De micos i altres animals

Ara fa tres anys una treballadora d'una institució educativa va consultar-nos a propòsit d'uns marejos, ofecs i altra simptomatologia inespecífica mentre treballava. Tot apuntava a una exposició a productes químics, probablement a més d'un, però no quadrava amb allò amb el que treballava. Hi havia alguna cosa més que arribava des d'altres espais de treball. Vam suggerir-li que informès al servei de Prevenció de la seva empresa.

Tot i que ja havien acabat les restriccions de la pandèmia, els (pressumptes) tècnics en Prevenció van atendre l'afer per teletreball. No pensaven moure's del seu despatx per un problema de confort. En vam parlar en aquestes pàgines, us deiem que "if you pay peanuts, you get monkeys". Moltes direccions pensen que la Salut Laboral és un impost revolucionari, una qüestió administrativa i, coherentment, contracten la seva plantilla en base al preu, sense tenir en compte competències ni experiència professional. 

El malestar va continuar i cada cop eren més els treballadors afectats. Aquells que podien van passar a treballar des de casa, els primers de tots els comandaments que es van amagar covardament sense donar suport a la seva gent davant la direcció. Les reclamacions dels treballadors afectats xocaven amb un mur directiu refractari que els ridiculitzava acusant-los d'escaquejats. Els respresentants sindicals? No sé, algú sap on paren?

Mentre que els treballadors no aconseguien que ningú els atengués, les molèsties van començar a afectar a alguns alumnes i això va donar peu a denúncies a les autoritats i a la premsa... però no es va moure res. Res més que els treballadors afectats, que van anar renunciant a la feina o agafant la baixa. N'hi ha que porten dos anys de baixa. Òbviament, el sistema sanitari no manté un treballador de baixa tant de temps sense motiu. El diagnòstic mèdic parla d'angoixa i sensibilitat química múltiple i les causes: laborals.

Quan la salut d'una persona treballadora s'afecta greument, de forma permanent, per manca de protecció per part de l'empresa, l'empresari haurà de fer front a importants sancions que es poden veure incrementades amb un recàrrec de prestacions. La pensió d'incapacitat s'incrementa, entre el 30% i 50%, i aquesta quantitat l'ha de pagar l'empresari, al comptat i pel total del temps de treball que resti fins la jubilació.

Si l'empresari hagués tingut professionals qualificats al front del servei de Salut Laboral, si hagués tingut ben formats els seus quadres, l'organització hauria donat una resposta àgil i adequada a les primeres queixes i ara no tindriem un grapat de pensionistes tot just a la trentena. En casos com aquest, cap recàrrec em semblarà prou just

Duros a tres pessetes

De tant en tant hi ha directius d'empreses que em demanen consell. Fa uns dies em van passar el seu contracte amb un Servei de Prevenció Aliè. Un dels grans. Segur que tenen tècnics, metges, infermeres... però el que no els falten són advocats i psicòlegs que s'han guanyat molt bé el sou. El contracte té més forats que un colador però tots ben col·locats perquè passin per alt a una lectura ràpida.

El document està format per unes Condicions Generals i unes Condicions Particulars. A les Condicions Generals hi ha un apartat que descriu què inclou el contracte i un altre (el doble d'extens que l'anterior) dedicat a les activitats excloses però el títol "ACTIVIDADES INICIALMENTE EXCLUIDAS" és al final d'una pàgina parell, tan al final que sembla una nota a peu de pàgina i acompanyat d'un aclariment, en lletra menuda, que indica que tot allò que segueix és obligatori per l'empresa i que caldrà contractar-les a part si no es vol incórrer en responsabilitats. A la plana següent, el detall de les activitats excloses es presenta de manera que qualsevol ho prendrà com una cosa inclosa en el contracte quan és just el contrari.

Després de les Condicions Generals hi ha un extens Annex al que no remet cap veu del document general. A l'annex es descriuen nombroses activitats i serveis però sense cap compromís de fer-se'n càrrec, ben al contrari, repetidament es recorda que això, no està inclòs. Si llegeixes en diagonal, creuràs comprar un gran paquet de serveis que, realment, no tenen res a veure amb el contracte. És com anar a comprar un utilitari i que, amb el full de característiques afegissin, dissimuladament, les fotos i descripcions d'un esportiu de luxe.

Si comparem les activitats contractades i les excloses amb el que diu el RD 39/1997 de Reglament dels Serveis de Prevenció i el RD 843/2011 d'activitat sanitària dels serveis de Prevenció és fàcil comprovar que la majoria del que s'hauria d'incloure al contracte, segons la llei, apareix a l'apartat d'exclusions.

La perla final és a les Condicions Particulars, on no consta ni una sola de les 4 especialitats preventives que és obligat contractar, només unes poques activitats puntuals, com ja havíem vist a l'apartat d'exclusions. Es contracta l'avaluació de riscos (però no els estudis per arribar a aquesta avaluació) i els reconeixements mèdics. Si el "vostre" SPA us passa un pressupost quan demaneu una avaluació psicosocial o per avaluar els riscos de les màquines és que el vostre contracte és fraudulent.

Els SPA que fan aquestes pràctiques són contraris a la Llei de Prevenció, tant a la lletra com a l'esperit. Eviten integrar la prevenció a l'empresa (Art.16 LPRL) doncs no exigeixen cap interlocució amb l'empresa. Es ven el servei com un “claus en mà” quan el que hauria de ser és un reforç a les estructures de l'empresa.

Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut a la feina. Aquest dret suposa l'existència d'un deure correlatiu de l'empresari de protecció dels treballadors davant dels riscos laborals. En un cas com el descrit els treballadors no queden protegits i l'empresari seria l'únic responsable. Si no passa res, genial, però si passa qualsevol accident o denúncia més d'un empresari es pot veure davant del jutge.

El resultat de tot plegat és que aquests contractes tramposos permeten rebentar el mercat 

oferint un SPA per un preu molt inferior al cost real del servei. De fet, el frau es pot detectar simplement mirant el preu dels serveis. La llei estableix un mínim d'hores de dedicació dels tècnics i sanitaris i les tables salarials són públiques (Convenis col·lectius). Una senzilla divisió entre el nombre de treballadors de l'empresa contractant i el preu del servei permetria detectar el frau.... si hi hagués voluntat de fer-ho.

No disposo d'informació confidencial. Això que explico hauria de ser sabut per tothom en el sector de la salut laboral capaç de llegir i escriure. Per descomptat, per Inspecció de Treball. Deixo a la interpretació del lector per què ningú ha posat fre a aquest frau tan escandalós.

Safety day 2025

 

[Actualitzat l'endemà de la diada]

Dilluns vinent serà 28 d'abril. Dilluns serà el SAFETY DAY.

Un dia a l'any que l'OIT, l'Organització Internacional del Treball, dedica especialment a la seguretat i salut en el treball. Cada any l'OIT llança una campanya i un lema. El d'aquest any està orientat a la revolució que suposa l'entrada de la inteligència articial al món del treball i les seves repercusions sobre la seguretat i salut de les persones treballadores.

Cada any, amb la campanya, es publiquen una sèrie de materials divulgatius en diferents idiomes. Cartells, presentacions, fulletons... Molts professionals de la salut laboral tenim per costum incorporar el cartell i lema de la campanya anual a la nostra signatura de correu electrònic professional. Aquest any hem de triar entre cinc opcions. La imatge inclou la cara d'un robot antropomorf i d'una persona. El robot és sempre el mateix, les persones són cinc, de sexes i ètnies diferents. El missatge és nítid. Cada persona és diferent i és el treball (aquí, el robot) qui s'ha d'adaptar a la persona i no a l'inrevés.

En una època uniformadora és necessari recordar que les màquines, les aplicacions, els equips de treball s'han d'adaptar a les característiques i necessitats de cada persona.

Per cert, ho hem repetit any rere any, les autoritats catalanes acostumen a contraprogramar la campanya mundial amb missatges diferents, missatges que carreguen la responsabilitat cap a la persona treballadora o ho deixen com cosa de l'atzar. 

Mireu, sino:

La protecció eficient de la seguretat i salut és un dret de la persona treballadora i és l'empresari qui l'ha de garantir. Cada any, a Espanya, perden la vida prop de 20000 persones per que els seus empleadors no han complert amb la seva obligació. Que no us enganyin. No som robots, les malalties i els accidents no passen per atzar.

Els misteris del 29

El 29 és un número associat a fenòmens curiosos.

A Barcelona, donar més voltes que el 29 fa referència al tramvia (més tard autobús) que va estar més de 100 anys fent la circumval·lació completa de la ciutat seguint el traçat de les antigues muralles.

A la Constitució Espanyola de 1978, l'article 29 diu que tots els ciutadans tenen dret de petició individual i col·lectiva, per escrit.

Al document de l'INSST sobre els límits d'exposició professional, la pàgina 29 és, des de fa anys, la primera pàgina que haureu de llegir amb el cap girat llevat que el consulteu amb una tableta amb la rotació desactivada. Ja n'hem parlat aquí diversos cops.

Ara descobrim que la federació europea de sindicats (ETUI) disposa d'una interessant monografia sobre medicaments perillosos on, vés per on, a partir de la pàgina 29 el text gira 90º. Exactament igual que passa amb la guia de l'INSST.

Hem fet l'adaptació ergonòmica del document i, aplicant allò del principi de petició hem demanat a l'INSST i a l'EUTI que adaptin ergonòmicament els documents.

Veurem si ens fan cas o haurem de seguir oferint aquí versions adaptades dels textos. Voleu apostar?

Ho han tornat a fer

Hi ha organitzacions que aprenen. N'hi ha que no.

Per no perdre el temps us reprodueixo, actualitzat, un post de fa dos anys:

En ocasions el meu interlocutor es queda amb cara de sorpresa. Adaptació ergonòmica? Què vol dir això?

Explicar-ho no és difícil però un exemple s'entén molt millor. Obre el document Valores límite ambientales 2025, vés a la pàgina 28. Passa a la següent. Sents una molèstia al coll?

Ara vés al document Valores límite ambientales 2025, Sembla el mateix, oi? No ho és. Vés a la pàgina 28. Passa a la següent. Notes la diferència?

Això és una adaptació ergonòmica i l'han de fer especialistes en Ergonomia doncs els tècnics d'Higiene Industrial de l'INSST no l'han sabut fer.... des que van crear la primera edició en PDF, fa un grapat d'anys.

Ho has entès?

Jo no.

Ja era hora!

Deia Paracels que "Tot és verí i res és verí, només la dosi fa el verí". 

Des del segle XVI, només un ignorant pot pensar que els medicaments són bons per tot i per tothom. Allò que a una persona el cura a una altra la pot fer emmalaltir. No obstant això a Europa ha costat, i molt, trencar el tabú i acceptar que determinats medicaments poden fer emmalaltir, i no pas de qualsevol cosa, als professionals que els manipulen, que preparen les dosis, que els administren. A Europa se'ns vol ignorants.

A falta del silenci de les administracions d'aquí respecte aquest tema, al nostre servei de Prevenció fa més de 15 anys que revisem periòdicament els fàrmacs que s'usen  i quins poden representar un risc per les nostres treballadores, per que són totes dones i, per això, amb major vulnerabilitat a mutàgens, reprotòxics i cancerígens. I ho hem fet basant-nos en bibliografia de la FDA (per cert, alguna en castellà fins que un altre ignorant l'ha suprimit).

Avui, per fi, s'acaba la ignorància en aquest tema i el DOUE publica una primera llista de medicaments cancerígens, mutàgens i reprotòxics.

Ja era hora.

Fes sentir la teva veu!

En el nostre post anterior parlavem de com la normativa europea disposa de mecanismes de control basats en la col·laboració ciutadana. Cap administració pot pagar un cos d'inspecció per a escrutar-ho tot, és imprescindible el compromís dels ciutadans responsables en complir les normes i en detectar possibles desviacions. La pròpia Administració es dota de mecanismes d'autocontrol com som els defensors del poble en totes les seves modalitats per recollir queixes sobre el mal funcionament de la cosa pública.

Aquests mecanismes de control no resulten extranys al centre i nord d'Europa, per cultura (Max Weber diria que per religió) és una mentalitat que resulta ben natural. Al sud, però, tenim menys inclinació a aquests mecanismes. Especialment quan encara molts se senten súbdits i no ciutadans. Si hom pot fer una malifeta i no l'enganxen és un triomfador. Si l'enganxen és un ximple, no per malfactor sinó per haver-se deixat enganxar. Denunciar les malifetes dels altres no està ben vist... llevat que fer-ho t'aporti un benefici directe.

