L’elaboració de plans d’autoprotecció (PAU) ha estat un mal de cap des del seu origen.
La llista de les instal.lacions afectades per la norma, amb uns descriptors no sempre nítids. La classificació dels establiments en 3 grups, que després van passar a 2 d’una manera força contraintuitiva. L’habilitació dels tècnics redactors, amb un procès telemàtic que exigia aportar fotocòpies compulsades (cap funcionari va ser capaç d’explicar-me com es feia). La creació d’un aplicatiu, HERMES, amb més fallades que encerts que, sumats a una vigència dels PAU de tres anys obligava a estar permanentment en tràmit. Un mapa de riscos de protecció civil amb errors greus, trivialitats i una tendència a amagar-se impròpia dels casos que es tracten.
Un sistema d’acreditacions que, si canvia algun dels responsables de l’establiment, t’obliga a començar des de zero tot el tràmit i un procediment d’aprovació la transparència del qual depèn molt de l’autoritat encarregada del tràmit, en alguns casos un autèntic joc de daus.
Ara s’afegeig un nou entrebanc en la tramitació dels PAUs; des de dilluns vinent, 19 d’octubre, caldrà abonar una taxa de 775,30 EUR en presentar el PAU a HERMES.
Cal tenir moltes ganes de complir amb la Llei, una tenacitat heròica per complimentar un cop i un altre els formularis i salvar tots els obstacles que posen les administracions als administradors.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada