Professionals de la direcció

Poc abans de l'esclat de la COVID una organització patronal del sector educatiu em va convidar a fer una conferència per als directius de les seves empreses. El títol era Prevenció: requisit o oportunitat?

Els convocants deien tenir mig miler d'associats però els presents a la sala cabiem en tres taxis.

Ja sabeu la dita: o mous les ments, o es mouran els culs. Així que vaig començar interpel·lant els assistents: Les vostres empreses, són bones empreses? 

Davant del desconcert general i abans que el primer s'animés respondre vaig repreguntar: què és una bona empresa? i per donar una mica de context a la pregunta vaig passar revista a les pàgines web de les que ocupen els primers llocs de la classificació de "Good place to work". `

En totes elles hi havia un tret comú, un espai destacat on es parlava dels seus treballadors. Totes les presumien de tenir els millors professionals que, alhora, eren bones persones. I rematava, si a una cimentera, per vendre ciment portland, li convé presumir de la qualitat ètica del seu personal per què vosaltres, directius d'escoles, no dediqueu ni una paraula a parlar de la vostra gent?

(Prèviament havia revisat a fons les webs de les empreses de tots els inscrits a la jornada).

La diferència fonamental és que a les majoria de les empreses qui hi ha al capdamunt de l'organigrama s'ha format sobre com es gestiona una empresa i disposa d'un equip de professionals de les finances, de la gestió de les persones, del dret, la producció, d'I+D, de les compres, les vendes, la qualitat...la salut laboral que els assessora. Durant anys vaig seure cada dimarts, una horeta de bon matí, amb els companys de totes aquestes branques de la gestió per passar revista de les darreres novetats i assessorar al Consell d'Administració de l'empresa on treballava sobre les decisions a prendre. Ells decidien, per descomptat, però mai sense haver escoltat els nostres pros i contres.

A les escoles és diferent. En conec desenes, públiques i privades i qui hi ha al front és un docent, mestre o professor, sense experiència en cap àrea de gestió empresarial i amb l'única ajuda d'un suport administratiu i un comptable. Les classes i l'economia potser funcionin però la visió estratègica, el manteniment de les instal·lacions, la coordinació amb els proveidors, la gestió de les persones... no està clar que funcioni i sense aquests elements, els altres no trigaran en fallar. Les direccions no tenen a qui consultar i, tal vegada, tenen por a fer evident les seves mancances; no piloten la nau sino que, tot just, intenten no embarrancar. 

Si la gestió de les persones és important per a una empresa industrial, com pot no ser-ho per una escola? En el summum del desencert, hem vist reptidament a centres fent enquestes per conèixer la satisfacció del personal....docent. En efecte, el personal d'Administració i Serveis està exclòs de l'enquesta. Poques coses generen més malestar que sentir-se menystingut. 

Pots tenir grans docents i magnífiques instal·lacions però si el recepcionista està dolgut amb la direcció de l'escola la imatge del centre patirà: ell és el primer que veuen els que visiten el centre.