Benestar

Corria l’any 2000 i en un congrés sobre Prevenció, entre els discursos de les autoritats hi va haver un que va incomodar la majoria dels asistents. En Joan, llavors president de la patronal atribuí en part les altes xifres de sinistralitat als criteris legals de què és un accident de treball. Venia a dir que els accidents en anar o tornar de la feina o els suicidis de treballadors castigaven injustament l’empresari.

Aquesta setmana, en Josep, el president actual de la patronal, en un acte organitzat a la seva pròpia seu, afirmava que el problema més greu que tenim és la desigualtat social i que el malestar emocional dels treballadors suposava greus perdues a les empreses... i a la societat. De l’ordre del 4% del PIB. Per això, les empreses estan cridades a fer, no ja prevenció, sino promoció de la salut.

Han calgut més de vint anys de picar pedra dels professionals de la salut laboral per a passar dels Joans als Joseps però no ha estar a totes les cases. Pocs mesos abans de la pandèmia, una patronal del sector educatiu em convidà a parlar els seus directius sobre Salut Laboral. Tot i tenir centenars d’empreses afiliades, l’auditori cavia en un taxi. Prefereixo pensar que no era el tema sino jo que no els interessava. 

Vaig demostrar amb xifres la relació entre el benestar dels treballadors i el compte de resultats situant les pèrdues econòmiques en una paga addicional a cada treballador, cada any. Una paga que no rep ningú, només son pèrdues. En efecte, les empreses que es limiten a fer veure que compleixen amb la llei acaben pagant una mesada més per cada treballador a causa de l’absentisme amb baixa mèdica. De l’altre, de l’absentisme sense baixa, poc se’n sap però les estimacions parlen d’un 25% més.

Si les millors empreses són aquelles capaces de captar i retenir el talent com poden sobreviure grans organitzacions sense una àrea dedicada a l'atenció a les persones?

Si per a vendre assegurances (MAPFRE), medicaments (LILLY), mobles (IKEA) o ciment (MOLINS) les empreses líders fan bandera de la qualitat professional i humana dels seus empleats com pot ser que la majoria d'empreses del sector educatiu no dediquin a les seves webs ni una sola paraula als seus treballadors.

Fa 25 anys, en la meva primera enquesta a treballadors, vaig introduïr una pregunta oberta (sense respostes prefixades) “Què t’agradaria que la direcció fes per tu?” Ningú va demanar més sou ni més vacances. La resposta més freqüent era de l’estil “…que en responguin quan els dic bon dia”. Diuen en castellà que "el mayor desprecio es no hacer aprecio" i així no és probable que es generi benestar.