Coordinació preventiva

 

Un any més l'Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo demostra l'escassa col·laboració entre els departaments d'Higiene i Ergonomia publicant el seu document de VALORES LIMITE AMBIENTALES amb absolut menyspreu de la usabilitat.

Una vegada més, nosaltres us oferim la versió adaptada del document. Si no enteneu el perquè, compareu els dos documents a partir de la pàgina 29.

La pell fina

 L'Observatori basc sobre assetjament i discriminació ha publicat un video molt interessant: La piel fina. Veieu-lo.

Probablement tots, en algun moment, hem estat testimonis, actors o víctimes d'alguna forma d'assetjament. Potser totes tres coses. I probablement no hem estat conscients en el moment.

Els actors, per que es deixen endur per la inèrcia creixent de comentaris irònics o suposadament enginyosos i "bromes" que no tothom viu com a bromes.

Els testimonis perquè tampoc n'hi ha per tant. O si?

Les víctimes... les víctimes sempre són les últimes en adonar-se. És el que té que et minin l'autoestima, que acabes pensant que alguna cosa has fet malament.

No n'hi ha prou amb tenir un protocol si no hi ha una política clara.

No hi fa res un escrit amb compromisos si aquests no es fan complir.

No n'hi ha prou amb designar encarregats si aquests no han rebut preparació específica per detectar i abordar aquestes qüestions sense demora. Gestionar les persones és una qüestió per a professionals.

Mai és tard...

Ha costat. Fa més de 15 anys que ho demanavem i, per fi, un pas.

En tots i cadascun dels 9 cursos de seguretat als laboratoris escolars que hem impartit els participants s'escudaven en els llibres de text: Si el llibre ens recomana una pràctica, entenem que es pot fer sense problema... i alguns textos suggerien experiments amb agents cancerigens, mutagens, reprotòxics (CMR) amb alumnes de l'ensenyament obligatori.

Una vegada i una altra contactàvem amb les editorials avisant-los de l'error, de la conveniència de fer una lectura dels textos des del punt de vista de la Prevenció i d'eliminar aquells experiments amb els alumnes que, de fet, estarien prohibits per a un professional.

Ara, finalment, l'editorial EDEBE ens ha passat un exemplar de cadascun dels seus llibres de text de ciències, física, química i tecnologia d'ESO i Batxillerat per a que els revisem. Queden moltes més editorials, veurem si segueixen l'exemple.

No hem trobat en aquests llibres cap proposta d'experiment amb CMR tot i que sí, des de la visió de la prevenció, qüestions a millorar en tots ells. Òbviament el detall queda pels editors. La notícia és que avancem per fer els laboratoris un lloc prou segur pels alumnes i pels seus professors.

Gràcies!

Ensurt o mort

Diuen que va ser Albert Einstein qui va dir que hi havia dues coses infinites, l’univers i la estupidesa humana i de la primera no n’estava prou segur. Durant la pandèmia vam tenir prou proves de l’estupidesa en forma del cor dels antivacunes i els seus delirants postulats. Quan un bisbe es va afegir als que deien que amb la vacuna ens inoculaven un xip vaig tenir clar que potser hi hagi vida intel.ligent en un altre planeta però en aquest…

Acaba d’arribar-me l’estudi que cada any fa el Dr. Àngel Plans sobre la vacunació antigripal dels professionals sanitaris. Quatre de cada cinc han optat per no vacunar-se. Sis anys de llicenciatura, quatre o cinc anys de residència i ja no recorden que, després del sabó, les vacunes són el remei que més morts humanes ha evitat. Suposo que, si són coherents, quan surten del bany tampoc es renten les mans.

Cada any, quan arriba la tardor, animo els treballadors de les empreses on treballo a vacunar-se contra la grip i, per decomptat, cada any em vacuno, per protegir-me i per protegir els meus. Millor l’ensurt d’una punxada que la mort. I vosaltre, què trieu?

Residus del laboratori

Una consulta que ens arriba sovint és què podem fer amb els residus dels laboratoris escolars? No hi ha una resposta única, el més important és no improvisar sino aplicar una estratègia coherent. Com sempre, el millor és prevenir. Aplicarem en tot moment les tres R: Reduïr, Reusar i Reciclar.

Per reduir els residus, el millor és no generar-los. Si podem substituir els nostres productes perillosos per altres menys perillosos o més fàcils de gestionar, molt millor.

També reduirem la generació de residus si en fem servir menys producte. Aquí, les reaccions a microescala són una bona alternativa. En comptes dels clàssics tubs d’assaig amb 10 ml de producte podem fer les reaccions en plaques de micropouets amb unes dècimes de ml. Una placa de micropouets, a més, permet fer moltes reaccions alhora (possibilitat de comparar condicions) i és molt més estable que la tradicional gradeta amb tubs que sovint acaba abocada a la taula.

Una tercera estratègia per reduir el volum de residus és neutralitzar-los. Si una reacció dóna com a producte un compost no perillós no caldrà que ho gestionem com a residu químic: àcid clorhídric i sosa càustica donen sal comú i aigua, n’hi ha prou amb comprovar que el residu té pH neutre i podrem abocar-ho a la pica. No té cap sentit acumular-ho com a residu.

En quant a l’ús de la xarxa de sanejament (clavegueram) com a via per eliminar els nostres residus. Àcids forts, bases fortes, dissolvents orgànics (molt especialment els clorats), metalls pesants… mai s’han d’abocar. Els primers perquè malmeten els conductes els altres pels seus efectes sobre l’entorn. Ara bé, és poc probable que el nostre residu s’aboqui directament a un riu o al mar sino que viatja fins a la corresponent estació depuradora on es tractat i n’hi ha depuradores físiques, físico-químiques, biològiques… cadascuna amb les seves característiques i limitacions per processar els residus. Si coneixem les limitacions de la nostra depuradora sabrem què podem i què no podem eliminar per la pica. Per exemple, una solució de revelatge de circuits impresos, amb restes de coure, cal gestionar-la com residu especial? Si coneixem la concentració de coure del nostre residu i la capacitat del sistema de sanejament tindrem la resposta. Acumular durant anys petites quantitats d’un residu poc perillós per a tenir un volum rellevant no sempre és la millor opció.

Reusar. Alguns residus poden servir com a producte per a ulteriors processos. Un exemple són els banys d’alcohols i essències que s’usen en histologia. Un alcohol usat pot servir per a banys més hidratats o com a producte de neteja. També serviria per cremadors d’alcohol però aquests cada cop s’usen menys pel seu baix poder calorífic i la perillositat en cas d’abocament. Les barreges de productes polars i no polars (alcohol/essència) es poden separar amb un embut de decantació per a tornar-los a usar.

Reciclar. La recollida selectiva és, al capdavall, l’opció a considerar amb els residus de laboratori però aquí tenim dues opcions. La normativa de residus obliga a les empreses a donar-se d’alta com a productors de residus i contractar empreses gestores però en fa alguna salvetat. El productes químics en petites quantitats procedents de laboratoris escolars tenen la consideració de RSU (residu sòlid urbà) i, per tant, la llei ens dóna l’opció de dur-los a la nostra deixalleria municipal. Algunes deixalleries es neguen, sia per desconeixença de la llei sia per no tenir concert amb ningú que els ho reculli.

En aquest cas, caldrà contractar un gestor autoritzat per a residus especials.

A la web de l’Agència Catalana de Residus trobareu un munt d’empreses que us poden recollir els residus i dur-los al gestor més adequat en cada cas. Aneu al buscador, seleccioneu el grup de residu 17 (Residus especials en petites quantitats (res. de laboratoris, farmàcies, ...) i la vostra comarca i us en oferirà la llista d’empreses autoritzades. Dos exemples: FCC Ámbito i Recollides selectives Jofer,

Qualsevol gestor que contracteu us demanarà una quantitat pel desplaçament i us cobrarà, a més, a tant el quilo de residus.

IMPORTANT. Tots els residus han d’estar identificats, sigui amb les etiquetes originals dels productes o sigui amb etiquetatge específic quan es tracti de mescles. Si no duen etiqueta, ningú no us ho agafarà.

La majoria de les empreses usen una classificació en 7 grups: mescles d’àcids inorgànics, mescles de bases inorgàniques, dissolvents orgànics no clorats, disolvents orgànics halogenats, solucions amb metalls pesants, greixos i olis, altres. Consulteu amb el vostre gestor i, us proporcionarà les instruccions i, probablement, les etiquetes corresponents.

No som a Europa

Cada any, a la setmana 43 (enguany del 23 al 29 d'octubre), es celebra la Setmana Europea de la Salut Laboral. L'agència europea de Salut Laboral convoca a administracions, organitzacions patronals i sindicats a organitzar activitats a l'entorn del tema triat per la campanya que en el periode 2023-2025 s'enmarquen sota el lema "Treballs segurs i saludables en la era digital". Podeu consultar els materials de campanya a la web d'EU-OSHA.

Ho has entès? Oi que és simple?
Doncs sembla que no tothom enten igual les coses.

Visita la pàgina web de l'INSSL, l'agència espanyola de salut laboral. Ni rastre de la setmana.

Ara, vés a la web de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. El mateix

La única explicació lògica és que ni Catalunya ni Espanya són a Europa.

Per cert, tot i el canvi climàtic, és normal que a finals d'octubre l'agència catalana obri amb informació sobre com prevenir els cops de calor?

Algú, pagat pels nostres impostos, porta tres mesos de vacances.

        

In itinere

 Segurament ho heu llegit a les notícies: 

Barcelona, quarts de sis del matí. Un conductor que circulava en sentit Besòs va perdre el control del seu vehicle, va bolcar, va creuar la mitjana i acabà caient sobre el cotxe d'en Carlos, 55 anys, que es dirigia al seu lloc de treball en una empresa industrial. El conductor causant de l'accident, diuen, va sortir pel seu propi peu. En Carlos va morir a l'acte.

Sovint parlem de morts absurdes. Aquesta ho és per partida doble.

Si en Carlos hagués arribat al seu lloc de treball hauria estat 8 hores sense fer absolutament res a l'espera de l'hora de fitxar per tornar a casa. Ell no hauria fet res i els seus companys tampoc, les màquines fa setmanes que són parades, sense producció, doncs els amos prefereixen externalitzar la producció, tot i pagar-la més cara, que donar feina al seu propi personal. 

És una estratègia calculada. Fa temps que la propietat va decidir deslliurar-se'n de la fàbrica, tancar el negoci. Però no ho han dit ningú. Cap explicació als treballadors ni als seus quadres que es senten doblement víctimes. Sense càrrega de treball, esperen, els treballadors aniran marxant.

Amb una antiguitat mitjana de 20 anys, un acomiadament col·lectiu els obligaria a pagar fortes indemnitzacions. En Carlos en duia 35 anys. Tota la vida dedicada a uns empresaris amb els que ell ha demostrat lleialtat fins al final, lleialtat no corresposta.

L'empresa podria haver triat enviar tothom a casa, pagant-los el jornal però sense obligar-los a complir el seu horari a la planta, però no. És una qüestió de poder, de demostrar qui mana, de forçar-los a marxar.

Quan un treballador té un accident en anar o tornar de la feina es considera accident de treball. És evident, la causa primera de l'accident del Carlos és en una decisió gens innocent de l'empresari.

El meu condol a la família i amics del Carlos.

VACUNA'T

Des de fa uns pocs dies ja és possible demanar la vacuna contra la grip.

Diversos col·lectius professionals, malalts crònics de l'aparell cardio-respiratori, persones de més de 60 anys ja poden demanar la vacuna. En alguns casos, la vacuna antigripal s'administra conjuntament amb la vacuna de la COVID-19, doble benefici.

Tot i que els negacionistes dels beneficis de les vacunes fan molt soroll, després del sabó, les vacunes són la principal eina que disposem per evitar infeccions. La verola ha estat erradicada, la poliomelitis aviat ho serà i moltes altres malalties infeccioses han vist limitada la seva letalitat i/o les seves capacitats de generar brots epidèmics.

Ja fa anys que les empreses tenim força limitada la possibilitat de fer campanyes de vacunació als treballadors. Caldrà, doncs, que busqueu la vostra vacuna a través del sistema públic de salut.

A La Meva Salut, a l'espai cites / cites i consultes d'atenció primària / vacunació podràs reservar la teva dosi de vacuna i seleccionar dia i hora per rebre-la. Si el sistema no et dóna l'opció, potser no estàs dins dels col·lectius considerats prioritaris, demana una consulta (o una e-consulta) amb el teu metge per a que autoritzi, si s'escau, la vacunació.

Vacunan-te no només et protegeixes sino que protegeixes a les persones vulnerables de la teva família en impedir que es contagiin a través teu.

És una simple punxada. No ho deixis per més endavant.

Gràcies.