavaixelles en comptes de suc.
Les conseqüències immediates van ser unes greus cremades químiques al tub digestiu de la nena, Elizabeth, que ha passat deu dies en coma induït per evitar-li els forts dolors. Quasi un més després ja ha retornat del coma i segueix la seva recuperació alimentada per sonda, els metges no saben si podran salvar l’esòfag. En qualsevol cas, les seqüeles seran permanents.
Mala sort? Un fet excepcional? En absolut. A Benicarló, al 2015, un client va morir després de prendre un got de detergent servit com vi. A Sòria, al 2014, un client d'un bar va ser hospitalitzat després de prendre detergent en comptes de most. Al 2012, un altre cop a Sòria, van donar rentavaixelles per sidra i a Cangas de Narcea, uns mesos més tard, es va repetir l’error amb un got de vi. Al 2008 un home a Ponferrada va acabar a l’hospital al prendre un most que no era tal. Al 2002, dues dones franceses van patir cremades greus en un bar del Pas de la Casa... podem remontar-nos en el temps i en la geografia. La negligència greu es repeteix una i una altra vegada i així seguirà mentre hom pensi que ha estat cosa de mala sort.
En diverses ocasions he trobat en el meu treball lleixiu en ampolles d’aigua mineral o productes químics molt tòxics en flascons per aliments, mantenint l’etiqueta original o menystenint el fet que determinats dissenys ja suggereixen el contingut (perseu, si no, en els envasos de Coca-cola, de Solan de Cabras o del tomàquet Solis).
A casa o a la feina mai, mai, mai pot reusar-se un envàs d’aliments per a contenir altre tipus de productes. I sempre, sempre s’han d’etiquetar els envasos on repartir el contingut de bidons i fer-ho, sempre, abans d’omplir l’envàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada