Cui prodest?

El mercat de la Prevenció de Riscos Laborals a Espanya està controlat per un grapat de corporacions que donen gat per llebre i potser no sigui gat, sino rata. Aquestes entitats han pervertit el sentit de la Llei fent-se hegemòniques i desprotegint empresaris i treballadors. Els treballadors, per que estan molt lluny de la pretesa protecció efectiva de la seva seguretat i salut, els empresaris perquè aquests tramposos han sabut com deixar en el punt vulnerable els empresaris que reben al seu cul les patades que haurien d'anar pels SPAs que tenen contractats. Inspecció de Treball els sanciona per haver cregut l'entitat especialitzada.

Anem a pams, que cal explicar-ho bé.

La Directiva Marc de Salut Laboral estableix al seu article 7 que els empresaris han designar un o més treballadors per a ocupar-se de les activitats de protecció i prevenció dels riscos professionals. Quan les competències de l'empresa no siguin suficients per assumir aquestes funcions podrà contractar persones o serveis aliens a l'empresa.

En la transcripció espanyola de la directiva queda que els empresaris poden assumir personalment les funcions de protecció (fins a 25 treballadors), designar treballadors, constituir un servei de prevenció propi o contractar una entitat especialitzada aliena a l'empresa. Aquí, que som de lectura ràpida, ens vam quedar amb això de l'entitat especialitzada. Val a dir que el nostre cas no és únic. Països Baixos també va fer una legislació que donava preeminència a les entitats externes en detriment dels mitjans propis i això va ser corregit pel Tribunal de Justícia de la UE. Per cert, fixeu-vos que l'exercici lliure de la professió ha caigut a la versió espanyola, per què?

Mentre es creaven prou entitats especialitzades (o SPA, servei de prevenció aliè) les autoritats van admetre que, provisionalment, les mateixes mútues d'accidents de treball assumissin aquest paper. De sobte, aquestes proveïdores de la Seguretat Social es van trobar amb dues butxaques: una amb diner públic (com a mútues) i l'altre amb diners privats (com SPAs). La picaresca estava servida. Molts recordareu allò de "a cargo de cuotas" un eufemisme que feien servir aquests corruptes per a carregar als fons públics (Seguretat Social) allò que havien de pagar els empresaris. Un efecte immediat va ser que molts empresaris van creure que la Prevenció era gratis (o quasi) i van perdre de vista l'objectiu principal, el deure de protegir els treballadors, que endossaven a les seves mútues o SPA o... molta gent encara els confon. Oblidaven que es poden delegar funcions però mai responsabilitats. Així es van carregar un mercat abans de néixer. 

Molts contractes es feien per sota del preu de cost, molts serveis obligatoris es deixaven de prestar i els serveis que volien fer bé la seva feina (que n'hi ha) quedaven en risc per tenir preus massa alts pel que els empresaris estaven disposats a pagar.

En principi era difícil descobrir l'engany però l'ordre TIN/2504/2010 i el RD 843/2011 ho van fer fàcil. Aquestes normes establien la ràtio de treballadors atesos per cada professional de la Prevenció. Orientativament, un tècnic de cada especialitat per cada 1200 treballadors, un metge i una infermera per cada 2000.

A partir d'aquí i de les taules de retribucions del conveni del sector, un senzill càlcul es podia descobrir un contracte fraudulent. Un contracte amb un preu massa baix delatava el frau. Ho vam denunciar en fòrums professionals i vam rebre molts missatges de suport, però sempre en privat. Vam dir-ho, també, al plenari de la XXIII Diada de la Salut Laboral, davant de professionals del sector, de directius d'empreses, de representants dels sindicats, d'inspectors de treball, d'autoritats... Res no es va moure.

Hem denunciat en aquest mateix bloc: com  redacta els seus contractes fraudulents l'entitat hegemònica. Res.

Crida l'atenció l'encaix entre aquestes pràctiques i el baix to d'Administració, patronals i sindicats contraprogramant les campanyes internacionals. No pot ser casual.

Només ens queda preguntar-nos: què hi ha darrera de tot això? a qui beneficien aquestes trampes? 

Als treballadors, segur, no.