Laboratoris segurs

 

M’ho van explicar i ho vaig oblidar; 

ho vaig veure i ho vaig entendre; 

ho vaig fer i ho vaig aprendre.

Ho va dir Confuci fa més de 2500 anys i tots els que hem fet docència en un laboratori o taller ho tenim clar: res millor per aprendre que experimentar.

Vam aprendre experimentant, sabem que els nostres alumnes aprendran com nosaltres… i repetim les pràctiques que vam fer quan érem alumnes.

Però la Ciència ha avançat en aquests anys i alguns dels productes que vam usar quan alumnes ara sabem que són Cancerígens, Mutàgens, tòxics per la Reproducció (CMR) o disruptors endocrins. No podem usar aquests reactius amb la mateixa despreocupació que llavors, quan la ignorància era l’excusa. 

Alguns reactius duen el pictograma de la “silueta” (a dalt) i molts l'expressió “Ús exclusiu professional” a l’etiqueta. Altres, en flascons fabricats fa dècades, no el podem identificar fàcilment. Com sabrem què hem de retirar?

- Consulteu els catàlegs dels grans fabricants de reactius, allà trobareu la fitxa de seguretat química dels productes (FSQ o MSDS) i en ella, les frases de risc.

- Busqueu a Google: “CAS #XXX-XX-X MSDS” on XXX-XX-X és el número CAS del producte. Arribareu a la fitxa de seguretat química del producte.

- Consulteu el document “Límites de Exposición Profesional a Agentes Químicos” de l’INSST allà hi ha les frases de risc associades a cada producte.

Els productes que caldria evitar als laboratoris escolars duen alguna de les frases H de risc següents:

H340: Pot provocar defectes genètics

H341: Se sospita que provoca defectes genètics

H350: Pot provocar càncer

H351: Se sospita que provoca càncer

H360: Pot perjudicar la fertilitat (f) o el fetus (d)

H361: Se sospita que perjudica la fertilitat (f) o el fetus (d)

H362: Pot perjudicar els nens alimentats amb llet materna

Es tracta de productes pels quals la llei obliga a les empreses a que s’eviti qualsevol contacte amb els treballadors i que, en cas de ser imprescindible pel seu procés, en minimitzi l’exposició: menors quantitats, menor quantitat de persones expostes, proteccions personals, controls de salut… i a moltes escoles hem deixat que els infants els manipulin, ens ensumin, s’embrutin amb ells.

Per no parlar de les professores embarassades exposades, per ignorància, a productes capaços de provocar malformacions al seu fill. Cal un cop de timó.

Alguns exemples habituals a les escoles                   (entre claudàtors, [], els números CAS)

Arseniat de sodi [10048-95-0] (i altres compostos inorgànics d'arsènic):           H301+H331, H350, H410 Benzè. [71-43-2]:                         H225, H350, H340, H372, H304, H319, H315.  

Clorur de mercuri (II) [7487-94-7]: H300, H314, H341, H361f, H372, H410

Dicromat potàssic [7778-50-9]: H350, H340, H360FD, H272, H330, H301, H312, H372, H314, H334, H317, H410

Cromat potàssic [7789-00-6]:           H350i, H340, H319, H335, H315, H317, H410

Cloroform [67-66-3]:                 H302, H315, H319, H331, H336, H351, H361d, H372

Cadmi [7440-43-9] (i  les seves sals): H350, H341, H361fd, H330, H372, H400, H410     

Clorur de Metilè  (Diclorometà) [75-09-2]:                   H315, H319, H336, H351

Formaldèhid [50-00-0]:                     H226, H301+H311, H314, H317, H330, H335, H341, H350, H370

Mercuri [7439-97-6]:         H330, H360D, H372, H410 

Sulfat de Cobalt [10124-43-3]:     H302, H317, H319, H334, H341, H350i, H360F, H410  

Tetraclorur de carboni [56-23-5]:       H301+H311+H331, H317, H351, H372, H412, H420

Toluè [108-88-3]:   H225, H304, H315, H336, H361d, H373, H412

Nitrat de Plom [10099-74-8]: H272, H302+H332, H317, H318, , H360FD, H372, H410

 Plom [7439-92-1] (i sals inorgàniques de Pb):         H360Df, H302, H332, H373, H410

Fenolftaleïna [77-09-8] (substituir por solució indicadora, a l´1%):         H315, H341, H350, H361f   

Permanganat potàssic [7722-64-7]:                           H272, H302, H314, H361d, H373, H410 

Què fer?

Si disposes d’un inventari del teu laboratori (preferentment en EXCEL o similar) envia el fitxer a salutescola@gmail.com i et retornarem la llista puntejada amb què hauries d’eliminar.

Els productes químics en petites quantitats de laboratoris escolars es consideren RSU i, per tant, es poden dur a la deixalleria o punt verd municipal, sempre que estiguin etiquetats. Alternativament, caldrà contractar un gestor de residus.

Periòdicament, els serveis de Prevenció de Riscos Laborals del sector educatiu organitzem cursos de seguretat als laboratoris. Consulta al director de la teva escola o a salutescola@gmail.com per conèixer l’oferta existent.

La norma, o l'absència de

Ho hem comentat en altres ocasions, la majoria dels docents creuen que no són treballadors i que una escola no és una empresa. Son...una altra cosa. Creuen que la normativa d'empresa no els afecta i la laboral molt menys, inclosos els convenis col·lectius.

Un apartat que mai no falta en un conveni col·lectiu és el relatiu a infraccions i sancions, el règim disciplinari. Com a qualsevol col·lectiu humà calen normes que garanteixin la igualtat de drets i obligacions, que ningú sigui objecte de beneficis arbitraris ni de greuges i abusos.

De la suma dels dos paràgrafs resulta evident: a les escoles es poden cometre moltes arbitrarietats i injustícies, senzillament, perquè molts desconeixen drets i obligacions.

Una derivada immediata la tenim als horaris. Ja us en parlàvem fa uns anys en el nostre post Desconexió. Molts no saben quin és l'horari a complir. Avui mateix he rebut l'avaluació d'un curs que vaig impartir al juliol. El 100% diu que ho va fer fora del seu horari de treball, fals, al conveni es diu que juliol és un mes no lectiu per a, precisament, fer formació del personal.

La segona derivada fa referència
al règim disciplinari. Tot conveni té una part on s'indiquen les infraccions dels treballadors i les sancions a aplicar que solen anar de l'amonestació oral a l'acomiadament. Les infraccions tenen un termini de prescripció de manera que ningú pot ser sancionat per fets (massa) passats. La majoria de les persones treballadores mai no cometrà cap infracció però què passa en els altres casos?

La impunitat davant de faltes laborals anima als infractors alhora que provoca sentiment de desampara a la resta de la plantilla.

Però tothom té un límit i arriba un moment que el directiu es veu obligat a prendre mesures per l'allau de queixes tot i que no hi consti documentalment cap infracció ni advertiment previ. Així, he vist com una persona que robava a l'empresa, que enviava anònims difamant els companys i que menystenia a companys i comandaments sortia del jutjat amb una sucosa indemnització després que la direcció intentés justificar de bades un acomiadament disciplinari. La majoria de les suposades infraccions havien prescrit i no hi havia constància documental de cap infractor o amonestació per a parlar de reincidència.

He vist també com infraccions considerades molt greus, com ara l'assetjament, es tancava amb un simple advertiment oral. Així l'infractor es veu validat per a continuar amb la seva acció, potser dissimulant una mica, o potser no.

Sense sanció a l'infractor, adequada i puntual, ningú aixecarà mai la veu per fer de testimoni d'un assetjament, Sense sanció, tot s'hi val. Si la violència s'estèn, augmenta el malestar, hi haurà més malalties. I quan el malestar piscosocial és insuportable les víctimes prenen decisions que no tenen remei. 

Conèixer les normes a l'empresa, i fer-les complir, salva vides.

Irresponsables

Al front de cada escola i institut hi ha una directora o director. Una persona designada entre el personal docent que, amb sort, haurà fet un trist curset sobre com es gestiona un centre educatiu, mai com es gestiona una empresa perquè, no ho oblidem, una escola és una empresa tot i que la majoria dels que hi treballen ho ignoren o ho neguen. O les dues coses alhora, ho neguen per ignorància. Als centres concertats la situació no és gaire diferent.

Les infraccions contra la normativa de salut laboral són, en la seva majoria, sancions econòmiques dirigides contra el patrimoni del propietari. Directores i directors no hauran de pagar de la seva butxaca una eventual sanció però segur que és una tatxa a l'expedient personal que ningú desitja. Més encara si es tracta d'un recàrrec de prestacions una modalitat de sanció especialment elevada i que ha dut a la fallida a més d'una petita empresa. Hi ha, però, sancions penals, de fins a 6 anys de presó, per aquells empresaris que restringeixin els drets o els imposin condicions de treball il·legals i fins a 3 anys de presó per als que posin en perill la vida d'un treballador al no dotar-los de les mesures de seguretat adequades.

La majoria de les direccions se'n surten prou bé de les qüestions relatives a la gestió pedagògica però què passa amb la resta de competències? Si se'n surten amb èxit és, sobre tot, per que els treballadors al seu càrrec són més ignorants que ells sobre els respectius drets i deures. En matèria de Salut Laboral la direcció de l'escola té el paper d'empresari en representació de la organització titular del centre. Inspecció de Treball ho té clar quan fa una citació però la majoria de les directores i directors ho desconeixen absolutament tot en aquest camp.

Però no és de la ignorància del que vull parlar, que ja és una irresponsabilitat, sinó dels Irresponsables amb majúscules. Aquells que estan més enllà del bé i del mal. Moltes de les decisions que directores i directors prenen fora de l'àmbit estrictament educatiu ho fan seguint instruccions (tot sovint orals) d'inspectors d'Ensenyament, coordinadors i altres càrrecs intermedis, peces dels organigrames supraescolars que no apareixen en cap poder notarial i que, quan vagin mal dades, es faran fonedissos.

Aquests irresponsables solen menystenir l'obligació de formar els treballadors, d'avaluar els riscos, de protegir els més sensibles, .... condicionant així la presa de decisions per part de directores i directors que, ells sí, poden estar incorrent en responsabilitats penals.

Idiotes

No patiu, no estic insultant ningú. Llevat que es doni per al.ludit.

Si busqueu la paraula idiota al diccionari us dirà que és algú minvat d’intel.ligència, curt, ximple… l’origen de la paraula és prou diferent. A l’antiga Grècia un idiota era aquell incapaç de pensar el benefici comú, de participar en el debat, de preocupar-se per la res-publica.

Aquesta nit he estat fullejant un resum en castellà de la segona part de l’informe sobre el foc de la torre Greenfell, un edifici de vivendes modestes en un barri obrer dels afores de Londres que provocà la mort de 72 persones. Les causes immediates, al primer informe, ja les sabem tots des de fa anys.

Probablement, quan vau veure en directe les imatges del foc de Campanar molts vau recordar en cas Greenfell. L'ús de polietilè i poliuretà en façanes ventilades i en configuracions diferents a les previstes als assaigs de resistència al foc poden tenir efectes catastròfics.

Aquest segon informe analitza les responsabilitats, des del fabricant dels materials per a usos no permesos, el sandwich alumini/plàstic, del projectista, el constructors, les autoritats municipals, els organismes de control… fins al govern de sa majestat. Hi són tots. Si algun dels diferents responsables implicats no haguès estat un idiota, si hagués pensat per un moment en el bé comú la tragèdia no s'hauria produït.

A diari se'ns presenten oportunitats per detectar vulnerabilitats i proposar canvis o deixar passar les coses per no quedar com "la mosca cojonera". Les pressions per acomodar-nos són intenses però si ens sentim temptats d'abaixar els braços, millor retirar-se que quedar com un idiota.

Medicaments perillosos

Si no ets treballador sanitari o tècnic en higiene industrial el títol del post t'haurà provocat sorpresa. Què és això dels medicaments perillosos? Parlem de sobredosis? d'efectes secundaris? No, no parlem de res  d'això. Parlem dels riscos per les persones treballadores per la manipulació de medicaments.

Anem una mica enrere, el propassat 3 de juliol el BOE publicava (com sempre, fora de termini) una actualització del RD 665/1997 sobre exposició laboral a cancerígens, mutàgens i reprotòxics. La normativa està clarament enfocada als agents químics segons es defineix a la normativa sobre classificació i envasat de productes químics: el RD 255/2003 i la seva versió actualitzada, el Reglament 1272/2008, en una i altra, al definir "agent químic" s'exclou específicament els medicaments. Tot i amb això, al seu article 3 el nou redactat fa referència als medicaments perillosos. En què quedem?

Anem una mica més enrere, cinc segles quan Paracels va dir que "La quantitat crea el verí". Allò que per a un malalt és un remei guaridor pot matar a qui no el necessita. Tot i amb això cap medicament duu pictogrames de risc químic que avisin del perill. La paradoxa no pot ser més gran. Hem buscat a desenes d'envasos i prospectes de medicaments antitumorals, els principis actius dels quals són potencialment cancerigens i només hem trobat un avís de seguretat: "conté lactosa" dirigit als intolerants a aquest excipient.

Conscients del risc del personal sanitari a exposicions accidentals a determinats fàrmacs a la dècada de 1990 es van establir procediments de treball per a que el personal que preparava les dosis d'antitumorals o les administrava estigués protegit contra els possibles efectes perjudicials, més encara quan es demostrà que molts vials venien contaminats al seu exterior fent que la manipulació dels envasos ja comportés exposicions de risc.

Han calgut més de 25 anys per a que els legisladors europeus comencin a plantejar-se la necessitat de regulacions. Mentre, els professionals de la Prevenció podem usar els llistats de medicaments perillosos publicats per la NIOSH al 2014 i al 2016 o la guia, ja descatalogada, de l'INSST. Aquesta agència creà una eina interactiva amb una llista força completa de fàrmacs perillosos i les instruccions de manipulació en cada cas, eina que es va perdre després dels atacs informàtics patits per les webs del ministerio al 2021.

Pel que fa als nostres veïns, l'INRS ha publicat diversos materials divulgatius sobre les precaucions generals a prendre quan es treballa amb citotòxics.

Ara per ara, doncs, la millor referència és a la web de la NIOSH: el document de 2016 i les seves actualitzacions, la darrera de maig de 2023.