A tots els que treballem en Seguretat i Salut en centres educatius se'ns ha plantejat algun cop la següent pregunta: què demana la Llei en quant a protecció de la salut dels alumnes?
La resposta és més aviat decebedora. La normativa educativa no demana gairebé res. La despreocupació de les autoritats educatives és preocupant. A Catalunya, la Conselleria d'Ensenyament (o Educació segons mani el govern de torn) va tenir durant anys amagat els requisits estructurals dels edificis, ja n'hem parlat en aquestes mateixes pàgines. Més endavant, quan van crear una normativa sobre els reactius admisibles als laboratoris escolars (copiant-nos descaradament el criteri) ho van amagar de mirades alienes, només els funcionaris públics els podien consultar. La Conselleria oblidava que no només és la principal empresa del sector a Catalunya sino que també és el principal contractista i, alhora, l'autoritat administrativa per la qual cosa era (és) responsable de les condicions de seguretat a les seves subcontrates (les escoles concertades) i de regular el conjunt del sector (inclosos els centres privats). Invocant la Llei de Transparència vam poder accedir, i publicar, aquelles directrius ocultes.
Ben al contrari, quan el Departament de Treball va presentar el seu estudi CAREXCAT sobre les exposicions laborals a cancerígens, va convidar a tres empreses a exposar les seves experiències en la identificació i control de les exposicions a cancerígens: una empresa de transports municipals (pel fum del gasoli), un gran hospital (pel formaldehid) i un grup d'empreses d'educació (per una dotzena llarga d'exposicions laborals a cancerígens).
Amagant els riscos no desapareixen, ben al contrari, els riscos hi són i, per ignorància, sense possibilitat de controlar-los.
A falta de regulació els pocs que feien alguna cosa aplicaven un criteri ben senzill: si no hi ha directrius educatives, apliquem als alumnes els mateixos criteris que per als treballadors. Algunes direccions d'escola han fet seu el nostre raonament, altres han seguit posant excuses per a no fer res. Ara ja no ho tindran tan fàcil.
Des de l'u de gener, els alumnes de formació professional i batxillerat que fan pràctiques en empresa han de ser donats d'alta a la Seguretat Social. Com en el conte de la Lluna, la majoria només s'han fixat en qui ha de fer el tràmit de donar-los d'alta o de pagar la cotització (el dit). Nosaltres hem mirat més enllà i hem consultat l'Autoritat Laboral. Avui hem rebut la seva resposta.
Els alumnes no són treballadors i per tant, escola i empresa no han d'activar les accions que estableix l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. No han de fer coordinació empresarial.
No obstant això, l'escola ha de garantir la formació dels alumnes en matèria de seguretat i salut (drets, deures, riscos...). Això comporta l'existència d'un registre fefaent d'aquesta formació, igual que en una empresa.
L'empresa, de la seva banda, ha de garantir la informació a l'estudiant en pràctiques sobre els riscos existents i les normes a aplicar. I conservar el corresponent registre documental.
En cas d'accident, l'escola haurà de presentar el corresponent comunicat d'accident de treball i alguns dels camps no els podrà complimentar sense l'ajuda de l'empresa on es fan les pràctiques i, per això, cal una mica de coordinació.
Finalment, l'Autoritat Laboral ens recorda que els alumnes en pràctiques estan subjectes a les restriccions pels menors a determinades activitats perilloses, no només al famós Annex I del Reglament dels Serveis de Prevenció sino al Decret de 1957 sobre treballs perillosos o insalubre que encara és vigent. Mireu-vos quins treballs estan prohibits i us endureu més d'una sorpresa.
No vull continuar aquí amb les successives derivades. Consulteu amb el vostre servei de Prevenció. I qui tingui ulls i orelles, que es doni per assabentat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada