Cui prodest?

El mercat de la Prevenció de Riscos Laborals a Espanya està controlat per un grapat de corporacions que donen gat per llebre i potser no sigui gat, sino rata. Aquestes entitats han pervertit el sentit de la Llei fent-se hegemòniques i desprotegint empresaris i treballadors. Els treballadors, per que estan molt lluny de la pretesa protecció efectiva de la seva seguretat i salut, els empresaris perquè aquests tramposos han sabut com deixar en el punt vulnerable els empresaris que reben al seu cul les patades que haurien d'anar pels SPAs que tenen contractats. Inspecció de Treball els sanciona per haver cregut l'entitat especialitzada.

Anem a pams, que cal explicar-ho bé.

La Directiva Marc de Salut Laboral estableix al seu article 7 que els empresaris han designar un o més treballadors per a ocupar-se de les activitats de protecció i prevenció dels riscos professionals. Quan les competències de l'empresa no siguin suficients per assumir aquestes funcions podrà contractar persones o serveis aliens a l'empresa.

En la transcripció espanyola de la directiva queda que els empresaris poden assumir personalment les funcions de protecció (fins a 25 treballadors), designar treballadors, constituir un servei de prevenció propi o contractar una entitat especialitzada aliena a l'empresa. Aquí, que som de lectura ràpida, ens vam quedar amb això de l'entitat especialitzada. Val a dir que el nostre cas no és únic. Països Baixos també va fer una legislació que donava preeminència a les entitats externes en detriment dels mitjans propis i això va ser corregit pel Tribunal de Justícia de la UE. Per cert, fixeu-vos que l'exercici lliure de la professió ha caigut a la versió espanyola, per què?

Mentre es creaven prou entitats especialitzades (o SPA, servei de prevenció aliè) les autoritats van admetre que, provisionalment, les mateixes mútues d'accidents de treball assumissin aquest paper. De sobte, aquestes proveïdores de la Seguretat Social es van trobar amb dues butxaques: una amb diner públic (com a mútues) i l'altre amb diners privats (com SPAs). La picaresca estava servida. Molts recordareu allò de "a cargo de cuotas" un eufemisme que feien servir aquests corruptes per a carregar als fons públics (Seguretat Social) allò que havien de pagar els empresaris. Un efecte immediat va ser que molts empresaris van creure que la Prevenció era gratis (o quasi) i van perdre de vista l'objectiu principal, el deure de protegir els treballadors, que endossaven a les seves mútues o SPA o... molta gent encara els confon. Oblidaven que es poden delegar funcions però mai responsabilitats. Així es van carregar un mercat abans de néixer. 

Molts contractes es feien per sota del preu de cost, molts serveis obligatoris es deixaven de prestar i els serveis que volien fer bé la seva feina (que n'hi ha) quedaven en risc per tenir preus massa alts pel que els empresaris estaven disposats a pagar.

En principi era difícil descobrir l'engany però l'ordre TIN/2504/2010 i el RD 843/2011 ho van fer fàcil. Aquestes normes establien la ràtio de treballadors atesos per cada professional de la Prevenció. Orientativament, un tècnic de cada especialitat per cada 1200 treballadors, un metge i una infermera per cada 2000.

A partir d'aquí i de les taules de retribucions del conveni del sector, un senzill càlcul es podia descobrir un contracte fraudulent. Un contracte amb un preu massa baix delatava el frau. Ho vam denunciar en fòrums professionals i vam rebre molts missatges de suport, però sempre en privat. Vam dir-ho, també, al plenari de la XXIII Diada de la Salut Laboral, davant de professionals del sector, de directius d'empreses, de representants dels sindicats, d'inspectors de treball, d'autoritats... Res no es va moure.

Hem denunciat en aquest mateix bloc: com  redacta els seus contractes fraudulents l'entitat hegemònica. Res.

Crida l'atenció l'encaix entre aquestes pràctiques i el baix to d'Administració, patronals i sindicats contraprogramant les campanyes internacionals. No pot ser casual.

Només ens queda preguntar-nos: què hi ha darrera de tot això? a qui beneficien aquestes trampes? 

Als treballadors, segur, no.

Noves tecnologies, nous riscos

La setmana passada, a iniciativa d'una organització patronal, vam tirar endavant la desena edició del Curs de Seguretat de Màquines per a professorat de tallers docents. Com no podria ser d'altra manera, cada edició incorpora novetats i una de les d'aquest any ha estat la menció a les bateries de Li.

Especialment en tallers d'automoció, de la ma dels vehicles elèctrics, han anat apareixent bateries de liti. Les seves propietats i els riscos associats tenen poc a veure amb les bateries d'àcid i plom. Si abans parlàvem de les esquitxades d'àcid i els contactes elèctrics, ara ens hem d'enfocar cap a l'arc voltaic i l'incendi. Alguns dels participants es van mostrar molt sorpresos per les novetats. A la premsa d'aquest cap de setmana en tenim un bon exemple.

Divendres a la tarda es va declarar un incendi en una planta de reciclatge de bateries a Azuqueca de Henares. Tres dies després el foc encara crema tot i que ja s'ha pogut aixecar el confinament als milers d'habitants dels municipis veïns.

Probablement duguis a la butxaca una bateria de liti, al teu mòbil. Quan es deteriora: sobrecàrregues, envelliment, cops... la bateria s'escalfa, s'infla i es pot encendre. Foc, altes temperatures i fums irritants que continuaran fins que es consumeixi tot el combustible. Cap agent extintor podrà apagar el foc, només evitarà la propagació del foc a altres materials.

Quan la bateria inestable és la d'un patinet elèctric el foc, la calor, el fum seran més intensos. D'aquí la prohibició a accedir al transport públic. Imagineu un foc inextingible dins d'un túnel del metro en hora punta.

Les bateries de major capacitat, en cotxes i camions, tenen desenes de cel·les en sèrie. Si una d'elles entra en combustió el foc continuarà fins que es consumeixi la última cel·la. Només separant la cel·la encesa de les altres podrem aturar el foc. 

Si feu una cerca dels termes "incendi, cotxe elèctric, parking" descobrireu un grapat d'accidents amb els cotxes elèctrics i les seves bateries com a protagonistes. En algunes ciutats ja s'han establert restriccions a l'aparcament de vehicles elèctrics en aparcaments soterranis; a Barcelona, des de 2022, disposem d'una normativa que limita la concentració de les instal·lacions de càrrega (IRVE) i la Generalitat de Catalunya publicà al 2024 una Instrucció Tècnica Complementària 147 relativa a les IRVE en edificis.

Noves tecnologies impliquen, sempre, nous riscos que anirem descobrint a base d'errors (a això en diem experiència), que ens obligaran a aplicar el principi de precaució mentre aprenem a avaluar els riscos i a controlar-los mitjançant la corresponent acció preventiva.

De micos i altres animals

Ara fa tres anys una treballadora d'una institució educativa va consultar-nos a propòsit d'uns marejos, ofecs i altra simptomatologia inespecífica mentre treballava. Tot apuntava a una exposició a productes químics, probablement a més d'un, però no quadrava amb allò amb el que treballava. Hi havia alguna cosa més que arribava des d'altres espais de treball. Vam suggerir-li que informès al servei de Prevenció de la seva empresa.

Tot i que ja havien acabat les restriccions de la pandèmia, els (pressumptes) tècnics en Prevenció van atendre l'afer per teletreball. No pensaven moure's del seu despatx per un problema de confort. En vam parlar en aquestes pàgines, us deiem que "if you pay peanuts, you get monkeys". Moltes direccions pensen que la Salut Laboral és un impost revolucionari, una qüestió administrativa i, coherentment, contracten la seva plantilla en base al preu, sense tenir en compte competències ni experiència professional. 

El malestar va continuar i cada cop eren més els treballadors afectats. Aquells que podien van passar a treballar des de casa, els primers de tots els comandaments que es van amagar covardament sense donar suport a la seva gent davant la direcció. Les reclamacions dels treballadors afectats xocaven amb un mur directiu refractari que els ridiculitzava acusant-los d'escaquejats. Els respresentants sindicals? No sé, algú sap on paren?

Mentre que els treballadors no aconseguien que ningú els atengués, les molèsties van començar a afectar a alguns alumnes i això va donar peu a denúncies a les autoritats i a la premsa... però no es va moure res. Res més que els treballadors afectats, que van anar renunciant a la feina o agafant la baixa. N'hi ha que porten dos anys de baixa. Òbviament, el sistema sanitari no manté un treballador de baixa tant de temps sense motiu. El diagnòstic mèdic parla d'angoixa i sensibilitat química múltiple i les causes: laborals.

Quan la salut d'una persona treballadora s'afecta greument, de forma permanent, per manca de protecció per part de l'empresa, l'empresari haurà de fer front a importants sancions que es poden veure incrementades amb un recàrrec de prestacions. La pensió d'incapacitat s'incrementa, entre el 30% i 50%, i aquesta quantitat l'ha de pagar l'empresari, al comptat i pel total del temps de treball que resti fins la jubilació.

Si l'empresari hagués tingut professionals qualificats al front del servei de Salut Laboral, si hagués tingut ben formats els seus quadres, l'organització hauria donat una resposta àgil i adequada a les primeres queixes i ara no tindriem un grapat de pensionistes tot just a la trentena. En casos com aquest, cap recàrrec em semblarà prou just

Duros a tres pessetes

De tant en tant hi ha directius d'empreses que em demanen consell. Fa uns dies em van passar el seu contracte amb un Servei de Prevenció Aliè. Un dels grans. Segur que tenen tècnics, metges, infermeres... però el que no els falten són advocats i psicòlegs que s'han guanyat molt bé el sou. El contracte té més forats que un colador però tots ben col·locats perquè passin per alt a una lectura ràpida.

El document està format per unes Condicions Generals i unes Condicions Particulars. A les Condicions Generals hi ha un apartat que descriu què inclou el contracte i un altre (el doble d'extens que l'anterior) dedicat a les activitats excloses però el títol "ACTIVIDADES INICIALMENTE EXCLUIDAS" és al final d'una pàgina parell, tan al final que sembla una nota a peu de pàgina i acompanyat d'un aclariment, en lletra menuda, que indica que tot allò que segueix és obligatori per l'empresa i que caldrà contractar-les a part si no es vol incórrer en responsabilitats. A la plana següent, el detall de les activitats excloses es presenta de manera que qualsevol ho prendrà com una cosa inclosa en el contracte quan és just el contrari.

Després de les Condicions Generals hi ha un extens Annex al que no remet cap veu del document general. A l'annex es descriuen nombroses activitats i serveis però sense cap compromís de fer-se'n càrrec, ben al contrari, repetidament es recorda que això, no està inclòs. Si llegeixes en diagonal, creuràs comprar un gran paquet de serveis que, realment, no tenen res a veure amb el contracte. És com anar a comprar un utilitari i que, amb el full de característiques afegissin, dissimuladament, les fotos i descripcions d'un esportiu de luxe.

Si comparem les activitats contractades i les excloses amb el que diu el RD 39/1997 de Reglament dels Serveis de Prevenció i el RD 843/2011 d'activitat sanitària dels serveis de Prevenció és fàcil comprovar que la majoria del que s'hauria d'incloure al contracte, segons la llei, apareix a l'apartat d'exclusions.

La perla final és a les Condicions Particulars, on no consta ni una sola de les 4 especialitats preventives que és obligat contractar, només unes poques activitats puntuals, com ja havíem vist a l'apartat d'exclusions. Es contracta l'avaluació de riscos (però no els estudis per arribar a aquesta avaluació) i els reconeixements mèdics. Si el "vostre" SPA us passa un pressupost quan demaneu una avaluació psicosocial o per avaluar els riscos de les màquines és que el vostre contracte és fraudulent.

Els SPA que fan aquestes pràctiques són contraris a la Llei de Prevenció, tant a la lletra com a l'esperit. Eviten integrar la prevenció a l'empresa (Art.16 LPRL) doncs no exigeixen cap interlocució amb l'empresa. Es ven el servei com un “claus en mà” quan el que hauria de ser és un reforç a les estructures de l'empresa.

Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut a la feina. Aquest dret suposa l'existència d'un deure correlatiu de l'empresari de protecció dels treballadors davant dels riscos laborals. En un cas com el descrit els treballadors no queden protegits i l'empresari seria l'únic responsable. Si no passa res, genial, però si passa qualsevol accident o denúncia més d'un empresari es pot veure davant del jutge.

El resultat de tot plegat és que aquests contractes tramposos permeten rebentar el mercat 

oferint un SPA per un preu molt inferior al cost real del servei. De fet, el frau es pot detectar simplement mirant el preu dels serveis. La llei estableix un mínim d'hores de dedicació dels tècnics i sanitaris i les tables salarials són públiques (Convenis col·lectius). Una senzilla divisió entre el nombre de treballadors de l'empresa contractant i el preu del servei permetria detectar el frau.... si hi hagués voluntat de fer-ho.

No disposo d'informació confidencial. Això que explico hauria de ser sabut per tothom en el sector de la salut laboral capaç de llegir i escriure. Per descomptat, per Inspecció de Treball. Deixo a la interpretació del lector per què ningú ha posat fre a aquest frau tan escandalós.

Safety day 2025

 

[Actualitzat l'endemà de la diada]

Dilluns vinent serà 28 d'abril. Dilluns serà el SAFETY DAY.

Un dia a l'any que l'OIT, l'Organització Internacional del Treball, dedica especialment a la seguretat i salut en el treball. Cada any l'OIT llança una campanya i un lema. El d'aquest any està orientat a la revolució que suposa l'entrada de la inteligència articial al món del treball i les seves repercusions sobre la seguretat i salut de les persones treballadores.

Cada any, amb la campanya, es publiquen una sèrie de materials divulgatius en diferents idiomes. Cartells, presentacions, fulletons... Molts professionals de la salut laboral tenim per costum incorporar el cartell i lema de la campanya anual a la nostra signatura de correu electrònic professional. Aquest any hem de triar entre cinc opcions. La imatge inclou la cara d'un robot antropomorf i d'una persona. El robot és sempre el mateix, les persones són cinc, de sexes i ètnies diferents. El missatge és nítid. Cada persona és diferent i és el treball (aquí, el robot) qui s'ha d'adaptar a la persona i no a l'inrevés.

En una època uniformadora és necessari recordar que les màquines, les aplicacions, els equips de treball s'han d'adaptar a les característiques i necessitats de cada persona.

Per cert, ho hem repetit any rere any, les autoritats catalanes acostumen a contraprogramar la campanya mundial amb missatges diferents, missatges que carreguen la responsabilitat cap a la persona treballadora o ho deixen com cosa de l'atzar. 

Mireu, sino:

La protecció eficient de la seguretat i salut és un dret de la persona treballadora i és l'empresari qui l'ha de garantir. Cada any, a Espanya, perden la vida prop de 20000 persones per que els seus empleadors no han complert amb la seva obligació. Que no us enganyin. No som robots, les malalties i els accidents no passen per atzar.

Els misteris del 29

El 29 és un número associat a fenòmens curiosos.

A Barcelona, donar més voltes que el 29 fa referència al tramvia (més tard autobús) que va estar més de 100 anys fent la circumval·lació completa de la ciutat seguint el traçat de les antigues muralles.

A la Constitució Espanyola de 1978, l'article 29 diu que tots els ciutadans tenen dret de petició individual i col·lectiva, per escrit.

Al document de l'INSST sobre els límits d'exposició professional, la pàgina 29 és, des de fa anys, la primera pàgina que haureu de llegir amb el cap girat llevat que el consulteu amb una tableta amb la rotació desactivada. Ja n'hem parlat aquí diversos cops.

Ara descobrim que la federació europea de sindicats (ETUI) disposa d'una interessant monografia sobre medicaments perillosos on, vés per on, a partir de la pàgina 29 el text gira 90º. Exactament igual que passa amb la guia de l'INSST.

Hem fet l'adaptació ergonòmica del document i, aplicant allò del principi de petició hem demanat a l'INSST i a l'EUTI que adaptin ergonòmicament els documents.

Veurem si ens fan cas o haurem de seguir oferint aquí versions adaptades dels textos. Voleu apostar?

Ho han tornat a fer

Hi ha organitzacions que aprenen. N'hi ha que no.

Per no perdre el temps us reprodueixo, actualitzat, un post de fa dos anys:

En ocasions el meu interlocutor es queda amb cara de sorpresa. Adaptació ergonòmica? Què vol dir això?

Explicar-ho no és difícil però un exemple s'entén molt millor. Obre el document Valores límite ambientales 2025, vés a la pàgina 28. Passa a la següent. Sents una molèstia al coll?

Ara vés al document Valores límite ambientales 2025, Sembla el mateix, oi? No ho és. Vés a la pàgina 28. Passa a la següent. Notes la diferència?

Això és una adaptació ergonòmica i l'han de fer especialistes en Ergonomia doncs els tècnics d'Higiene Industrial de l'INSST no l'han sabut fer.... des que van crear la primera edició en PDF, fa un grapat d'anys.

Ho has entès?

Jo no.

Ja era hora!

Deia Paracels que "Tot és verí i res és verí, només la dosi fa el verí". 

Des del segle XVI, només un ignorant pot pensar que els medicaments són bons per tot i per tothom. Allò que a una persona el cura a una altra la pot fer emmalaltir. No obstant això a Europa ha costat, i molt, trencar el tabú i acceptar que determinats medicaments poden fer emmalaltir, i no pas de qualsevol cosa, als professionals que els manipulen, que preparen les dosis, que els administren. A Europa se'ns vol ignorants.

A falta del silenci de les administracions d'aquí respecte aquest tema, al nostre servei de Prevenció fa més de 15 anys que revisem periòdicament els fàrmacs que s'usen  i quins poden representar un risc per les nostres treballadores, per que són totes dones i, per això, amb major vulnerabilitat a mutàgens, reprotòxics i cancerígens. I ho hem fet basant-nos en bibliografia de la FDA (per cert, alguna en castellà fins que un altre ignorant l'ha suprimit).

Avui, per fi, s'acaba la ignorància en aquest tema i el DOUE publica una primera llista de medicaments cancerígens, mutàgens i reprotòxics.

Ja era hora.