Antenes i mòbils

De nou ens trobem amb consultes sobre les antenes de telefonia (ja n'hem parlat en anteriors ocasions).

Qualsevol de nosaltres està exposat a radiació electromagnètica (telèfons, antenes de ràdio, TV, telefonia, radioenllaços, xarxes WIFI, cuines d'inducció.....) de fet aquest és un problema metodològic per als estudis epidemiològics amb cohorts... Ningú pot fer de grup control (mateixa composició ètnica, mateix tipus d’alimentació, mateixos condicionants ambientals que nosaltres.... però...) no exposat a les radiacions electromagnètiques. És cert, qualsevol de nosaltres està exposat a la radiació però la font més conspícua és la del telèfon que duem a la butxaca i, quan més lluny és l’estació base major és la intensitat de radiació del nostre telèfon. 

Voleu trobar radiació? A qualsevol aula de secundària, amb la suma de les emissions de l’antena WIFI, de tots els equips connectats (ordinadors, tabletes) i amb un telèfon per persona. Ja varem avisar d'aquesta concentració de radiacions a les aules quan es fa engegar el projecte 1x1. Constatem que hi ha exposició a les radiacions però no que això comporti necessàriament un perjudici per a la salut.

Ja l'any 2000 la revista LANCET dedicava articles i editorials al possible risc de la telefonia, un afer al que, al 2002, es referia com "The million dollar question". Una dècada després, seguim sense evidències de possibles efectes perjudicials mentre l'evolució tecnològica ha rebaixat les emissions, tant dels  dispositius com de les estacions base.

L’agència internacional del càncer (IARC) ha classificat les radiacions electromagnètiques (WIFIS, mòbils i altres) com a 2B és a dir, que hi ha una limitada evidència que poden resultar cancerígenes per animals d’experimentació. Això significa que a dosis generalment molt elevades poden provocar càncer, uns nivells d'exposició que no tenen res a veure amb les exposicions dels humans. Res a veure amb la categoria 2A de cancerigens demostrats en animals com anabolitzants, compostos de plom o creosotes o la categoria 1 de cancerigens demostrats per humans com la radiació solar, les begudes alcohòliques, el fum de dièsel, la pols de fusta dura o alguns preparats per a tenyir el cabell.

Com a qualsevol exposició sota sospita, és necessari aplicar el principi de precaució. Mantenir el telèfon allunyat del cos sempre que sigui possible, usar el telèfon millor en trucades curtes i des de l’exterior dels edificis o a prop de les finestres. Evitar que els infants usin el telèfon mòbil. I sobre les antenes, millor en despoblat (és cert) però dins la ciutat, millor una xarxa ben estesa d’antenes que emetin a mig gas que poques antenes d’intensitat elevada...i deixar que l’administració faci els seus controls

Els possibles efectes perjudicials de la telefonia mòbil s’han convertit en certesa arrel d'un episodi en una escola del que la premsa es va fer ampli ressó. Al col·legi Garcia Quintana, ubicat en ple centre de Valladolid, entre 2000 i 2001 hi va haver quatre casos (no idèntics) de càncer hematològic. Una de les malaties (Hodking) sol estar provocada per un virus, els altres tres casos corresponen a formes de leucèmia relacionades amb exposició a raigs X durant l’embaràs o a ambients contaminats per hidrocarburs com els presents als combustibles d’automoció (i abundats a les mostres d'aire analitzades a l'escola, fet constatat). Però totes les mirades es van dirigir cap a una torre d’antenes en un edifici d’onze plantes veí a l’escola sense fer cas a la resta d'evidències. La opinió pública va jutjar i sentenciar abans que es pogués fer cap estudi sobre el terreny doncs quan els experts van arribar amb els equips a mesurar la radiació de les antenes ja no hi havia radiació, les antenes havien estat desconnectades i tallats els cables que les alimentaven. L'informe oficial no va poder arribar a cap relació de causalitat però els amants de les conspiracions ja havien tret conclusions que molt donen per bones sense cap argument. 

La pressió popular va forçar un fre de la instal·lació d’antenes a moltes ciutats que, sense arguments per a sostenir-les, comença a cedir una pressió popular tan o més forta demanant cobertura mòbil.

Ara alguns es preocupen per la instal·lació d'una nova torre d'antenes. Si faig cas a la bibliografia consultada he de creure que això és una bona notícia doncs les fonts més intenses, els telèfons de les nostres butxaques, baixaran les seves emissions.

La única certesa, haurem de seguir atents a la salut de treballadors i alumnes de les escoles i haurem de seguir revisant què hi diu la bibliografia mèdica especialitzada. En podeu trobar una selecció al nostre blog germà.