En els darrers anys la normativa europea ha obligat a crear a les empreses Canals Segurs per a la denúncia de males praxis. El propi títol de la Llei 2/2023 parla de "protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció" l'objectiu principal és afavorir la denúncia de casos de corrupció econòmica i altres infraccions del dret comunitari mitjançant sistemes anònims de comunicació. Tot i que no està pensat específicament per a les qüestions d'assetjament en el treball, és evident que es pot usar per aquesta finalitat.

Són útils aquests canals de denúncia? Depén.

S'han creat serveis especialitztas, B2B, per externalitzar la recepció de les possibles queixes i derivar-les a qui sigui competent en cada cas però si el receptor de la queixa està viciat la denúncia tindrà l'efecte oposat. Ja coneixem denúncies anònimes contra directius que han acabat, amb nom i cognoms, en mans del denunciat. No sé qui és més execrable.

Com a professional de la Prevenció m'agradaria que les denúncies per assetjament les feu al vostre servei de Prevenció, personalment investigo i gestiono totes les que m'arriben, sempre pressumint la inocència de la persona acusada i protegint al denunciant i a la víctima contra possibles revictimitzacions però sé que no sempre és així. 

Confieu en el canal segur només si la organització ha estat transparent en informar sobre com es gestionen les queixes i les persones implicades us garanteixen confiança. Per qüestions de Salut Laboral, inclòs assetjaments, compteu preferentment amb el servei de Prevenció propi i, si no n'hi ha o no us genera confiança, a Inspecció de Treball / Inspección de Trabajo

I, com explico als treballadors nous: si la teva empresa et cuida, cuida la teva empresa. Si la teva empresa no et cuida, no et valora, no et respecta, comença a buscar una altra feina.

Clàusula de salvaguarda i ignorància

Qui no coneix la llei, la normativa europea sobre seguretat del producte, pensa que qualsevol producte que inclogui el logo CE és conforme. Res més lluny de la veritat.

Marca CE i logo "China Export"

D'entrada, alguns CE on els dos caràcters estan molt a prop només significa que vé de Xina (China Export). Res a veure amb Europa ni amb la seguretat del producte, simplement ens volen enredar. Durant la pandèmia vam veure moltes mascaretes amb enganys tan barroers com aquest.

La garantia no està en el CE, tan fàcil d'imitar, sino en la documentació que acompanya el producte on el màxim directiu del fabricant o importador, amb nom i cognoms, certifica que el producte és segur. És aquest certificat de conformitat l'autèntica garantia.

A més, la CE no s'aplica a qualsevol producte, sino només als productes regulats per normes harmonitzades: joguines, materials de construcció, equips elèctrics i electrònics, màquines, pròtesis mèdiques, equips de protecció individual... Ni el gat que uso per canviar la roda al cotxe ni la copa on em serveixen la cervesa ben fresqueta són productes subjectes a aquestes normes per molta CE que duguin impresos. Són simples enganys.

Però, la CE no és una seguretat molt feble?

En absolut. La seguretat està en la clàusula de salvaguarda: qualsevol ciutadà que detecti una infracció està convidat a denunciar-ho. Som més de 400 milions d'inspectors potencials.

El mateix passa amb les condicions de treball. No hi ha prou inspectors per rastrejar totes les possibles irregularitats. És imprescindible la col·laboració dels treballadors, que denunciin les contractacions irregulars, la sobreexplotació, la vulneració dels drets de representació, les condicions de seguretat i salut, el maltracte... 

Una treballadora, avui dia incapacitada per obra i gràcia de la seva empresa, quan es queixava dels riscos existents al seu lloc de treball va ser acusada de ser massa sensible. Ella els va respondre que la seva única sensibilitat era conèixer els seus drets. 

Qualsevol treballador que conegui una infracció laboral o un risc no prou protegit està convidat a denunciar-ho a Inspección de Trabajo (a Catalunya, Inspecció de Treball). El procediment és confidencial tot i que es demana al denunciant que s'identifiqui. També hi ha procediment per presentrar queixes anònimes. 

En el model europeu, ciutadans ben formats i informats són els garants del sistema. Els fabricants i empleadors tramposos, per sostenir el seu joc brut, optaran per la ignorància.

Si la teu empresari no et proporciona informació i formació sobre Prevenció, ja saps per què.